Resultats de la cerca
Es mostren 1443 resultats
Eduard Hanslick
Música
Musicòleg, crític i acadèmic musical alemany.
Vida Es formà amb WJ Tomášek, reconegut professor de música a la Praga de mitjan segle XIX, i estudià dret a la universitat local Escriví per a diversos diaris i revistes musicals "Neue Zeitschrift für Musik", "Sonntagsblätter", "Wiener Zeitung" i treballà al ministeri de cultura fins que el reconeixement del seu llibre més important, Del bell musical 1854, li obrí les portes de l’ensenyament universitari Fou també un dels promotors de l’estandardització de l’afinació musical Hanslick intentà redefinir allò estrictament musical en la música, l’assumpte musical pur i dur, tant davant les…
Voltaire

Voltaire
iStockphoto.com/HultonArchive
Filosofia
Nom amb què és conegut François-Marie Arouet, escriptor i pensador francès.
Es formà amb els jesuïtes, i s’introduí en ambients mundans i llibertins, els quals li inculcaren un cert esnobisme social Estudià dret sense entusiasme, i es donà a conèixer amb versos satírics, que li valgueren, durant els primers anys de la Regència 1715-18, diversos confinaments i un breu empresonament a la Bastilla Una tragèdia neoclàssica, Oedipe 1719, plena d’allusions polítiques i anticlericals, el feu popular entre la noblesa, i fou protegit pel regent i pel rei dues pensions el 1722 Insistí en la seva crítica subversiva en el poema èpic La Henriade edició clandestina, 1723 Fou…
Miguel de Unamuno y Jugo

Miguel de Unamuno
© Fototeca.cat
Filosofia
Literatura
Escriptor i professor universitari basc.
Estudià el batxillerat a la seva vila nadiua i filosofia i lletres a Madrid Preparà diverses oposicions i finalment guanyà la càtedra de grec a la Universitat de Salamanca 1891, d’on fou rector molts anys Visità Barcelona ja el 1889 amb motiu de l’Exposició Universal Aviat collaborà en diversos diaris castellans barcelonins i en alguna revista àcrata, com Ciencia Social Féu amistat sobretot amb Pere Coromines i Jaume Brossa i després amb Joan Maragall Inconformista i debellador de persones, institucions i règims, fou confinat a Fuerteventura 1924 per la Dictadura de Primo de Rivera Al cap d’…
música de Letònia
Música
Música desenvolupada a Letònia.
La capital és Riga Música culta Fins al segle XII es tenen poques notícies sobre l’existència d’una música culta a Letònia Durant segles els letons foren serfs al servei dels cavallers teutons, i la població germànica marcà la història de la vida musical al país Se sap que al segle XIII tenien lloc representacions de misteris, camp en què destacava la catedral de Riga, que disposava d’una escola annexa i d’un cor, documentat des de la meitat de la centúria El segle XVI portà el luteranisme, i fou llavors que aparegueren els primers llibres de cants en l’idioma autòcton Al segle XVII es…
La paraula en el vent
Literatura catalana
Llibre de poemes de Josep Carner, publicat el 1914.
Amb el pretext real d’una frustrada relació amorosa al darrere, l’autor vol fer creure en el pròleg “En el llindar” que «el llibre no ve a ésser altra cosa que una història planyívola d’amor» En realitat, el que ofereix és una bona exemplificació del tractament que el noucentisme feu de la tradició de la poesia amorosa la medieval, la renaixentista, la simbolista, etc Allò que interessa no és pas l’amor, sinó la manera de poetitzar-lo, sempre d’acord amb els cànons d’una poètica segons la qual la literatura reflecteix la idealitat i l’artifici En aquest sentit, la concepció de fons no és tan…
El camp català vist per Francisco de Zamora
Els conreus a Catalunya segons Francisco de Zamora 1785-1790 Entre les obres que permeten fer una aproximació a la geografia econòmica de la Catalunya del final del segle XVIII destaca l’aportació de Francisco de Zamora Aquest funcionari, nascut a Villanueva de la Jara Conca, fou alcalde del crim de l’audiència de Barcelona 1785-1791, fiscal de la cort a Madrid 1791-1794, i ministre supernumerari del Consell Reial 1795 al 1799 Desposseït dels seus càrrecs sota l’acusació de dilapidació de béns, fou confinat a Pamplona El 1812, a conseqüència d’una malaltia, va ser autoritzat a retornar al seu…
Daniel Finestres i de Monsalvo
Cristianisme
Religiós premonstratenc, historiador i erudit.
Vida i obra Fill de l’advocat i doctor en lleis Pere Joan Finestres i Solans Germà del jurista Josep Finestres i de Monsalvo 1688 — 1777, Francesc Finestres i de Monsalvo 1689 — 1762 i Pere Joan Finestres i de Monsalvo 1690 — 1769, professors de dret canònic a Cervera i erudits canonges de Girona i de Lleida, de Marià Finestres i de Monsalvo 1694 — 1759, monjo de Poblet, de l’historiador Jaume Finestres i de Monsalvo 1696 — 1769 i d’ Ignasi Finestres i de Monsalvo , jerònim, arxiver i bibliotecari del monestir de la Vall d’Hebron canvià el seu nom, Antoni, en entrar en l’orde…
Demografia 2017
Demografia
Les dinàmiques demogràfiques catalana i, sobretot, espanyola es van mantenir assentades en una situació marcada per una certa inèrcia, gràcies, sobretot, a la pròpia estructura per sexe i edat de la població, i perquè els moviments migratoris –més imprevisibles, ja que no depenen pròpiament de la dinàmica demogràfica endògena sinó de factors externs, i principalment de caràcter econòmic– han perdut gran part del protagonisme que havien tingut durant la primera dècada del segle XXI En efecte, l’evolució del darrer any, tant en volum com en estructura per edats de la població catalana, va ser…
Televisió i classes
Càmera de televisió durant una retransmissió esportiva, sd Prisma Del 1980 al 1997, la televisió ha seguit els canvis en l’estructura de classes de la societat catalana, i alhora n’ha estat motor El 1980 hi havia dos canals de la televisió de l’Estat espanyol que, tal com deia el setmanari de Figueres “Canigó”, en el seu exemplar de comiat núm 806-807, març del 1983, “tots sabem que, en realitat, és una televisió del govern que mani en aquell moment, i totalment centralista de Madrid” Si s’hagués escrit “localista” en lloc de “centralista” la precisió hauria estat encara més gran L’única…
taula periòdica
Química
Ordenació dels elements en una taula per tal de posar de manifest la periodicitat de les propietats d’aquests amb l’augment del nombre atòmic.
Taula periòdica dels elements Històricament, el primer intent en aquest sentit fou fet el 1817 per Johann Wolfgang Döbereiner, el qual classificà alguns elements calci-estronci-bari, clor-brom-iode, liti- sodi-potassi en tríades, l’element central de les quals presentava un pes de combinació que era la mitjana de pesos corresponents als dos extrems Aquestes tríades foren ampliades posteriorment amb la incorporació d’altres elements El 1862, Alexandre-Émile Béguyer de Chancourtois disposà els elements segons l’ordre de pes atòmic, seguint una corba helicoidal en l’espai, de manera que els…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- 54
- 55
- 56
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina