Resultats de la cerca
Es mostren 1371 resultats
Marià Villangómez i Llobet

Marià Villangómez i Llobet
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Escriptor.
Llicenciat en dret per la Universitat de Barcelona 1933, publicà aleshores els seus primers versos 1933-36, en català, en diaris i revistes com Diario de Ibiza , L’Almanac de les Lletres i La Nostra Terra , entre d’altres El 1935 inicià els estudis de lletres, que abandonà en ser destinat al front l’any 1938, però completà magisteri Fou mestre 1942-67, primer a Palma 1942-43 i a Cornellà de Llobregat 1943-46 i després al poble de Sant Miquel, a Eivissa En la seva obra, eminentment poètica i d’un gran rigor formal, s’identificava amb el paisatge i els homes de les Pitiüses en una meditació…
,
Johan Cruyff
Johan Cruyff
© Fototeca.cat
Futbol
Nom amb el qual és conegut el futbolista holandès Hendrik Johannes Cruijff.
Considerat un dels millors jugadors de la història del futbol, es formà a l’Ajax d’Amsterdam, amb el qual es convertí aviat en l’home més important i la peça fonamental de la selecció holandesa Jugador de mig camp, sobresortí per la seva visió de joc i una tècnica excellent Amb l’Ajax guanyà sis lligues 1966, 1967, 1968, 1970, 1972, 1973 i quatre copes 1967, 1970, 1971, 1972, la Copa d’Europa 1971, 1972 i 1973, la Copa Intercontinental 1972 i la Supercopa de la UEFA 1972, 1973 El 1973 fitxà pel Futbol Club Barcelona , amb el qual guanyà el campionat de Lliga el 1974, any que fou proclamat…
,
Els artiodàctils: senglar, isard, cabra, cérvol i afins
Diferents adaptacions del peu dels artiodàctils al medi muntanyenc En el cas de la cabra A, A’ , el peu s’adapta al medi rocós presenta soles toves i elàstiques, que permeten una gran adherència, i amb els voltants durs per apuntalar el peu a les anfractuositats de la roca 1 no té membrana interdigital, la qual cosa li permet d’obrir independentment els dos dits i que actuïn com de pinça i presenta unglots rudimentaris en els dits segon i cinquè, que poden fer de taló de fre accessori en el descens 2 En el cas de l’isard B , el peu té un septe o membrana entre els dos dits 3 que li permet…
Museu Marítim de Barcelona
Historiografia catalana
Entitat museística de la Diputació de Barcelona fundada el 1941, que té els seus orígens en el museu creat per la Junta del Patronat de l’Institut Nàutic de la Mediterrània (fundat el 1929).
El museu incloïa objectes i obres provinents d’escoles de nàutica catalanes i de donacions de naviliers i particulars, i una biblioteca especialitzada El 1935, persones relacionades amb la vida marítima i cultural adreçaren un escrit a l’Ajuntament barceloní on sollicitaven la fundació d’un gran museu marítim El mateix any, la corporació municipal destinà les Drassanes a Museu Naval, i, el 1936, la Generalitat de Catalunya emeté un decret pel qual dedicà la part antiga de l’esmentada construcció al Museu Marítim de Barcelona Des d’aleshores, el Museu es definí per la importància històrica…
patinatge

