Resultats de la cerca
Es mostren 1785 resultats
Els estrigiformes: ducs, mussols i òlibes
Algunes de les característiques dels estrigiformes, ocells rapinyaires nocturns, són visibles en aquesta suggestiva imatge d’un gamarús en vol Strix aluco Un fet molt típic d’ells, bé que no exclusiu, és la producció d’ egagròpiles , regurgitacions de materials no digeribles que solen acumular-se al voltant dels seus nius, i que constitueixen una bona font d’informació per als estudiosos dels tipus de preses de què s’alimenten, com les que s’illustren a baix, de gamarús, també Oriol Alamany i Jordi Puig Tot i la similitud de costums amb els rapinyaires diürns, els mussols i les òlibes n’…
Santa Maria de Fonteta (Vulpellac)
Art romànic
Situació Un aspecte exterior del mur de tramuntana, en el qual és visible un aparell que denota l’antiguitat d’aquest edifici F Baltà És l’església parroquial del municipi de Fonteta, que és situat als vessants septentrionals del massíis de les Gavarres i és drenat per la riera del seu nom i la de Fitor, afluents del Daró Mapa 384M781 Situació 31TEG049445 Per arribar-hi cal situar-se a la Bisbal d’Empordà, des d’on surt un camí que en 2 km porta a Fonteta També hi porta un camí des de la carretera C-255, de Girona a Palamós, que s’agafa a Vulpellac JBH-MLlR Història El lloc de Fonteta és…
Torre del Mas Petit d’En Caixa (Palafrugell)
Art romànic
Situació Vista de la torre amb la façana de migjorn, en la qual hi ha obertes dues portes, situades a nivells diferents J Bolòs Torre situada a uns centenars de metres al nord-est de l’església de Sant Ramon d’Ermedàs, entremig de camps És part de l’anomenat Mas Petit d’En Caixa, construït a l’època moderna Actualment, en aquest mas abandonat s’estan fent obres de consolidació i restauració Mapa 335M781 Situació 31TEG139385 Per a anar-hi cal agafar, des de Palafrugell, l’autovia que porta a Calella Pocs centenars de metres després de sortir de Palafrugell, havent deixat a mà esquerra la…
Casa forta de la Campanera (Aiguamúrcia)
Art romànic
Situació Casa forta o mas fortificat que fou una possessió dels castlans majors del castell de Selma i que més tard passà als templers i als hospitalers ECSA - J Bolòs Construcció situada damunt d’una petita elevació, entre uns camps i una riera, a l’est del castell de Selma Mapa 34-16418 Situació 31TCF726812 Si seguim la pista que va des del Pla de Manlleu fins a Selma, veurem, a una mica més de 2 km d’aquest poble, la casa mig enrunada de la Campanera, a la dreta del camí, a l’altra banda d’uns camps, ara plantats de vinyes JBM Història Aquesta casa forta o mas fortificat fou en un primer…
Sant Jaume d’Arestui (Llavorsí)
Art romànic
Situació La capella de Sant Jaume d’Arestui, situada sobre un penyal, esdevé una magnífica miranda d’un ampli sector de la comarca ECSA - JA Adell L’església de Sant Jaume es troba al cim d’un penyal que domina el poble d’Arestui, que és situat sobre la pista que de la carretera de Sort a Esterri d’Àneu porta cap a Baiasca Mapa 34-9182 Situació 31TCH505074 Per a anar-hi cal prendre una pista que surt de la carretera que va a Baiasca, a uns 3 km d’Arestui i 1 km abans d’arribar a Baiasca, i que puja pel bosc recorreguts 5 km, en un revolt molt pronunciat a la dreta, surt un camí en mal estat a…
pal·ladi
Química
Element metàl·lic de transició, nombre atòmic 46, pertanyent al grup VIII de la taula periòdica.
Fou descobert l’any 1803 per WH Wollaston Es troba a la natura en estat natiu, conjuntament amb altres metalls del grup del platí, al qual pertany, i es troba també associat, en petita proporció, amb algunes menes de níquel i el coure Té un pes atòmic de 106,4, i és una barreja de sis isòtops naturals estables El metall és de color blanc grisenc, amb llustre metàllic, dúctil i malleable Té una densitat de 12,02 g/cm 3 , es fon a 1 554°C i bull a 3 140°C És, doncs, l’element menys dens i de més baix punt de fusió del grup del platí, com també el més reactiu És atacat pels àcids sulfúric i…
Les dents
Anatomia humana
Les dents o peces dentals , són unes estructures de consistència dura i d’alguns centímetres de llargada que s’insereixen als ossos maxillars superior i inferior, més concretament en uns buits que descriu el teixit ossi amb aquest objectiu i que són anomenats alvèols dentals Hom diferencia en les dents dues porcions la corona dentària , és a dir, la zona de la dent que sobresurt de les genives i en constitueix la part visible, i l’ arrel dentària , la part de la dent que es troba inserida a l’alvèol dentari corresponent El punt d’unió entre la corona i l’arrel és anomenat coll dentari…
perfil
Tecnologia
Barra metàl·lica, generalment d’acer o d’alumini, de perfil especial (hom exclou d’aquesta denominació les de secció circular, quadrada i rectangular) i de secció constant, obtinguda generalment per laminatge, però també per extrusió o per estiratge.
Ultra els perfils angulars i els anomenats I o doble T, T, U i Z la secció dels quals recorda el perfil d’aquestes lletres, existeixen una gran quantitat de perfils especials, que poden ésser de seccions molt complexes, com ara els d’alumini destinats a marcs de portes i finestres tancaments metàllics , els passamans de barana, elements decoratius, etc Les característiques dels perfils són normalitzades, des del nom, material i dimensions, fins al pes per unitat de longitud, els moments d’inèrcia, etc
Castell de Lluçars (Tolba)
Art romànic
Situació Vista del poble de Lluçars, presidit pel seu imposant castell ECSA - F Tur El castell de Lluçars és emplaçat en la plataforma del monticle que presideix el petit poble de Lluçars El castell de Lluçars es troba estratègicament situat, car domina la vall del Queixigar, entre Monesma, al nord, i Falç al migdia, castells amb els quals es comunica visualment Mapa 32-12 289 Situació 31TBG998703 S’hi arriba perfectament amb automòbil des de la N-230, agafant a l’esquerra una carretera local, passat Tolba i abans…
Castell de Perella (Prats de Molló i la Presta)
Situació Ruïnes de la torre mestra d’aquest castell, únic element que en destaca ECSA - A Roura Les ruïnes del castell de Perella, entre les quals predominen únicament els murs de la torre mestra, són al nord-est de la vila de Prats de Molló, a uns 400 m del seu nucli antic i uns 250 m a llevant del fort de la Guàrdia El castell de Perella fou bastit en un planell estret que hi ha al cim d’un serrat o contrafort que davalla vers el riberal del Tec Aquest serrat s’enlaira entre els fondals de dos torrents que el delimiten pels costats de llevant i de ponent Als altres dos costats, la fortalesa…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- 54
- 55
- 56
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina