Resultats de la cerca

El 2006 inicià l’activitat esportiva a Tarragona amb els Cossetans Club de Dards, entitat constituïda formalment el 2008 Des del mateix 2008 es vinculà a la Federació Catalana de Dards com a vocal de comunicació i premsa L’any 2009 fou nomenat delegat territorial a Tarragona i organitzà les primeres lligues regulars de la Divisió de Tarragona L’any 2010 accedí a la vicepresidència de la federació i impulsà un nou calendari català de competicions amb la introducció de competicions internacionals, com ara el Catalonia Open Darts, el FCD Anniversary Open i el Destí Winmau Masters…

Començà a practicar el tir al Tiro Nacional de Barcelona el 1966 i s’especialitzà en carrabina d’aire comprimit Més tard ingressà com a vocal a la junta directiva de la Federació de Tir Olímpic de Barcelona, de la qual fou secretari 1969-73 i president 1973-78 Promogué totes les modalitats de tir, especialment la d’aire comprimit Creà el Trofeu Josep Sabaté de carrabina i pistola d’aire, competició que se celebrà durant dotze anys També feu cobrir la galeria de tir del Tiro Nacional, que fou la primera galeria de tir coberta d’Espanya Posteriorment, assumí la vicepresidència del…

Desenvolupà la seva carrera a la Unió Esportiva Santboiana, on s’havia format Assolí dos Campionats de Catalunya 1967, 1972 i un subcampionat de la Copa d’Espanya 1967, però abandonà la pràctica esportiva a vint-i-set anys a causa d’una lesió Com a mànager del primer equip guanyà dues Lligues 2005, 2006 i una Copa Ibèrica 2007 Ocupà diversos càrrecs directius dins del club, que presidí, i fou vocal a la federació catalana Collaborà amb Antoni Pelegrí i el TERMCAT en la segona traducció al català del reglament del rugbi Ha estat comentarista de rugbi en programes de ràdio i…

Fou un dels pioners del futbol a Catalunya Membre fundador del Futbol Club Català 1899, del qual fou el primer tresorer, de seguida passà al Futbol Club Barcelona Debutà en el tercer partit de la història del club, el 26 de desembre de 1899 Jugava de mig ala, disputà 28 partits fins el 1902 i guanyà una Copa Macaya 1902 Després fitxà per l’Hispània AC 1902-03 i la Unió Atlètica Horta, club del qual es convertí en mecenes i on es retirà a quaranta anys Fou tresorer 1902-03, vocal 1931-32 i vicepresident 1931 del FC Barcelona Practicà l’atletisme i impulsà aquesta modalitat com a…

Estudià amb Montserrat Aparici i des dels seus començaments mostrà especial interès pel repertori contemporani, àmbit en què ha esdevingut intèrpret de referència El 1992 inicià amb l’òpera Asdrúbila una estreta relació amb Carles Santos, que el portà a estrenar la majoria de projectes lírics i escènics del músic valencià, entre els quals La pantera imperial 1997, Ricardo i Elena 2000 i La meua filla sóc jo 2005 Amb una gran capacitat d’adaptació vocal i escènica, ha estrenat també obres de JMMestres i Quadreny, Lde Pablo, JRueda, JMLópez López, EPalomar i del cubà José MVitier D…

Professor al Conservatori de Ginebra 1911-15, el 1916 anà als EUA, on dirigí l’Institut de Música de Cleveland 1920-25 i el Conservatori de San Francisco 1925-30 Establert definitivament als EUA des del 1939, ensenyà composició a la Universitat de Berkeley En la seva obra són constants el recurs a la música litúrgica i popular hebrea i les referències a l’antic testament, elements que elabora dins un llenguatge influït pel Romanticisme tardà i el neoclassicisme del s XX Compongué l’òpera Macbeth 1910, la rapsòdia Schelomo 1913-17, Trois poèmes juifs 1913, la simfonia Israel, Amèrica 1917, l’…

Emigrà a Amèrica, a Cuba, on s’establí a Santiago El 1882 ja era soci gerent de la casa Serradell y Cía El 1895 la companyia es convertí en Vidal, Serra y Cía, de la qual fou, amb el seu germà Carles, soci comanditari Ben integrat a la vida i activitats dels catalans residents en aquest país, formà part de la Junta de Beneficència, on, el 1892, fou vocal El 1895 retornà a Barcelona, on reprengué la seva activitat comercial formà part de la societat Martí i Llopart, com a soci comanditari, i més tard 1902 de la casa Teixidó i Rodes S en C Parallelament continuà com a comanditari…

Arribà a Chicago el 1937 i del 1939 al 1943 fou el vocalista de l’orquestra d’ Earl Hines , on es donà a conèixer Durant el període 1944-47 liderà una big band , i en 1949-50 fou el cantant més popular dels Estats Units Després seguí una carrera més discreta per night-clubs , cantant balades, fent imitacions, ballant i tocant la trompeta Malgrat la seva curta existència, la seva orquestra fou molt important per a l’evolució del jazz , pel fet d’haver integrat músics renovadors, que tenien dificultats a l’hora de ser contractats, com Ch Parker, D Gillespie, M Davis, A Blakey, etc amb els quals…

Després d’haver estudiat a la Juilliard School, debutà el 1970 amb el Juilliard Ensemble i l’Orquestra Filharmònica de Los Angeles, amb els quals interpretà obres de L Berio La temporada 1972-73 cantà a Roma l’òpera Passaggio , del mateix compositor, de qui s’ha convertit en una intèrpret assídua Especialitzada en el repertori vocal òpera i oratori del segle XX, ha estrenat obres de diferents autors, com ara Le Racine 1981, de S Bussotti, a més d’interpretar composicions d’A Berg, A Webern i C Debussy Ocasionalment ha interpretat lieder de R Strauss, R Schumann i WA Mozart i ha…

Durant la primera meitat del segle XVI, la tradicional situació de marginació de la dona dins el món musical europeu, especialment en l’àmbit de la música religiosa, començà a canviar en certes corts del nord d’Itàlia, on algunes dames de famílies molt importants començaren a destacar com a músics i patrons de les arts en general De fet, fins l’aparició del madrigal a mitjan segle XVI C de Rore i L Marenzio pràcticament no hi ha música composta per a veus femenines A partir de la formació del Concerto delle dame a Fer rara grup de veus femenines agudes creat amb el patronatge d’Alfons II d’…