Resultats de la cerca

Doctor en filosofia i lletres 1896, fou professor i rector 1898 de la Universitat d’Oñati Integrat dins el moviment catòlic social, collaborà a “La Hormiga de Oro” i a “El Correo Catalán” Publicà nombroses novelles La tórtola herida , 1892 Oro oculto, 1896 i estudis històrics i polítics, com La cuestión de Marruecos y el conflicto de Melilla 1893, Las provincias de España 1903 i La Revolución de Julio en Barcelona 1909

Llicenciat en filosofia i lletres, es dedicà a l’ensenyament i fou professor de l’Institut Ramon Llull de Palma Fou acadèmic corresponent de l’Academia de la Historia Ordenà una bona part dels arxius municipals de les Balears i publicà els catàlegs, sovint acompanyats de notícies històriques locals Entre les seves monografies es destaca la Historia del Estudio General Luliano y de la Real y Pontificia Universidad Literaria de Mallorca 1973

Catedràtic de romanística de la Universitat de Bonn, s’interessà sobretot per temes de lexicografia i etimologia de tot l’àmbit romànic Die Onomasiologie der Dummheit 1972, Primäre und sekundäre Onomatopöien 1975, Lateinisch-romanische Etymologien 1981, amb una més gran insistència sobre temes hispànics Iberromanische Etymologien 1968, O problema de acusativo preposicional no catalão 1947 Tingué una important activitat com a crític de la mateixa disciplina Fou membre corresponent de l’Acadèmia de Bones Lletres

Essent abat del Monestir Blanc, a la regió d’Akhmim, a l’Alt Egipte, la comunitat arribà a 2 000 monjos i 1 800 monges Molt sever, afegí nombroses austeritats a la regla de sant Pacomi Introduí la professió per escrit i permeté als ancians d’abraçar la vida eremítica Acompanyà Ciril d’Alexandria al concili d’Efes 431 Les seves regles, homilies i lletres constitueixen la literatura copta més important del seu temps

Malgrat la seva paràlisi quasi total, es casà amb Françoise d’Aubigné, la futura Mme de Maintenon Debutà en les lletres amb un Recueil de quelques vers burlesques 1643, que assolí un gran èxit i molts seguidors Més endavant conreà la sàtira, i fou imitat àdhuc per Boileau Es dedicà també al teatre, amb comèdies imitades de les espanyoles, com Jodelet 1645, L’écolier de Salamanque 1654, etc Publicà finalment Le roman comique 1651-57

Seguí la carrera militar a les ordres de Condé 1640-49, sense abandonar, però, el conreu de les lletres, sobretot la línia satírica Ultra una Comédie des Académistes pour la reforme de la langue française , fou autor d’un pamflet sobre el tractat dels Pirineus 1659, on ridiculitzava la política de Mazzarino, per la qual cosa es veié obligat a exiliar-se a Anglaterra D’aquesta època data la seva interessant correspondència

Prevere, fou professor de retòrica al seminari de Barcelona i membre de l’Acadèmia de Bones Lletres 1790, on l’any 1800 llegí la memòria Sobre por qué tratados de ortografía o por cuáles medios se arregló en lo antiguo el modo de escribir en catalán A l’Acadèmia es conserven altres treballs seus sobre retòrica i eloqüència, també en castellà Publicà, amb Joaquim Esteve i Antoni Joglar , el  Diccionario catalán-castellano-latino 1803-05

Fou secretari general de Nostra Parla 1918 i professor de l’Escola d’Artesans de València En els Jocs Florals d’aquesta ciutat obtingué la flor natural 1923 i 1934 Publicà poemes a Taula de lletres valencianes i altres publicacions i escriví algunes obres teatrals Autor d’una Gramàtica valenciana 1918, escolar, en què s’acostava a les normes de l’Institut d’Estudis Catalans, organitzà diversos mitjans d’introducció del català a l’escola

Vida i obra Llicenciat en lletres i catedràtic d’institut Poeta líric i descriptiu, publicà Floraciones 1924, Cançons de terra i mar 1936 i Recança de tardor 1948 De la seva obra en castellà es destaca una versió mètrica del Poema del Mío Cid Com a estudiós de la literatura cal assenyalar els seus treballs Bibliografia general de Jacint Verdaguer 1952 i La Renaixença valenciana i Teodor Llorente 1985 Bibliografia Diversos autors 1988 3 Vegeu bibliografia

Pel fet que una mateixa composició química presenta estructures reticulars diferents, es formen cristalls diferents amb característiques físiques distintes Les diverses fases polimorfes d’una substància són designades mitjançant lletres gregues La fase estable a la temperatura més baixa és designada amb la lletra α En un principi hom cregué que les transformacions polimorfes es produïen només per la deformació del reticle, sense que hi hagués una reconstrucció d’aquest, però realment el polimorfisme actua de molt diverses maneres