Resultats de la cerca
Es mostren 68262 resultats
pus
Patologia humana
Exsudat patològic de consistència líquida, d’aspecte tèrbol i opac i de reacció alcalina, produït com a conseqüència d’una inflamació aguda o crònica.
Té en suspensió glòbuls de pus piòcits, leucòcits més o menys degenerats, cèllules dels teixits veïns, partícules de greix, àcids grassos i, en molts casos, microorganismes
auxina
Bioquímica
Botànica
Substància química natural o sintètica, caracteritzada per la seva activitat com a fitohormona, que en concentracions molt febles provoca en la planta diverses reaccions entre les quals destaca l’allargament de les cèl·lules poc diferenciades.
El 1931, Kögl i collaboradors seus isolaren de l’orina humana l' auxina α o àcid auxenetriòlic, i de l’oli de granes de moresc l' auxina β o àcid auxenòlic També de l’orina humana reeixiren a isolar l’heteroauxina o àcid indole-3-acètic IAA la qual ha resultat ésser la més difosa de les auxines naturals, i anomenada, justament per això, simplement auxina A les plantes, la seva biosíntesi parteix del triptòfan, i té lloc en els teixits meristemàtics de la tija sobretot a la gemma apical i de l’àpex de les fulles i de les arrels, des d’on passa a la resta de la planta Aquest transport és actiu…
comitè d’empresa
Economia
Òrgan representatiu i col·legiat del conjunt dels treballadors en l’àmbit d’una empresa o centre de treball per a la defensa de llurs interessos.
La seva formació és obligatòria en tot centre de treball de cinquanta o més treballadors fixos
potencial evocat
Activitat elèctrica generada a l’escorça cerebral que pot ésser produïda per l’estimulació dels òrgans sensorials o per l’aplicació d’estímuls sensitius en algun punt de les vies nervioses que pugen cap al còrtex.
L’estudi dels potencials evocats, mitjançant un registre electroencefalogràfic, permet de determinar el temps que triga un estímul extern a ésser rebut per les estructures del sistema nerviós central Hom pot procedir a l’estudi de potencials evocats auditius prova que permet valorar objectivament l’audició, visuals o sòmato-sensitius , que solen estar alterats en algunes malalties que alenteixen la transmissió nerviosa, com l’esclerosi múltiple o els tumors dels nervis cranials o dels perifèrics
sabèl·lids
Helmintologia
Família d’anèl·lids de la classe dels poliquets, de cos allargat, amb el tòrax ben diferenciat de l’abdomen, el prostomi molt reduït i la boca envoltada d’una corona de tentacles disposats en espiral o en cercle.
Sedentaris i fixos, viuen allotjats dins un tub membranós de natura còrnia o mucosa Pertanyen en aquesta família els gèneres Sabella , amb Sabella pavonina sabella o cuc emplomallat, Spirographis , amb Spirographis spallanzanii espirografis o cuc de flor, Myxicola , amb Myxicola infundibulum cuc de funda i Branchioma
autodeterminació
Política
Dret internacional
Acció d’una col·lectivitat humana, dins un marc territorial, de decidir lliurement el seu destí polític, especialment de constituir-se en entitat estatal autònoma o independent.
D’una manera indirecta representa també una facultat permanent d’un país políticament constituït per a decidir lliurement el seu estatus polític, econòmic, social i cultural en aquest darrer sentit coincideix amb el concepte d' autogovern L’autodeterminació considerada com una norma general de les relacions internacionals i entesa com una facultat essencial dels grups nacionals dóna lloc a l’anomenat dret dels pobles a l’autodeterminació Aquest dret fou elaborat més o menys explícitament durant el s XIX dins l’anomenada teoria de les nacionalitats i fou expressat de fet amb el…
veremadora
Agronomia
Màquina agrícola emprada per a collir el raïm, automotriu o arrossegada pel tractor, que fa caure els grans mitjançant uns pals flexibles que vibren o colpegen, muntats lateralment en una estructura que cavalca la tira de ceps.
Els raïms són recollits per un conjunt de plaques imbricades, articulades i retràctils, que es retiren en passar el cep o el pal d’emparrar Allà els recullen unes cintes transportadores, al llarg de les quals es produeix un procés de neteja, bàsicament de fulles, i que els porten a unes tremuges que poden descarregar-se hidràulicament a un remolc especial, hermètic En aquests darrers anys aquestes màquines s’han generalitzat arreu del món, fins i tot en les zones de producció de grans vins, ja que no hi ha efectes negatius sobre la qualitat de la verema, ans al contrari, l’…
OSPF
Electrònica i informàtica
Protocol d’encaminament dinàmic interior estandardi per la IETF que obeeix el paradigma d’estat d’enllaç i empra un algorisme SPF (Shortest Path First) o de Dijkstra per a calcular rutes òptimes o de mínim cost.
Definit originalment al RFC 1247 l’any 1991, l’especificació actual per a IPv4 és l’OSPFv2 descrita al RFC 2328 l’any 1989 La versió del protocol per a IPv6 és l’OSPFv3 descrita al RFC 2740 l’any 1999 En l’OSPF, els encaminadors s’intercanvien informació sobre la topologia de la xarxa, de manera que tots poden construir el mateix mapa sobre el qual calcular rutes òptimes cap a cada xarxa La mètrica o cost d’un enllaç és configurable, però, per defecte, el seu valor és inversament proporcional a la seva velocitat de transmissió Per tal d’escalar a xarxes grans, el protocol permet…
tribu
Etnologia
Sociologia
Grup social que aplega nombroses famílies o clans, units per vincles lingüístics, racials i culturals, generalment amb un ordenament jurídic propi i sota l’obediència d’un cap.
Homogènia i autònoma des del punt de vista sociopolític, la tribu és la unitat més extensa de població de què s’ocupa tradicionalment l’etnografia Una tribu és formada de grups més reduïts, com els clans, i es pot associar temporalment o permanentment amb altres tribus i formar una confederació amb finalitats militars o religioses, però no pas polítiques quasi mai no té un sistema centralitzat d’autoritat política o jurídica sobre la confederació En la definició de tribu els antropòlegs solen distingir dues realitats, dos dominis diferents, però lligats…
sonata
Música
Des del segle XVII, nom donat a diversos tipus de composicions, principalment instrumentals, per a un sol instrumentista o dins dels gèneres de la música de cambra.
A l’Edat Mitjana i al Renaixement la paraula italiana sonata i els seus equivalents o adaptacions en altres llengües sonnade , sonada , sonado , sennet , etc s’utilitzaren per a denominar peces instrumentals en general en oposició a la cantata , peça per a ser cantada Al llarg dels segles XVII i XVIII, però, l’ús del terme s’anà especialitzant i acabà aplicant-se de manera quasi exclusiva a obres per a un sol instrumentista o de cambra Amb el temps es va limitar -de forma potser arbitrària- a peces per a un màxim de dos instruments la resta sol anomenar-se trio,…