Resultats de la cerca

Començà treballant a la vaqueria familiar, prop de la plaça de Las Arenas, on s’introduí en el negoci del toreig després del 1939 controlà les places de braus de Barcelona, de Palma i altres del Principat, i molts dels principals cinemes barcelonins S’inicià com a empresari de l’Avenida de la Luz 1943-92, un local situat al passatge subterrani de la Llum El 1949 convertí el Principal Palacio teatre Principal en cinema Amplià la xarxa amb el Poliorama, el Borràs 1953 i l’emblemàtica sala Coliseum 1958, que inicià una nova etapa amb l’estrena d’ Amor i xerrameca Amore e chiacchiere , 1957,…

Professor de castellà a l’ensenyament secundari fins a la jubilació 1985, des de molt jove milità en l’occitanisme Entre altres iniciatives, el 1975 creà l’editorial Fédérop, una de les plataformes editorials més importants en llengua occitana, que dirigí fins a l’any 2000, en la qual publicà, entre d’altres, la trilogia novellística de Robert Lafont La Festa 1983, 1984 i 1996 La seva poesia, iniciada amb el recull Cap de l’aiga 1952, tingué un paper important en la renovació de l’expressió literària en llengua d’oc, i posteriorment continuà amb Cor prendre 1965, Ni cort i costièr 1970 i La…

Estudià química i medicina a València i a Madrid, i en 1932-33 completà estudis de psiquiatria a Viena Posteriorment fou metge a l’Institut Psiquàtric de València 1934 En esclatar la Guerra Civil passà al bàndol franquista, per al qual collaborà en diverses publicacions i dirigí 1938 les edicions del Servicio Nacional de Propaganda Tot i la seva adhesió al règim franquista, fou un dels primers intellectuals que en reclamaren l’obertura, especialment des de la revista Escorial , que el 1940 fundà amb Luis Rosales i altres escriptors De 1942 a 1978 fou catedràtic d’Història de la Medicina de la…

Debutà el 1936 en el film de Rosario Pi, Molinos de viento Interpretà després dues pellícules a l’Estat francès i el 1939 s’installà definitivament a Itàlia, on des del 1945 alternà els escenaris amb la pantalla Interpretà sempre papers humans i de palesa sensibilitat Unida sentimentalment des del 1941, i posteriorment casada, amb Vittorio de Sica , protagonitzà els films dirigits per ell, Un garibaldino al convento 1941, La porta del cielo 1946 i Cuore 1948, codirigida amb Duilio Coletti, i hi formà també sovint parella en diverses cintes, entre d’altres, en algunes de Carlo Ludovico…

Situació Església d’extrema simplicitat, però d’una gran bellesa de línies E Pablo L’església de Sant Joan del Pla centra la planura anomenada Pla de Sant Joan, situada a la carretera de Girona a les Planes d’Hostoles, per Sant Gregori, i Sant Martí de Llémena, a uns 16 km de Girona Mapa L38-12295 Situació 31TDG736527 JAA Història A desgrat que es tracta d’un edifici romànic, no ha estat possible trobar cap notícia històrica que parli d’aquesta església ASA Església És un senzill edifici d’una sola nau, coberta amb una volta de canó, de perfil lleugerament apuntat, i capçada a llevant per un…

El lloc de Renau, segons E Morera, fou colonitzat al segle XII Hom sap que el castell i la vila foren possessió dels senyors del Catllar fins a l’inici del segle XIV, que Sibilla de Requesens l’aportà com a dot en contraure matrimoni amb Dalmau de Montoliu Llurs successors foren senyors de Renau fins a la darreria del segle XVII Tot i l’existència d’un castell a l’indret des dels segles XII o XIII, no es coneixen notícies antigues de la seva església, dedicada a Santa Llúcia, encara que és molt probable que existís ja al segle XIII La primera notícia que hi fa referència data de l’any 1435,…

Situada a la dreta del riu Glorieta, entre Tarragona i Valls, Vilallonga del Camp és un clar exemple de poble camí El lloc de Vilallonga, que formava part de l’ampli terme del Codony, figura grafiat com a Villallonga en un document de l’any 1174, quan apareix esmentat com a afrontació territorial de l’església de Sant Joan del Consell L’any 1213 el rei Pere I de Catalunya-Aragó va fer la promesa als habitants de Vilallonga de no vendre, empenyorar o infeudar la vila D’altra banda, el 1279 el rei Pere II ordenà el trasllat del lloc de Vilallonga, oferint com a contraprestació a l’operació una…

Segons l’historiador E Morera, tant el lloc de Renau com el veí llogaret de Peralta foren colonitzats al segle XII El castell i vila de Renau fou possessió dels senyors del Catllar fins a l’inici del segle XIV, en què Sibilla de Requesens l’aportà com a dot en contraure matrimoni amb Dalmau de Montoliu aquest fou, doncs, el primer senyor privatiu de Renau L’any 1391, el rei Joan I va vendre a l’arquebisbe de Tarragona Ènnec de Vallterra l’alta jurisdicció sobre la vila de Renau Al segle XV, Ramon Guillem, besnet de Dalmau de Montoliu, es casà amb Francesca de Menaguerra, senyora de Bonrepòs i…

El primer esment del lloc de Caregue és de l’any 1124, en què Gelura, vídua de Bernat Caregue, donà al comte Bernat els béns i els drets que tenia en aquesta vila, si bé el seu castell apareix esmentat ja des del principi del segle XI L’any 1164, en la butlla del papa Alexandre III, el monestir de Gerri veu confirmada la possessió d’uns masos a Caresgue L’església de Sant Martí de Carega fou visitada pels delegats de l’arquebisbe de Tarragona l’any 1314, com a església parroquial del deganat de Montenartró En el llibre de la dècima del 1391, el capellà de Carega , inclòs ara al deganat de…

La manca de referències documentals als castells de la Vall de Cardos per als segles XI-XIII pot ser un indici d’una implantació tardana del feudalisme que estaria en correlació amb la resistència que hi oposaren les comunitats vilatanes Cal recordar que al començament del segle XII la comunitat d’homes lliures de Cardós, aliats amb el bisbe de la Seu, encara era prou poderosa per a enderrocar el castell de Tírvia i impedir que es tornés a construir El castell de Ribera no és documentat fins el 1281 que, després de la derrota de Balaguer, el comte Arnau Roger de Pallars hagué de lliurar al…