Resultats de la cerca
Es mostren 2692 resultats
Castell de Toloriu (el Pont de Bar)
Aquest castell, amb els d’Aristot i Bar, tenia un lloc privilegiat a la frontera entre els comtats de Cerdanya, al qual pertanyien, i el d’Urgell El lloc és esmentat a partir del 1025 amb la forma Toloriz , que altres documents del mateix segle XI transcriuen Tolorivo o Tolarit Al seu terme, hi tenia béns la família vescomtal d’Urgell, però no consta que tinguessin el seu castell S’ha dit tradicionalment, sense provar-ho, que el castell era dels comtes de Cerdanya, atesa la seva importància estratègica Les notícies directes sobre el castro de Tolorivo són del segle XIV en endavant, quan el…
Sant Andreu de Banyuls dels Aspres
Art romànic
L’actual església parroquial de Banyuls té els seus precedents en una altra església del mateix titular esmentada per primera vegada l’any 1091 L’església era situada aleshores a la riba meridional de l’estany que separava Banyuls de Sant Joan la Cella, en l’indret on hi havia el poble primitiu, al terme avui anomenat Vila Vella, un sector del qual rep el nom de Sant Andreu en record de l’emplaçament de l’església primitiva Probablement al segle XIV, en tot cas abans del 1411, el poble es traslladà al cim d’un turó pròxim per raons de defensa i potser també de salubritat L’actual…
Santa Eulàlia de Pallejà
Art romànic
La vila de Pallejà és esmentada el 910 i l’església de Santa Eulàlia ho és el 965, al testament del comte Miró de Barcelona, el qual, amb les altres esglésies del terme del castell de Cervelló, la donà a la seu de Barcelona É s documentada com a parròquia el 1179, bé que ho devia ser des de l’origen El 1369 Guillem d’Alomar, ciutadà de Barcelona i senyor de Pallejà, féu un llegat de 120 lliures per a l’obra d’un retaule pera l’església i un de 150 pera un frontal de seda per a l’altar de Santa Maria El 1430 el senyor de Pallejà, Ramon Albert de Torrelles, deixà a l’església 20 lliures per a…
Antoni Llorenç
Música
Orguener i sacerdot franciscà català.
Membre destacat de l’escola orguenera catalana, treballà amb el seu deixeble fra Joan Olius Juntament amb Joan Martí, mestre d’orgues de Girona, bastí l’orgue de Tuïr el 1611 El 1613, tots dos frares treballaren en el de la collegiata de Sant Joan de les Abadesses, i en 1624-25, en el nou instrument de la Seu Vella de Lleida façana de 8', dos teclats, cadireta i 22 jocs, on aprofitaren obra de Josep Bordons A Girona treballaren en els orgues de la Seu i en el de Sant Fèlix Entre el 1631 i el 1633 bastiren l’orgue gran de la catedral de València 8', dos teclats, cadireta…
Eberhard Wächter
Música
Baríton austríac.
Estudià cant al Conservatori de Viena, on fou deixeble d’E Rado Debutà el 1953 a la Volksoper de la mateixa ciutat i dos anys més tard entrà a formar part de la Staatsoper vienesa A partir del 1955 es donà a conèixer internacionalment amb celebrades actuacions a Milà, Londres, Munic, Berlín, Brusselles, Stuttgart i Roma, a més de festivals com el de Salzburg El 1958 es presentà a Bayreuth, on actuà en edicions successives del festival, i el 1960 debutà al Metropolitan de Nova York Destacat intèrpret mozartià i wagnerià, enregistrà un bon nombre de discos sota la direcció de mestres com K Böhm…
Sadurní
Cristianisme
Primer bisbe conegut de Tolosa, on és tradició que morí màrtir, arrossegat per un brau.
La seva festa consta ja en els oracionals visigòtics i en especial en el de Tarragona La història del seu martiri es troba plasmada gràficament en un sarcòfag del s XII del monestir de Sant Hilari de Carcassona Li són dedicades un mínim de seixanta esglésies i capelles a la Catalunya Vella, unes vint de les quals a la diòcesi d’Urgell, on sembla que el culte s’estengué gràcies al gran monestir de Sant Serni o Sadurní de Tavèrnoles, vuit a la diòcesi d’Elna, dotze al bisbat de Girona i deu al bisbat de Vic, entre les quals la que fou primera església de la ciutat de Vic després de…
Santa Maria de la Granadella
Art romànic
El lloc de la Granadella és conegut des de l’any 1181, en què Guillem de Cervera va cedir a Pere Mascarell el castell de la Granadella, tal com ho va fer amb Ferrer de Castellnou anys abans La primera referència de l’església es troba en el testament del mestre Radulf de l’any 1187, el qual deixà 10 sous per a l’obra de l’església de la Granadella i 5 més i unes sandàlies de culte per al seu capellà La parròquia de Santa Maria de la Granadella rebé una visita pastoral l’any 1361 L’església actual del poble de la Granadella, d’estil barroc, no es troba al mateix solar de l’antic temple L’…
Gabon 2012
Estat
La remodelació del Govern i el retorn d'André Mba Obame a l'oposició van marcar l'agenda política del país Amb tants canvis en el Govern, el president, Ali Bongo Ondimba, consolidat després de l'àmplia victòria del seu partit en les eleccions legislatives del desembre del 2011, es va desfer dels polítics afins al seu pare, el president Omar Bongo, mort a Barcelona el 2009 En el càrrec de primer ministre va designar Raymond Ndong Sima, un home del nord que va formar un govern en el qual destacava l'absència d'opositors i de la vella guàrdia Amb una oposició desfeta per les lluites…
Vicenç Barbé Lladós
Escalada
Escalador.
A l’inici dels anys quaranta del segle XX obrí diverses vies d’escalada a Montserrat, com la via Barbé a la paret del Gat del Pedraforca 1941 les primeres escalades al Frare Petit i la Vella amb Jaume Vendrell 1941 i a la Nina amb Maria Antònia Simó, Ernest Mallafré i Francesc Blasi 1942, i a Sant Llorenç del Munt a la paret nord-oest del Gegant de les Fogaroses amb Jaume Vendrell 1942 Fou membre del Grup d’Alta Muntanya GAM, secció del Club Muntanyenc Barcelonès, i el 1941 fou membre fundador del Grup Especial d’Escalada GEDE del Club Excursionista de Gràcia, secció de la qual…
Sant Julià de Lòria
Sant Julià de Lòria
© Fototeca.cat
Parròquia
La darrera, segons un ordre tradicional que coincideix amb llur posició geogràfica de N a S, de les set parròquies andorranes.
Bé que dividida en quarts, aquests no tenen, però, a diferència dels d’Ordino i la Maçana, consells representatius Limita al N amb el terme d’Aós, al s amb els d’Arcavell, Bescaran i Estamariu tots a l’Alt Urgell, a l’E amb la parròquia d’Andorra la Vella i a l’W amb els termes de Civís i Argolell Alt Urgell L’economia tradicional ha estat agrícola i ramadera Hom conreava cereals forment, sègol, ordi, patates, farratge, hortalisses, algun arbre fruiter i molt de tabac Els ramats d’ovins han desaparegut Actualment, les principals fonts de riquesa són el comerç, l’hoteleria 21…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- 54
- 55
- 56
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina