Resultats de la cerca
Es mostren 2763 resultats
espardenya

Espardenyes de cànem típiques de pagès
© Fototeca.cat
Tecnologia
Calçat de sola de cànem trenat (o espart o jute), puntera i taló de roba gruixuda, empenya feta amb vetes (o també amb roba gruixuda) i generalment amb dues vetes que es lliguen al turmell.
Alguns tipus d’espardenya són característics de determinades poblacions o àrees, com l’ espardenya de Valls , amb set vies de veta per banda, l’ espardenya valenciana , amb dos parells de vetes unides al centre de la puntera, l’ espardenya empordanesa , blanca i que cobreix amb tela tot el peu, etc Espardenyes © CIC - Moià Ha estat el calçat tradicional de la gent de pagès, sobretot a les zones poc humides, i també de les classes populars urbanes Per la seva lleugeresa fou utilitzada per les tropes lleugeres de la corona catalanoaragonesa, i el 1694 fou imposada per decret reial…
enzimologia
Bioquímica
Branca de la bioquímica que estudia els enzims.
Pel fet que totes les reaccions bioquímiques són catalitzades per enzims, l’enzimologia ha esdevingut una ciència auxiliar molt dinàmica, amb múltiples aplicacions mèdiques i industrials biotecnologia Hom hi estudia la cinètica enzimàtica equació de Michaelis-Menten , els mecanismes de regulació allosteria , la compartimentació cellular i a l’organisme isoenzim , la seva composició, identificació i purificació química, l’especificitat pel substrat i per la reacció, i la seva classificació Hom se serveix també de l’anàlisi enzimològica per a estudiar l’evolució bioquímica a l’interior dels…
Tomàs Gil i Membrado
Música
Instrumentista de fiscorn, compositor de ballables i sardanes, i director de cobla.
De formació autodidàctica, complementà els estudis amb Mn Antoni Tomàs i Homs Fou director de la banda d’Horta de Sant Joan i fundador de l’orquestrina Esmeralda L’any 1956 s’establí a Barcelona, on creà les edicions Gil Membrado La seva activitat amb la cobla s’inicià el 1963, com a compositor i com a intèrpret de fiscorn a la Cobla Barcelona Fou el compositor de sardanes més prolífic de la segona meitat del segle XX, amb prop de 1300 títols, molts dels quals dedicats a personatges, agrupacions o poblacions, el més famós dels quals és La flama de la sardana El seu patró…
,
Luis Fermín de Carvajal y Vargas
Història
Militar
Militar, comte de La Unión, capità general de Catalunya (1794).
En esclatar la Guerra Gran era governador del castell de Figueres 1793 Mort el general Ricardos, el succeí en la capitania general i es posà al capdavant de les forces del Rosselló 1794 Derrotat al Voló Vallespir el 30 d’abril per l’exèrcit francès de Dugommier, provà de crear una línia defensiva davant el castell de Figueres la manca d’homes i l’efectivitat demostrada pels sometents cridats ocasionalment en poblacions de la frontera el decidiren a ressuscitar maig del 1794 el sometent general de Catalunya, que havia estat abolit per Felip V de Castella amb la Nova Planta Aquest…
Ramon Masifern i Marcó
Literatura catalana
Música
Escriptor i compositor.
Rellotger d’ofici i representant de comerç en diferents poblacions catalanes, fou també compositor de sardanes Dolors del cor , 1936, que a la primeria de segle eren profusament interpretades per les cobles gironines, i de cançons basades en textos de Verdaguer i de Guimerà, entre d’altres Dirigí les publicacions El Bisbalense , L’Olotí i El Menestral , a més del curiós La Voz del Género de Punto Versificador hàbil i amb facilitat per a la descripció, donà una visió idealitzada dels territoris empordanesos fou anomenat El cantor de l’Empordà en obres com ara Notes del cor 1900…
,
orde del Sant Redemptor
Militar
Orde militar fundat per Alfons I de Catalunya-Aragó el 1188 a Terol amb la finalitat de redimir captius cristians.
La fundació fou feta amb consentiment de fra Rodrigo Gonçalves, aleshores comanador de Castella i lloctinent del mestre templer d’Alfambra, fundador el 1174 de l' orde de Santa Maria de Montgaudi El rei dotà la nova casa amb terres del terme de Terol, la vila de Castellot i amb un vassall en poblacions de més de cent habitants d’Aragó, el Principat de Catalunya, Provença, Roergue, Millau i Gavaldà Li atorgà també franquesa de lleuda, passatge, pontatge i altres imposicions El centre havia d’ésser Terol, i totes les cases haurien d’obeir el mestre resident en aquesta ciutat…
Sargantana marroquina
La sargantana marroquina Lacerta perspicillata és una espècie introduïda en petites poblacions, procedent del N d’Àfrica A la fotografia hom mostra la varietat reticulada, la més corrent, que també s’identifica gràcies a la parpella inferior, proveïda d’una «finestra» transparent Javier Andrada Aquesta sargantana és pròpia del NW d’Àfrica i es troba a les muntanyes del Marroc i a la costa d’Algèria és introduïda a l’occident menorquí i té una certa capacitat invasora És una sargantana petita, de 5 cm de cap i tronc, amb cua de 7 a 8 cm, deprimida, de color oliva més o menys…
Sant Jaume de Berrós Jussà (la Guingueta d’Àneu)
Art romànic
La vall o coma de Berrós —que a més de Berrós Jussà i Berrós Sobirà, devia incloure l’antic poblat de les Arides, amb la seva església dedicada a sant Andreu— devia gaudir de personalitat pròpia, car, almenys eclesiàsticament, es parla sempre de la vall d’Àneu, Espot i la coma de Berrós El lloc de Borrosso apareix documentat en l’acta de consagració de la Seu d’Urgell, inclòs en la jurisdicció de la vall d’Àneu El 1378, la comanda de Susterris tenia establert a Berrós Jussà un home i un alberg, i sis homes i altres béns a Berrós Sobirà Verros era una de les parròquies que l’any 1574 consta…
Ramon Vila i Capdevila
Història
Guerriller antifranquista conegut amb el sobrenom de Caracremada.
Criat entre les muntanyes del Berguedà, passà una infància complicada Treballà a la zona minera de Fígols i, com a militant de la CNT, participà activament en la insurrecció anarquista de l’Alt Llobregat 1932, motiu pel qual fou empresonat a Manresa i Barcelona Amb l’esclat de la Guerra Civil Espanyola, s’integrà a la Columna de Ferro de la 153a Brigada Mixta Amb la derrota, s’exilià a França, essent reclòs en els camps de Sant Cebrià i Argelers A partir del 1944 s’incorporà a la Resistència essent conegut com el capità Raimon Llaugí Pons distingint-se en el sabotatge de vies de comunicació i…
Suera
Suera
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Plana Baixa, als contraforts septentrionals de la serra d’Espadà (703 m alt. a la Mola, al N; continuada per la serra de Cantallops, el Casalet, a 755 m i els Òrguens, al S).
És drenat pel barranc de Castres, afluent del riu de Sonella al terme de Tales La major part de la superfície agrària és dedicada als conreus de secà 1 470 ha, principalment a garrofers molt abandonats, oliveres i vinya Hi ha 50 ha de regadiu, amb hortalisses i tarongers Tota la terra és treballada en règim d’explotació directa El 27% de la població activa es dedica a l’agricultura, i el 44% a la indústria, però a la localitzada a Onda, on es trasllada diàriament part de la població El poble , dit també Suera Baixa 592 h agl 2006, assuerans 316 m alt és a la dreta del barranc de Castres, en…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- 54
- 55
- 56
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina