Resultats de la cerca
Es mostren 10368 resultats
foia de Castalla
Panoràmica de la foia de Castalla amb la serra de la penya Roja al fons
© Fototeca.cat
Vall de l’Alcoià que comprèn els municipis de Castalla, Ibi, Onil i Tibi.
Correspon a un sector dels corredors del Sistema Subbètic valencià i té com a eix fisiogràfic el riu Verd dit també de Castalla o de Montnegre La foia és tancada, al nord, per les serres del Reconco 1206 m, de Biscoi 1164 m i del Carrascar d’Alcoi 1352 m per llevant, la Carrasqueta, el cabeç del Corbó, les serres de Vivenç i de la Gralla i la penya Roja 1266 m fan partió amb la canal o foia de Xixona Al sud-oest s’alcen el cònic Maigmó 1296 m amb el Montcatí 1098 m i la serra de l’Arguenya 1228 m, amb la penya de l’Àguila 1050 m a l’oest La majoria de les crestes…
Sant Andreu de Sagàs
Ermita
Edifici històric del municipi de Sagàs (Berguedà).
L’edifici A causa de les moltes reformes que havia sofert l’església al llarg dels segles, i per iniciativa dels habitants del poble, l’any 1985 es van iniciar diverses campanyes de restauració de l’edifici i d’excavació del subsol La informació obtinguda d’aquesta intervenció va permetre establir les diferents etapes constructives del conjunt Del temple preromànic segle X, amb una gran nau rectangular disposada en sentit est-oest, només es conserven les filades del basament dels murs nord i oest, sense vestigis de cap element sustentador de la coberta ni de cap altra mena La construcció…
marca
Història del dret català
Dret de represàlia.
Com a dret de presa sobre mercaderies d’una nació enemiga, ja al regnat de Pere II 1283 hom en concedí, sota la forma de carta de marca o llicència de cors, a favor de ciutadans de Barcelona També s’imposà, a manera de punició, pel fet de comerciar amb “nacions prohibides” en general, les de l’Orient un precedent antic d’aquesta modalitat és la marca imposada a Gènova el 1323 Aquesta mesura s’anà transformant en una imposició més, a raó d’un tant sobre el valor de la mercaderia cinc diners per lliura durant la primera meitat del s XVI Aquest dret fou sovint empenyorat, al Principat, per la…
jerònim
Cristianisme
Membre de l’orde de Sant Jeroni, fundat el 1373, quan el papa Gregori XI aprovà la modalitat de vida comunitària, sol·licitada per un grup d’eremites castellans, clergues i seglars, establerts a Castañar i després a Villaescusa i a Sant Bartolomé de Lupiana (Castella), considerada la casa mare de l’orde.
Pels mateixos anys 1374 i 1389 altres grups d’eremites es dirigiren al papa, que els autoritzà a ingressar a l’orde i a viure comunitàriament sota el distintiu de frares o ermitans de Sant Jeroni, seguint la regla de sant Agustí, amb un hàbit blanc i terrós Originàriament depenien del bisbe de cada diòcesi, fins que el papa Benet XIII, el 1414, els concedí l’exempció i la facultat de celebrar capítols generals El primer monestir dels Països Catalans s’establí a Sant Jeroni de la Plana de Xàbia el 1374 però, a causa d’una incursió pirata, els seus monjos foren apresats, i, després de redimir-…
castell de Gallifa

Castell de Gallifa
© Fototeca.cat
Castell
Castell del municipi de Gallifa (Vallès Occidental), situat al cim del puig que hi ha a l’oest del poble homònim; dins la fortificació hi ha lesglésia romànica de Santa Maria del Castell.
El castell Les restes De tot el conjunt defensiu que constituïa el castell només en resten alguns panys de les muralles que encerclen el cim del turó Justament aquí se situa la capella fortificada i prop seu encara es poden veure restes d’altres construccions la part baixa d’una torre exempta de planta circular i alguns basaments d’unes edificacions residencials Sembla que l’accés al recinte casteller devia coincidir amb l’actual, ja que en aquest punt queda resguardat per una bestorre que devia servir de control i defensa Aquesta bestorre, de planta quadrada, té dos…
castell de la Roca

Vista del castell de la Roca del Vallès
Castell
Castell del municipi de la Roca del Vallès (Vallès Oriental), situat al cim d’un turó des d’on domina la vall del riu Mogent.
D’origen medieval, és de planta trapezoidal De la fortificació primerenca han restat molt pocs elements, perquè la major part de les construccions foren fetes o refetes després de l’any 1465 A llevant es conserva una bestorre semicircular i a ponent hi ha la torre de l’homenatge, de planta rectangular, que forma un talús molt inclinat En aquest sector es troba el nucli residencial, amb una gran estança amb finestres coronelles, el mur del qual està coronat per merlets A la muralla de llevant el parament forma una sortida de dues cares que fan un angle que trenca la línia del mur Les sales…
m
Escriptura i paleografia
Fonètica i fonologia
Tretzena lletra de l’alfabet català, anomenada ema [pl emes].
La M llatina, com gairebé tot aquest alfabet, deriva directament de les lletres grega i etrusca corresponents, alhora procedents de les formes fenícies La M clàssica romana constava de quatre pals, traçats en quatre temps el primer, vertical, descendent lleugerament de dreta a esquerra el segon arrencava de la part superior de l’anterior i baixava cap a la dreta el tercer era parallel al primer i finia a l’extrem inferior del segon i el quart començava a la part superior del tercer i anava parallel al segon, és a dir, en direcció descendent cap a la dreta El primer traç gairebé…
Josep Lluís Núñez i Clemente

Josep Lluís Núñez i Clemente
© FC Barcelona
Construcció i obres públiques
Economia
Empresari i dirigent esportiu.
Fill d’un policia, la seva família es traslladà a Catalunya quan ell tenia poc menys d’un any, i el 1938 passà a residir a Barcelona Començà a treballar als catorze anys, i compaginà la feina amb els estudis de comptable Casat amb la filla d’un promotor immobiliari, Maria Lluïsa Navarro, fundà l’empresa immobiliària i constructora Núñez i Navarro, que aprofità la llei del govern de mitjan anys seixanta que liberalitzava les rendes immobiliàries, i creà una gran constructora fonamentada en l’edificació de blocs de pisos, que el convertí en una de les primeres fortunes de l’Estat espanyol, amb…
,
Francesc Monsalvatje i Fossas
Francesc Monsalvatje i Fossas
© Fototeca.cat
Economia
Política
Historiografia catalana
Historiador, polític i banquer.
De família acabalada, en la joventut es dedicà al comerç a Osuna Andalusia, on la seva família tenia un establiment dedicat a la fabricació i la venda de teixits i altres gèneres De nou a Olot, milità en el partit conservador i formà part del Centre Catalanista Dirigí El Olotense 1881-83 i El Eco de la Montaña 1892-98 Fou delegat per la Unió Catalanista d’Olot a l’assemblea de Manresa del 1892 L’any 1896 es traslladà a Girona, on regentà una sucursal de casa de banca familiar, constituïda tres anys abans sota el nom de Fills de Jordi Monsalvatje a Olot Fou regidor i alcalde de Girona per la…
,
Acció Cultural del País Valencià
Institució creada el 1978 a València per a l’estudi, la defensa i la promoció del patrimoni cultural, artístic i natural de tot el País Valencià.
Ideològicament independent i autònoma en la seva gestió, és regida per una junta directiva elegida per l’assemblea general de socis i és assistida per una junta consultiva i una junta de fundadors En fou el primer president Joan Fuster , que el 1992 fou substituït per Joan Francesc Mira , el qual, al seu torn, deixà el càrrec el 1999 a Eliseu Climent L’any 2012 Joan Francesc Mira ocupà de nou la presidència fins el març del 2020, que el rellevà Anna Oliver Des de l’any 2012 Eliseu Climent, és el president fundador d’ACPV La seva activitat està orientada bàsicament a donar suport a altres…