Resultats de la cerca
Es mostren 8276 resultats
Suerri
Caseria
Caseria del municipi d’Areny de Noguera (Alta Ribagorça), fins el 1965 del de Cornudella de Valira, vora el barranc de Sant Romà, al vessant meridional de la serra de Berganui.
Oreis
Despoblat
Despoblat i antiga església, dedicada a Sant Romà, del municipi de Gisclareny (Berguedà), a la vall del Bastareny —antiga vall de Brocà—. Pertanyia a l'església de Sant Iscle de Molnell.
la Bèlgica
Província
Província de l’imperi Romà, al nord de la Gàl·lia, conquerida per Juli Cèsar (57-54 aC), que l’organitzà com una de les seves tres regions de la Gàl·lia Transalpina.
La seva capital s’establí a Durocortorum Remorum Reims S'estenia entre el Sena i el Saona, d’una part, i el Rin fins a Suïssa, de l’altra, i era ocupada per les tribus belgues, bé que, dins els seus límits, s’hi agregaren altres poblacions sèquans, lugons, helvecis, etc Quan August dividí administrativament la Gàllia, la Bèlgica passà a ésser-ne una de les quatre províncies la Gàllia Bèlgica Constantí la dividí en dues províncies, una amb l’antiga capital l’actual Reims, i una altra amb capital a Augusta Treverorum Trèveris
nones
Cinquè jorn del mes romà antic ( nonae quintanae
) o setè jorn ( nonae septimanae
) dels mesos de març, maig, juliol i octubre (les nones s’esqueien sempre nou dies abans dels idus).
curul
Història
Dit de la magistratura creada a Roma l’any 367 aC per tal d’organitzar les festes nacionals, d’inspeccionar els mercats i de fer de policia urbana i d’incendis.
Els magistrats eren elegits entre els patricis pels comicia tributa , i foren suprimits en temps d’Alexandre Sever
dolium
Història
Gran dipòsit de forma esfèrica, de terrissa, usat normalment al món romà per a posar-hi el vi nou, abans de passar-lo a les àmfores, recipient definitiu i de transport.
També servia per a emmagatzemar gra, oli i vinagre Normalment atenyien dos metres d’alçària i un metre i mig de diàmetre màxim A la part externa de vegades hi havia esgrafiat un text indicant-ne la capacitat
tiorba
Música
Instrument cordòfon compost i sense cordal, de la família del llaüt, precedent immediat del chitarrone romà, que aparegué al segle XVI i que, com ells, desaparegué al final del segle XVIII.
Constitució Europea
Dret
Tractat constitutiu de la Unió Europea també anomenat Tractat pel qual s’estableix una Constitució per a Europa signat a Roma el 29 d’octubre de 2004 però finalment no adoptat.
Constava de quatre grans parts amb 448 articles, 36 protocols, dos annexos inclòs el tractat Euratom i 48 declaracions En la primera part del text articulat, de 60 articles, es trobaven les regles fonamentals del sistema d’integració de la UE S'hi definien la Unió i els seus objectius fonamentals, les competències i les accions atribuïts a la Unió, les institucions Parlament Europeu , Consell Europeu , Consell de Ministres , Comissió Europea , Tribunal de Justícia Europeu , Banc Central Europeu i Tribunal de Comptes , la tipologia d’actes i procediments decisoris, els principis reguladors…
Necròpoli del Francolí
Planta d’aquest cementiri de l’antiguitat tardana situat al suburbi de Tàrraco, el més important d’aquest període conservat a Catalunya MD del Amo Aquesta important necròpoli —excavada els anys vint i trenta per J Serra i Vilaró— és situada al costat del riu Francolí Tulcis , a Tarragona, sobre restes de construccions anteriors que es remunten al segle I aC Es tracta d’unes sitges A situades a la zona nord-est, al voltant de les quals es van trobar restes de ceràmica de vernís negre i de l’ibèric tardà Després, i a la mateixa àrea, apareix un carrer romà que devia formar part de les vies…
L’escultura romana
La cronologia i la distribució geogràfica de l’escultura romana permeten de dispersar els centres d’interès en els diferents tipus de produccions, i plantejar la qüestió de les diverses influències, els tallers, les importacions, els materials lapidis i les tècniques amb què es van fer les diverses escultures L’escultura antiga de Catalunya presenta unes característiques molt «romanes» sense transparentar cap tret d’indigenisme, ja que no cal confondre tosquedat o aspecte rústic amb substrat preromà La petja itàlica es deixa sentir d’una manera molt forta, tant pel que fa als models com a les…