Resultats de la cerca
Es mostren 7582 resultats
Centre de Lectura
Societat cultural fundada a Reus el 1859 per Josep Güell i Mercader.
Es defineix com a entitat de caràcter privat amb vocació de servei públic i sense ànim de lucre que té com a finalitat el foment de la cultura en totes les seves manifestacions Els ingressos provenen bàsicament de les quotes dels socis, les donacions i les subvencions i de la gestió del seu patrimoni A partir del 1875 s’hi començaren a vincular intellectuals, que l’anaren convertint en ateneu, i al tombant de segle conegué una etapa d’esplendor en obrir-se a la influència de la Renaixença, cosa que en provocà la catalanització És format per les seccions d’art, música, lletres, ciències,…
Companyia de Filipines
Economia
Societat comercial per accions, fundada el 1785 pel banquer Cabarrús, a Madrid.
Monopolitzà el comerç amb les Filipines en canvi hi havia de transportar de franc professors i professionals útils Després de la guerra del Francès perdé el monopoli i desaparegué
soci fundador | sòcia fundadora
Soci que en una societat gaudeix de certs drets específics derivats del fet d’haver accedit a la condició de soci des del moment de fundació de la societat.
monogàmia
Sociologia
Unió d’un sol home amb una sola dona.
La monogàmia, que és la base de la societat monògama, ha estat considerada pels teòrics de l’evolucionisme com l’últim i més perfecte estadi de la unió dels individus dins la societat humana en el seu camí vers la civilització Segons aquesta opinió, aquest camí s’inicià a l’etapa del salvatgisme amb la promiscuïtat, continuà al període de la barbàrie amb la poligàmia i arribà a la civilització amb la monogàmia No hi ha, però, absolutament cap fet que aboni aquesta teoria Hi ha pobles molt primitius, com els fueguins, que són monògams, i pobles civilitzats, com els…
Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona (RABLB)
Historiografia catalana
Societat científica creada (1729) a Barcelona per afavorir el conreu de la història i, en general, les humanitats. 
Els seus inicis es troben en les tertúlies de cavallers, eclesiàstics i ciutadans fetes 1700 al palau de Pau Ignasi de Dalmases historiador i cronista, al carrer de Montcada Els participants d’aquestes reunions prengueren el nom d’Acadèmia dels Desconfiats o Desconfiada, i la divisa llatina de “ tuta quia difidens ” Durant la guerra de Successió, la major part dels “desconfiats” foren austriacistes també n’hi hagué de borbònics, com el canonge de Barcelona Josep de Taverner i d’Ardena, que realitzà interessants recerques històriques durant el seu exili a França Possiblement, l’Acadèmia ja…
Erwin Ratz
Música
Musicòleg austríac.
Estudià musicologia amb G Adler a la Universitat de Viena 1918-22 i composició amb A Schönberg i A Webern Organitzà una sèrie de concerts simfònics dirigits per Schönberg 1918 i fundà la Verein für Musikalische Privataufführungen Societat per a les execucions musicals privades juntament amb A Berg i Paul A Pisk Les activitats de la societat foren el preludi de la Societat Internacional per a la Música Contemporània, fundada el 1922 President de la Societat Internacional Gustav Mahler, feu l’edició crítica completa de l’obra del compositor i…
soci | sòcia
Persona que forma part d’una societat comercial, industrial, benèfica, cultural, esportiva, etc.
antropologia mèdica
Antropologia
Branca de l’antropologia que estudia les interrelacions entre societat, cultura i medicina.
Hom parteix de la hipòtesi que la tendència universal a guarir la malaltia es correspon amb la necessitat d’entendre-la Totes les cultures contenen, per bé que de forma diferent, un complex magicoreligiós per a aconseguir el guariment de les malalties Hom estudia els àmbits de les medicines tradicionals i les populars, l’epidemiologia, els estudis ecològics, l’anàlisi de la població vers la sanitat i els sistemes sanitaris
participat | participada
Economia
Dit de la societat dins la qual una altra empresa manté una participació.
contestació
Sociologia
Actitud d’enfrontament envers les estructures i les ideologies dominants en una societat.
El terme esdevingué d’ús comú a partir del moviment universitari francès que cristallitzà en els esdeveniments del maig del 1968 i que hom pot caracteritzar per la seva intransigència envers l’autoritarisme de l’Estat Per analogia, hom parla també de contestació en altres àmbits socials, com el de l’ensenyament, l’eclesial, etc
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- 54
- 55
- 56
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina