Resultats de la cerca
Es mostren 6862 resultats
Chimú
Ceràmica chimú , civilització prehispànica estesa a la costa nord de l’actual Perú entre els segles XI i XV
© X. Pintanel
Història
Civilització preincaica estesa a la costa nord de l’actual Perú, des de Piura i Paramonga fins a Casma, entre els s. XI i XV.
Fou un dels regnes més importants del país, dins la tradició cultural dels mochica Desenvoluparen una agricultura avançada i tingueren una organització social estratificada que influí en els inques Es distingiren en l’art dels teixits ornamentació geomètrica, en l’orfebreria coure, bronze, or, argent, tumbaga, en la ceràmica preferència pel color monocrom negre o roig i, especialment, en l’arquitectura Es conserven les ruïnes de la capital, Chanchán, prop de Trujillo, planificada en deu grans districtes rectangulars voltats de murs de maó, cases i piràmides també de maó disposat en forma…
Mljet

Costa de l’illa de Mljet, a Croàcia
© Fototeca.cat-Corel
Illa
Illa de la mar Adriàtica, pertanyent a la Dalmàcia, Croàcia.
Té un parc nacional 3,1 km 2 i un monestir benedictí del s XIII, transformat en hotel
Vélez de la Gomera
Illa
Illa de la costa mediterrània del Marroc, prop de la desembocadura del riu La Vega.
És una de les places de sobirania que l’Estat espanyol té a la costa septentrional del Marroc
Dalmàcia
Regió dels Balcans que s’estén en direcció NW-SE per la costa de la mar Adriàtica.
Hom en situa el límit septentrional als Monts Velebit i l’illa de Pag i l’extrem s al golf de Kotor Terra endins, el limit el formen els Alps Dinàrics Diverses serralades paralleles a la costa s’aixequen més de 1 500 m Bukovica, Svilaja, Biokovo i Mosor A la costa, al davant de la qual hi ha nombroses illes, hom distingeix dues parts la nord-occidental, baixa, i la sud-oriental, molt retallada i amb penyasegats El clima és mediterrani, amb algunes diferenciacions regionals La població, formada per croats i bosnis, es dedica a l’agricultura i a la ramaderia, llevat…
golf de Cadis
Golf de l’oceà Atlàntic, a la costa sud-occidental de la península Ibèrica.
S'obre des del cap de Sāo Vicente fins a la punta de Tarifa, en una extensió d’uns 350 km de costa baixa, formada per dipòsits d’alluvió Els rius principals que hi desguassen són el Guadiana, el Tinto, l’Odiel, el Guadalquivir, el Guadalete i el Barbate
Santillana
La col·legiata romànica de Santillana
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la comunitat autònoma de Cantàbria, situat a la costa cantàbrica.
Situat a la costa cantàbrica, és centre agrícola i ramader Conrea cereals i llegums Bosc d’eucaliptus Constitueix un notable conjunt arquitectònic, declarat monument nacional, amb diversos palaus i cases senyorials la dels Estrada, la dels Peredo, la dels Tagle, etc, esglésies la de Las Clarisas, la de Regina Coeli, etc, i la Collegiata, romànica, de la fi del segle XIII l’origen de la qual fou un monestir del segle IX, de tres naus, transsepte, tres absis semicirculars i volta d’encreuament d’ogives El claustre, una galeria del qual és moderna, té els capitells treballats
el Masnou
Vista aèria del Masnou
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Maresme, situat a la costa.
Situació i presentació El terme municipal del Masnou, de 3,44 km 2 , es troba a la costa, entre el de Montgat SW i el de Premià de Mar NE, i al sud dels d’Alella i de Taià Es formà amb la unió dels veïnats o barris marítims d’aquestes dues darreres poblacions el 1825 el Masnou que depenia de Taià s’independitzà municipalment i el barri d’Alella de Mar que depenia d’Alella se li uní el 1840 per això el terme municipal és de forma allargada i quasi totalment urbanitzat De ponent a llevant, i seguint la costa, comprèn els antics nuclis d’Alella de Mar, el Masnou i el barri d’ Ocata , i vers l’…
cordó litoral
Geomorfologia
Hidrografia
Acumulació de sorra, còdols i llim disposada paral·lelament a la línia de costa.
Són formats per l’acció combinada de les ones, les marees i els corrents marins, principalment a les costes baixes, on no poden ésser arrossegats fins al fons de la mar els materials resultants de l’erosió de la costa o els procedents d’un corrent fluvial que hi desguassi a prop Sovint, el creixement dels cordons litorals pot arribar a tancar les masses d’aigua, amb formacions, aleshores, de llacunes litorals i albuferes, com passa a València o a Castelldefels Baix Llobregat barra, fletxa litoral, tómbol
Abidjan
Ciutat
Capital del departament d’Abidjan, a la Costa d’Ivori.
Emplaçada en una península de l’albufera d’Ebrié, l’obertura del canal de Vridi el 1950 convertí la ciutat en port d’aigua profunda el hinterland del qual s’estén fins al Níger La ciutat, que ha crescut de pressa gràcies al port tenia 26000 h el 1937, consta de tres parts Le Plateau, centre d’afers Adjamé, barri industrial i d’habitatge i, a l’illa de Petit Bassam, el raval de Treichville Centre industrial laminació d’alumini, indústria química, construcció mecànica, refinatge de petroli Elaboració i comerç de productes agraris de la regió fusta, cafè, cacau, pinya tropical,…
Michoacán
Divisió administrativa
Estat de l’W de Mèxic, a la costa del Pacífic.
La capital és Morelia Limita amb els estats de Jalisco, Guanajuato, Querétaro, Mèxic, Guerrero i Colima El territori és accidentat al N per la Cordillera Neo-volcánica, d’activitat volcànica recent, i al S per l’extrem NW de la Sierra Madre del Sur Entre ambdues serralades es troba la vall del riu Tepatepec, afluent del Balsas límit meridional de l’estat El clima és temperat al N i tropical plujós al centre i a la costa La població, la major part de la qual es concentra al N a la vall del riu Lerma i vora el llac de Chapala, és mestissa La ciutat més important és Morelia L’…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- 54
- 55
- 56
- 57
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina