Resultats de la cerca
Es mostren 1292 resultats
Theodoro Valcárcel Caballero
Música
Compositor i pianista peruà.
Inicià els estudis musicals amb la seva mare i els continuà al Conservatori de Milà 1914-16 i, més tard, amb F Pedrell a Barcelona, època aquesta darrera en què entrà en contacte amb l’impressionisme francès El 1920 tornà al Perú i, dins l’ambient creat pel corrent nacionalista, es decantà cap a l’estudi de la música folklòrica Vuit anys després guanyà el Premio Nacional de composició També fou premiat per la Municipalitat de Lima amb la Medalla d’Or per les seves investigacions sobre la música folklòrica El 1929 participà a Barcelona en el Festival de Música Llatinoamericana i…
Aleksej Nikolajevic Verstovskij
Música
Compositor rus.
Estudià a l’Institut del Cos d’Enginyers de Sant Petersburg fins el 1817 i alhora rebé classes de piano de D Steibelt i J Field a qui dedicà una sonata per a piano, i de violí, cant i composició Feu el seu debut en el teatre musical l’any 1818, i a partir del 1825 s’hi dedicà plenament en ser nomenat inspector dels Teatres Imperials de Moscou, dels quals fou intendent general 1848-60 Des d’aquest lloc potencià la formació de nous cantants i ballarins d’alta qualitat La seva importància com a compositor rau en el fet que fou el principal representant de l’òpera russa abans de M Glinka Les…
Ivan Zajc
Música
Compositor i director d’orquestra croat.
S’inicià en la música amb el seu pare, abans d’ingressar al Conservatori de Milà 1850-55 Impartí classes i fou també director de l’Òpera de Fiume 1855-62 El 1862 anà a Viena, on destacà com a director d’orquestra i compositor d’operetes L’any 1870 s’installà definitivament a Zagreb, on dirigí l’orquestra del Teatre de l’Òpera Contribuí a afermar el moviment cultural illiri, que volia recuperar el sentit de la cultura croata Ancorat en la tradició romàntica nacionalista, en la línia de G Verdi, l’obra de Zajc excellí en el terreny melòdic i el domini instrumental, però no assumí…
Fernando Remacha
Música
Compositor navarrès.
Inicià els estudis musicals a Tudela i posteriorment els continuà a Pamplona i a Madrid, ciutat on fou alumne de José del Hierro i de Conrado del Campo Guanyador el 1923 del Premi de Roma de l’Academia de Bellas Artes de San Fernando, es traslladà a Itàlia, on estudià amb GF Malipiero fins el 1927 A partir del 1928 formà part de l’anomenat Grup dels Vuit -format per Rodolfo i Ernesto Halffter, Rosa García Ascot, Juan José Mantecón, Salvador Bacarisse, Julián Bautista i Gustavo Pittaluga-, que aspirava a una renovació de la música espanyola basant-se en els nous estils europeus, representats…
Jaume Ros i Serra
Historiografia catalana
Periodista, escriptor i dietarista.
Nacionalista català actiu --milità a Estat Català--, fou amic i collaborador del cap de govern i president del Parlament de Catalunya, Joan Casanovas i Maristany 1890 – 1942, del periodista i escriptor Eugeni Xammar, i d’altres personalitats Participà en la guerra civil i, més tard, fou dirigent d’un grup català d’espionatge militar a favor dels aliats durant la Segona Guerra Mundial, per la qual cosa fou internat en un camp de concentració nazi Fou collaborador polític i econòmic de Josep Tarradellas, però un cop aquest al poder hi discrepà El 1999 deixà la militància a Estat…
Armènia 2010
Estat
A l’octubre del 2010 Armènia va celebrar l’aniversari de l’inici de converses diplomàtiques amb Turquia amb una gran expectativa i una forta acceptació social, malgrat que es va percebre un cert estancament, ja que els parlaments de tots dos països no van ratificar encara els dos únics protocols a què es va arribar El fet és que, malgrat aquesta atmosfera optimista, el Govern turc va aixecar noves tensions en autoritzar la celebració d’un acte nacionalista turc, amb pregària musulmana inclosa, en una antiga catedral armènia de la ciutat devastada d’Ani, al mes d’octubre Igualment…
Joan Casanellas i Ibars
Història
Història del dret
Polític i advocat.
Durant la Dictadura de Primo de Rivera féu sortir a París un setmanari d’oposició, “El Fuet” Fou tinent d’alcalde a Barcelona 1931, diputat al parlament català 1932, i després a les corts de la República 1936, per Esquerra Republicana de Catalunya i pel Partit Nacionalista Republicà d’Esquerra Finançà el setmanari i després diari “L’Opinió” Sotssecretari del ministre de treball Lluhí i Vallescà, el 18 de juliol de 1936 sortí en tren de Barcelona cap a Madrid, amb Arturo Menéndez, excap de la direcció general de seguretat, però foren detinguts a Calataiud, duts a Saragossa i…
Estònia 2013
Estat
El 20 d’octubre de 2013 hi va haver eleccions municipals a Estònia Aquestes eleccions van ser precedides per la polèmica internacional, ja que Rússia va sollicitar l’extradició d’E-N Kross, candidat nacionalista a l’alcaldia de la capital, Tallinn, acusat de pirateria Tot i que la Interpol va descartar les motivacions polítiques a la sollicitud russa, el fet és que Kross, que havia rebut el suport de Garri Kasparov, el líder simbòlic de l’oposició russa que havia donat suport a Geòrgia durant la guerra amb Rússia del 2008, intentava arrabassar l’alcaldia a E Savisaar, que té el suport de la…
L’Estevet
Setmanari
Setmanari nacionalista català de caràcter popular fundat a Barcelona per Manuel Carrasco i Formiguera el 26 d’agost de 1921.
Durant la primera època publicà disset números, i a la segona, vuitanta-vuit Fou suspès en produir-se el cop d’estat de Primo de Rivera setembre del 1923 Aconseguí força anomenada per les seves campanyes polítiques nacionalistes, pel seu estil mordaç, pels seus atacs a Cambó i per l’empresonament del director juny del 1923 Hi collaboraren Cornet, Apa , Junceda, Quelus i altres dibuixants, així com els periodistes Àngel Ferran, Rossend Llates, Joaquim Ventalló i d’altres amb pseudònim
Josep Carner i Ribalta

Josep Carner i Ribalta
© Família Carner
Història
Literatura
Activista polític i escriptor, guionista, cineasta i promotor cinematogràfic.
Vida i trajectòria política A la seva vila natal dirigí la revista nacionalista Flama 1917-19, òrgan de l’organització del mateix nom que cofundà el 1916 Exiliat durant la Dictadura de Primo de Rivera, fou redactor en cap a París del butlletí Estat Català 1924-25 Home de confiança de Francesc Macià , l’acompanyà a Moscou 1925 i fou un dels dirigents dels fets de Prats de Molló 1926 Assistí a l’assemblea independentista de l’Havana 1928, i des d’aquest any fins al 1930 visqué a Nova York, on entrà en contacte professionalment amb el món de la cinematografia Cridat per Macià, el 1931 tornà a…
, ,
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- 54
- 55
- 56
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina