Resultats de la cerca

Aristòcrata que ostentà els títols de comte de Güell, marquès de Comillas i comte de Sant Pedro de Ruiseñada Fou soci i jugador del Reial Polo Jockey Club de Barcelona en l’època que els partits d’aquest esport es disputaven als terrenys de Can Ràbia, al barri de Sarrià 1911-31 També fou un gran aficionat a la caça i un destacat jugador de golf Ocupà la presidència del Reial Club Nàutic

Membre de la junta directiva de la Reial Federació Aeronàutica Espanyola RFAE, organitza i coordina diverses proves aèries, com la Volta Aèria a Espanya Impulsà l’Air Navigation Race, competició per a fomentar la projecció de pilots joves És assessor i vicepresident del Reial Aero Club d’Espanya, president de la Comissió Tècnica de Vol amb Motor de l’RFAE i president de la Comissió d’Aviació General de la Federació Aèria Internacional

Traslladà la seva residència a Catalunya, on practicà també altres esports com el futbol i el tennis Fou el primer porter del Futbol Club Barcelona El 1897 participà en la fundació del Reial Club de Polo de Barcelona Es convertí en el primer genet que guanyà la Copa President de polo 1914 El 1905 presidí l’Associació de Lawn Tennis de Barcelona El 1918 fou escollit president del Reial Lawn Tennis del Turó

Fou un dels membres principals del consell reial de Jaume I de Catalunya-Aragó Assistí a les conquestes de València 1238 i de Xàtiva 1244 i al signament del tractat d’Almirra 1244 Fou jutge en la disputa entre Jaume I i l’infant Alfons, juntament amb uns altres nobles El 1257 Jaume I el nomenà procurador reial del Regne de València Contribuí econòmicament a la frustrada expedició de Jaume I a Terra Santa 1269

Iniciat al Galicia Sport l’any 1930, posteriorment jugà al Deportivo de la Corunya, al Celta de Vigo i al Racing de Santander L’estiu del 1936 fitxà pel Reial Club Deportiu Espanyol Després de la Guerra Civil, durant una temporada, jugà de nou al Racing La temporada 1940-41 tornà al RCD Espanyol, on jugà dues temporades, i disputà la final de Copa del 1941 Posteriorment jugà al Reial Oviedo Jugà amb la selecció catalana en dues ocasions

Fundada el 1255, la ciutat s’esmenta ja en documents del 1298 per les activitats musicals de l’església de Sant Nicolau i de la cort, que creà la seva capella musical el 1526 El creixement de la població durant el segle XVIII coincidí amb un increment de la vida musical i el començament de les representacions teatrals el 1724 Trenta anys més tard s’obrí el teatre de Drottningholm i el 1770 s’inaugurà l’Òpera Reial, on el 1773 s’estrenà la primera òpera sueca, Thetis och Pelée 'Tetis i Peleu' El 1782 s’inaugurà el Nou Teatre Suec, i el 1784 el Munkbroteater, dedicat a concerts de…

Practicà el tennis i el 1941 entrà a la directiva del Reial Club de Tennis Barcelona-1899 El 1950 participà per primera vegada en una prova automobilística, com a copilot de Ramon Alegre a la cursa de regularitat de Cardedeu Posteriorment, fou pilot d’alguns rallis i curses de resistència Fou jurat de diversos rallis, però destacà com a comissari tècnic de rallis, com en el de Catalunya i Costa Brava, les pujades al Montseny, Rabassada i Prades, diverses proves en circuit de Fórmula 1, 2 i promoció, i les sortides del Ralli París-Dakar i Montecarlo des de Barcelona Fou un dels…

Participà en la mort del justícia d’Aragó 1274 i es refugià després a les terres del vescomte de Cardona Retornat a la gràcia reial, acompanyà Pere II de Catalunya-Aragó a l’expedició a Sicília 1282 Durant la guerra contra França intervingué en la defensa de Girona 1285 Fou conseller de Jaume II a Sicília i a Catalunya Fou també tutor dels fills de Jaume II, sota les ordres de Vidal de Vilanova, i procurador reial al Regne de València 1303-04

És dividit en tres seccions principals la corresponent a la Cámara de Comptos, en la qual, a més de documentació econòmica, hi ha l’antic arxiu reial des del s XII l’arxiu del regne, amb la documentació de les corts i les seccions importants de la dominació francesa i de les guerres carlines, i l’arxiu del consell reial La documentació monàstica més antiga correspon a Sant Joan de la Penya, Siresa, Leire, Albelda i San Millán de la Cogolla

El 1486, ell i la seva muller, Violante de Calatayud, foren condemnats al braser Dels fills d’aquest matrimoni, un, fra Vicente Climent , fou conseller del rei, i un altre, Felipe Climent , arribà a secretari i, després, a protonotari reial La inquisició el penitencià a la seu de Saragossa el 1503 El seu fill, que adoptà el nom de Miguel Velásquez Climent , fou secretari reial almenys a partir del 1495 S'emparentà, per dos matrimonis successius, amb els Gurrea i els Altarriba