Pista estàndard de patinatge de velocitat i aspecte dels patins per a aquesta especialitat i per al patinatge artístic
© Fototeca.cat
Esport
Esport que consisteix a lliscar, sobre patins, per una superfície llisa i dura.
Té diverses especialitats hoquei sobre patins , hoquei sobre gel , hoquei en línia, patinatge de velocitat i patinatge artístic en gel, sobre rodes i sobre patins en línia, freestyle , roller derby , skate , eslàlom en línia i descens en línia El patinatge artístic sobre gel comprèn tres proves individual masculina i femenina, per parelles i dansa Les dues primeres exigeixeixen uns exercicis obligatoris i uns altres de lliures Els obligatoris consisteixen a realitzar sis figures partint d’una posició immòbil En els lliures, cada patinador masculí o cada parella actua durant cinc minuts,…
vall de Boí
Vall de l’Alta Ribagorça, travessada en direcció NE-SW per la Noguera de Tor.
Inclou els rius de Sant Nicolau i de Sant Martí, afluents per l’esquerra de la Noguera de Tor, a la qual s’uneixen aigües amunt del Pont de Suert Comprèn tradicionalment el municipi de la Vall de Boí fins a l’estret de les Cabanasses, llevat dels llocs de Saraís i de Cóll, i fisiogràficament també a l’antic municipi de Llesp, inclòs el Pont de Suert Situada a la zona axial pirinenca, la vall forma part del batòlit granític de la Maladeta i resta individualitzada de les veïnes valls de Barravés, a l’oest, i de Manyanet i d’Espot, a l’est, per les serres de Cardet, de les Mussoles i els…
Pont de les Ferreries de Calbera (Beranui)
Art romànic
Situació Pont sobre l’Isàvena, que conserva estructures romàniques, reformat per a adaptar-lo al pas de vehicles de motor ECSA - JBolòs Aquest pont, sobre l’Isàvena, és situat al llogaret de les Ferreries, a la confluència del barranc de Castrocit amb l’Isàvena, prop de la carretera de la vall i abans d’Ovarra El pont és utilitzat per a accedir al lloc i a tota la vall de Calbera A l’est del seu únic arc hi ha una obertura amb una forma quadrangular, per on potser en algun moment va passar una canalització JBP-JBM Mapa 32-10 213 Situació 31TCG024946 Història Trobem esmentat aquest pont en…
guerres araboisraelianes

L’expansió territorial d’Israel, arran d les guerres araboisraelianes
© fototeca.cat
Història
Conflictes bèl·lics produïts per la creació de l’estat d’Israel i la no acceptació d’aquest per part dels països àrabs.
La decisió de l’ONU de novembre de 1947 de dividir Palestina en dos estats, l’un jueu i l’altre àrab, provocà, l’endemà mateix de la creació de l’estat d’Israel 15 de maig de 1948, la seva invasió per part dels països de la Lliga Àrab primera guerra però els exèrcits àrabs foren derrotats i part de la població de Palestina emigrà en massa 780 000 refugiats als països àrabs primerament Egipte 24 de febrer de 1949, i a continuació els altres estats àrabs hagueren de signar un armistici sobre la base d’abandonar a Israel Natzaret i la Galilea occidental, el desert del Nègueb i part de…
Espluga de la Baronia de Lavansa (Vilanova de Meià)
Art romànic
Situació Enorme balma, que fou aprofitada com a lloc d’habitatge a l’alta edat mitjana ECSA - J Bolòs Es tracta d’un conjunt de balmes situades al llarg del vessant solà de la vall de la Baronia de Lavansa Sota seu hi havia unes quantes feixes Mapa 33-13328 Situació 31TCG406509 Des de Montargull cal anar a Tórrec D’allà cal agafar la pista que surt de davant d’una bàscula Havent fet poc més d’1 km, en arribar a uns pollancres, cal seguir durant un quart d’hora un camí de bast que surt cap a l’esquerra i que, fent la volta a la muntanya, porta fins a les balmes JBM Història El…
Castell i vilatge de Bensa (la Sentiu de Sió)
Art romànic
Situació De l’antic nucli de Bensa, en resten escassos vestigis entorn de les ruïnes de l’església de Santa Maria ECSA - J Giralt Els vestigis d’aquest castell i vilatge abandonats són situats en un esperó d’una serra erma, que s’alça a uns 300 m d’altitud tot dominant el riu Sió, dins la partida de Bensa, al nord-est del terme municipal de la Sentiu de Sió Mapa 33-14360 Situació 31TCG265326 Per a anar-hi cal agafar la carretera LV-3025 de Balaguer a Agramunt fins a arribar a la cruïlla de la Sentiu, on s’agafa la pista asfaltada de l’esquerra en direcció a la carretera C-1313 A 300 m, cal…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- 54
- 55
- 56
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina