Resultats de la cerca

Estudià al seminari diocesà de Solsona i posteriorment marxà a Veneçuela el 1911 S’incorporà a la diòcesi de la Guaiana, on continuà els estudis eclesiàstics i fou ordenat de sacerdot 1913 Residí un temps a Roma per tal de graduar-se en teologia a la Universitat Gregoriana 1922-25 i en tornar a Veneçuela exercí el ministeri pastoral a Cumanacoa i a la parròquia de Nuestra Señora de Altagracia de Cumanà El 1928 fou nomenat vicari general de la diòcesi cumanesa i el 1943 fou delegat de l’administrador apostòlic d’aquesta diòcesi El 1949 es traslladà a Caracas per motius de salut, on fou canonge…

Estudià medicina a Barcelona, on, el 1863, es llicencià El 1864 ingressà al cos de Sanitat Militar El 1869 féu la seva primera expedició a Cuba, en formar part del cos militar dels Voluntaris Catalans en mèrit a la seva tasca obtingué els títols de metge primer i metge major d’Ultramar En tornar a Catalunya, s’establí a Barcelona, i fou destinat, el 1873, a l’Hospital Militar d’aquesta ciutat Posteriorment, el 1884, fou traslladat a les Filipines i ascendit a sosts-inspector mèdic de segona d’Ultramar El 1891 tornà a Espanya, i treballà en els hospitals de València i Màlaga Marxà una altra…

Ingressat a l’orde, el 1760 professà, a Reus Destinat a les missions d’Amèrica, arribà al Collegi de Missions de San Fernando Mèxic, el 1785 El mateix any fou enviat a l’Alta Califòrnia, on era oficiant a les missions de Santa Clara, San Carlos i San Juan Capistrano Més tard anà a la missió de San Diego, on treballà, des de 1785 fins el 1800 Durant el mateix període, també anà a la missió de Santa Bárbara 1797 i tornà a la missió de San Juan Capistrano 1789 Cal esmentar també, el 1785, la seva participació com a cronista en l’expedició que sortí de San Diego cap a San Juan Capistrano, cercant…

Estudià al seminari de Barcelona i, més tard, ingressà a la Companyia de Jesús, on completà els seus estudis L’any 1599 fou destinat a la Nova Espanya Mèxic, on s’incorporà a les missions del nord, a la Tarahumara, a l’actual estat mexicà de Chihuahua Es dedicà a l’evangelització dels indis i així aprengué les llengues tarahumara i tepehuana Resultat d’aquest aprenentatge són les seves obres Arte , una gramàtica nadiua indígena un Vocabulario i un Catecismo en llengua tepehuana Fundà, a partir d’un nucli de població dispers ja existent, el poble San Ignacio del Zape 1604 Intervingué, com a…

Comencà a treballar com a articulista i crític de teatre i arts plàstiques als diaris “El Día Gráfico” i “La Noche” Fou administrador de la Casa de Caritat, professor de l’Escola d’Administració Pública de la Generalitat de Catalunya i membre de la Unió Catalanista El 1939 s’exilià a França, on fou un dels organitzadors de la Residència d’Intellectuals Catalans a Montpeller 1939-41 El 1941, arribà a Mèxic on portà la gerència de l’editorial Misrachi fins que es jubilà Des de Mèxic, animà i coordinà els Jocs Florals de la Llengua Catalana a l’exili i en fou secretari del patronat, primer amb…

Fou un dels principals traficants d’esclaus negres a Cuba També traficà amb culis xinesos a Cuba Durant la dècada del 1850 al 1860 treballà amb el colombià Nicolás Tanco Armero, que es dedicava al comerç de xinesos a Cuba i al Perú Del 1864 al 1868 exercí com a sotsagent a Macau, i del 1870 al 1872 com a agent principal d’aquest enclavament i del conegut negrer cubà Conde de Ibáñez Al Boletín de Colonización , aportà dades i descripcions sobre Macau, on s’assenyala la quantificació dels culis sortits de la Xina i dels supervivents Publicà el fulletó Proyecto de inmigración libre de China…

Graduat a Harvard 1962, es doctorà 1964 a la mateixa universitat i, posteriorment, s’incorporà al Massachusetts Institute of Technology, on desenvolupà la major part de la seva trajectòria acadèmica fins el 1984, que passà a la Universitat d’Oxford, fins a la jubilació 2006 En 1968-69 feu una estada a l’Institut des Hautes Études de París, on rebé la influència d’ Alexander Grothendieck L’any següent, a l’Institute for Advanced Studies, de la Universitat de Princeton 1969-70, desenvolupà la seva principal aportació, la teoria  K , que, per mitjà de càlculs geomètrics i topològics, ha ajudat…

Professor a Pàdua 1488-96 i 1499-1509, a Ferrara 1496-99 i 1509-10 i a Bolonya 1511-24, en la polèmica amb els averroistes defensà l' alexandrisme i en fou representant A De immortalitate animae 1516 sostingué que l’ànima intellectual, vinculada a la sensitiva, és mortal com aquesta Sostingué la doctrina de la doble veritat, posada en circulació pels averroistes Les influències estoiques i naturalistes són paleses a De fato, libero arbitrio, praedestinatione providentia Dei libri quinque 1520, on intentà de conciliar l’oposició entre lliure albir i destí, i a De naturalium effectuum…

Hom n'ignora l’origen i la formació El 1262 és documentat a Pisa, on esculpí la trona del baptisteri, i entre el 1266 i el 1268 ho és a Siena, on féu la trona de la catedral en collaboració amb el seu fill Giovanni i amb Arnolfo da Firenze, Donato i Lapo Hom li atribueix el Davallament d’un dels timpans de la catedral de Lucca ~1259 i el projecte de l' Arca de sant Domènec a Bolonya 1264 Amb els seus deixebles, entre ells fra Guglielmo, féu també la Fontana Maggiore de Perusa 1278 El seu estil acusa en una primera època una forta influència del classicisme romà, probablement après a la cort…

Anà a París 1911-14, on féu el seu primer quadre abstracte Tornà, amb el seu germà Naum Gabo, a Moscou i signà el Manifest Realista 1920, de tendència constructivista El 1922 ambdós deixaren Rússia i s’establiren definitivament a París, on realitzaren en collaboració les decoracions del ballet La Chatte de SDiaghilev Pevsner obtingué el segon premi del Salon des Réalités Nouvelles 1946 pel seu Monument al pres polític Les seves escultures són formes en expansió constant a partir de superfícies de torsions simètriques, en les quals la llum fa un paper important Tot això suposa la negació del…