Resultats de la cerca

La vall o coma de Berrós —que a més de Berrós Jussà i Berrós Sobirà, devia incloure l’antic poblat de les Arides, amb la seva església dedicada a sant Andreu— devia gaudir de personalitat pròpia, car, almenys eclesiàsticament, es parla sempre de la vall d’Àneu, Espot i la coma de Berrós El lloc de Borrosso apareix documentat en l’acta de consagració de la Seu d’Urgell, inclòs en la jurisdicció de la vall d’Àneu El 1378, la comanda de Susterris tenia establert a Berrós Jussà un home i un alberg, i sis homes i altres béns a Berrós Sobirà Verros era una de les parròquies que l’any 1574 consta…

La fundació fou feta amb consentiment de fra Rodrigo Gonçalves, aleshores comanador de Castella i lloctinent del mestre templer d’Alfambra, fundador el 1174 de l' orde de Santa Maria de Montgaudi El rei dotà la nova casa amb terres del terme de Terol, la vila de Castellot i amb un vassall en poblacions de més de cent habitants d’Aragó, el Principat de Catalunya, Provença, Roergue, Millau i Gavaldà Li atorgà també franquesa de lleuda, passatge, pontatge i altres imposicions El centre havia d’ésser Terol, i totes les cases haurien d’obeir el mestre resident en aquesta ciutat…

De formació autodidàctica, complementà els estudis amb Mn Antoni Tomàs i Homs Fou director de la banda d’Horta de Sant Joan i fundador de l’orquestrina Esmeralda L’any 1956 s’establí a Barcelona, on creà les edicions Gil Membrado La seva activitat amb la cobla s’inicià el 1963, com a compositor i com a intèrpret de fiscorn a la Cobla Barcelona Fou el compositor de sardanes més prolífic de la segona meitat del segle XX, amb prop de 1300 títols, molts dels quals dedicats a personatges, agrupacions o poblacions, el més famós dels quals és La flama de la sardana El seu patró…

En esclatar la Guerra Gran era governador del castell de Figueres 1793 Mort el general Ricardos, el succeí en la capitania general i es posà al capdavant de les forces del Rosselló 1794 Derrotat al Voló Vallespir el 30 d’abril per l’exèrcit francès de Dugommier, provà de crear una línia defensiva davant el castell de Figueres la manca d’homes i l’efectivitat demostrada pels sometents cridats ocasionalment en poblacions de la frontera el decidiren a ressuscitar maig del 1794 el sometent general de Catalunya, que havia estat abolit per Felip V de Castella amb la Nova Planta Aquest sometent,…

La fundació del Grup amb el nom definitiu es feu a Verdú el 1976 i, posteriorment, la seu se situà a l’arxiu comarcal de Tàrrega Concentrà des dels inicis gran part dels seus esforços en la reunió d’estudiosos en grups de treball En aquest sentit es creà una comissió que es reunia periòdicament els seus membres eren d’Agramunt, de Bellpuig, de Cervera, de Guimerà, d’Artesa de Lleida, de Santa Coloma de Queralt, de Tàrrega i de Verdú Amb el temps, els membres i les poblacions representades s’anaren multiplicant i el 1981 foren proposats els estatuts de l’entitat Les activitats del…

La sargantana marroquina Lacerta perspicillata és una espècie introduïda en petites poblacions, procedent del N d’Àfrica A la fotografia hom mostra la varietat reticulada, la més corrent, que també s’identifica gràcies a la parpella inferior, proveïda d’una «finestra» transparent Javier Andrada Aquesta sargantana és pròpia del NW d’Àfrica i es troba a les muntanyes del Marroc i a la costa d’Algèria és introduïda a l’occident menorquí i té una certa capacitat invasora És una sargantana petita, de 5 cm de cap i tronc, amb cua de 7 a 8 cm, deprimida, de color oliva més o menys…

Els fòssils han estat l’eina tradicional per a estudiar la vida en el passat i en ells s’ha basat gran part del nostre coneixement per a reconstruir quins han estat els processos evolutius i quan s’han produït La comparació de diferents fòssils entre ells i amb les formes actuals de vida ha permès, en efecte, fer un arbre evolutiu en el qual els fòssils se situen com a avantpassats de formes actuals i estableixen lligams entre elles I en cas de conèixer-se l’edat del fòssil, aquest es pot emmarcar dins de coordendades de temps Aquesta reconstrucció resulta sovint molt poc acurada, però tant…

La integració, característiques i extensió d’aquest poble han sofert en el curs de la història vicissituds molt variades Les estirps germàniques occidentals fixades a la regió, un cop passat el període de les invasions o migracions francs, saxons, alamans, baiuvarins, turingis i frisons, no començaren a adquirir els sentiments de diferenciació davant els altres pobles i de pertinença a una comunitat Zusammengehöirigkeit , base d’una consciència nacional, fins que la partició de l’imperi carolingi no portà al pla polític la contraposició d’aquest conglomerat ètnic amb les poblacions…

A la segona meitat del segle XI es féu una convinença o pacte feudal entre Bonfill, fill de Jocelenda, i els comtes Ramon Berenguer I i Almodis, per la fortalesa de la Tallada forteza que dicunt Talada Tot i que el document no ho diu, sembla que aquest Bonfill era senyor de la Tallada d’Empordà i no de la Tallada de la Segarra En el text, amb relació a aquesta fortificació, s’esmenten els homes i les dones que hi havia i també la possibilitat de fer altres habitatges al seu voltant aliqua edificia ad ospitandum… in circuitu iam dicta forteda La confusió entre les dues poblacions homònimes…