Resultats de la cerca

Estudià a la seva ciutat natal i, després, a Milà i Basilea, on tingué com a professor F Weingartner Posteriorment fou deixeble de F Busch, a Dresden El 1930 debutà a l’Acadèmia de Santa Cecília de Roma, i cinc anys després dirigí La Traviata a Torí, amb gran èxit Entre el 1935 i el 1939 dirigí a Glyndebourne, tasca que compaginà amb actuacions al Festival de Salzburg El 1939 debutà a Nova York i després de la Segona Guerra Mundial treballà 1945-46 amb l’Orquestra de Ràdio Torí, abans de tornar a Anglaterra, on dirigí la New London Opera Company 1946-48 Actuà ininterrompudament…

Estudià amb el seu pare, director d’una banda militar, fins que a sis anys ingressà a l’Acadèmia Ferenc Liszt de la seva ciutat natal, on rebé classes de B Bartók i Z Kodály Debutà en una banda militar i el 1934 ho feu amb l’Orquestra Simfònica de Szeged, en la qual romangué fins el 1944 Un any després fou nomenat director de l’Òpera de Budapest, i el 1947 es presentà al Festival de Salzburg dirigint l’estrena de La mort de Danton , de G von Einem, en substitució d’O Klemperer Entre el 1948 i el 1954 dirigí l’Orquestra de la Radiodifusió de la Ràdio de Berlín RIAS, mentre dirigia també a l’…

S’inicià en el Concepción Club Patín de la seva ciutat natal, i després jugà al Roller Monza italià 1992-95 i el Club Patín Alcobendas 1995-97 Fitxà pel Futbol Club Barcelona 1997-2011, amb el qual assolí set Copes d’Europa 2000, 2001, 2002, 2004, 2005, 2007, 2008, dues Copes Intercontinentals 2006, 2008, una Supercopa d’Europa 1997, nou Copes Continentals 2000-02, 2004-08, 2010, una Copa de la CERS 2006, dotze Lligues consecutives 1998-2009, cinc Copes del Rei 2000, 2002, 2003, 2005, 2007, tres Supercopes d’Espanya 2004, 2005, 2007, tres Copes Ibèriques 2000, 2001, 2002 i una…

Alessandro Gagliano 1640-1730 fou el primer i més destacat membre d’una extensa família de lutiers activa fins a mitjan segle XIX i de la qual es coneixen quinze membres En les etiquetes s’anomena deixeble de Stradivari, però els seus violins no s’assemblen als d’aquest autor i són més propers als de Carlo Bergonzi, amb el qual, pel que sembla, és possible que coincidissin com a deixebles al taller de Stradivari El 1695 s’establí a Nàpols, la seva ciutat natal, on treballà fins el 1728 És considerat el més gran lutier de l’Escola Napolitana…

Inicià els seus estudis musicals a la seva ciutat natal i el 1976 assistí a l’últim curs de guitarra que impartí Emili Pujol a Cervera Amplià estudis a Alacant i París A divuit anys inicià la seva activitat concertística i un any després debutà al Teatro Real de Madrid com a guanyador del Concurs Permanent de Joventuts Musicals d’Espanya, que fou el primer d’un seguit de nombrosos guardons Ha ofert concerts a sales d’arreu del món, i ha actuat com a solista al costat de formacions com l’English Chamber, Ciudad de Granada i l’OBC La seva discografia inclou l’àlbum Llora la…

Anys després de perdre les dues cames en un incendi començà una carrera plena d’èxits a l’esport paralímpic Ha practicat diversos esports i disciplines Començà a competir el 1986 en disciplines d’atletisme, com ara llançament de javelina, de disc i de pes Després, el 1992, començà a competir en proves de natació, per posteriorment tornar a l’atletisme, en proves de velocitat, i al ciclisme adaptat Ha participat en els Jocs Paralímpics d’Atenes 2004 i Pequín 2008 En el seu palmarès cal destacar catorze medalles d’or en Campionats d’Espanya de diverses modalitats d’atletisme i natació, dues…

Fou un gran dinamitzador de la vida musical de Tarragona durant els anys previs a la Guerra Civil Espanyola Començà a estudiar a la seva ciutat natal amb J Ayné, que al mateix temps era propietari d’una botiga d’instruments musicals i partitures Alguns anys més tard Ricomà acabà essent propietari de l’empresa, que prosperà i tingué representació també a Barcelona, on es convertí en una de les cases més importants del ram Des del seu negoci, visqué molt de prop l’ambient musical del moment i entrà en contacte amb músics com J Gols, R Bonet, Echegoyen, Josep Català, Francesc Tàpies…

Fou alumne del seu pare, que, al seu torn, havia estat alumne de L Janácek Posteriorment estudià al Conservatori de Praga amb KB Jirák i J Suk 1927-33 També feu direcció d’orquestra amb V Talich 1934-36 Treballà a Ràdio Praga, però a partir del 1951, bandejat de la vida musical per les autoritats comunistes, es refugià en la composició i en la música popular de Moràvia De jove ja mostrà la seva originalitat creativa amb el Quartet núm 1 1932 Fou autor d’una gran energia expressiva i sentit dramàtic, i no desdenyà mai la influència del folklore del seu país natal, com en el Trio…

Estudià a Barcelona i a Madrid, on fou deixeble de Carles de Haes, l’art del qual influí sobre la seva producció A 19 anys fou pensionat a Roma Posteriorment anà a Holanda Després s’establí a la seva ciutat natal, des d’on recorregué Catalunya i altres indrets de la península Ibèrica Obtingué moltes distincions Les més importants foren la segona medalla de l’Exposición Nacional de Bellas Artes de Madrid 1878, les primeres medalles de les del 1892 i el 1901 i el diploma d’honor pòstum de l’Exposició Internacional de Barcelona 1929 En morir Haes, li deixà diversos estudis, alguns…

Estudià música a la seva ciutat natal i posteriorment amplià la seva formació a Barcelona, Brusselles, Stuttgart i Madrid Durant la seva estada a Brusselles formà part de l’Orquestra Simfònica i la de Cambra de la Ràdio-Televisió Belga Entre el 1979 i el 1983 fou violista de l’Orquestra Nacional d’Espanya, càrrec que abandonà per dirigir l’Escola de Música de Tàrrega El 1986 fundà l’Orquestra de Cambra Catalana OCC, amb la qual ha realitzat nombrosos concerts arreu d’Europa, a més del Líban i Tunísia Ha estat titular de l’Orquestra de Cambra del Palau de la Música Catalana, i convidat a…