Resultats de la cerca
Es mostren 3325 resultats
torre de Vetera
Història
Antiga torre defensiva medieval, rodona, en part destruïda, situada en un turó a 1 439 m d’altitud, a l’est del puig de l’Estella, al massís de Canigó.
És termenal dels municipis de Cortsaví Vallespir i de Sant Marçal Rosselló, i de la Bastida Rosselló A l’est de la torre, al vessant meridional del puig de l’Estella prop de 1 778 m alt i dins el terme municipal de Cortsaví, es troben les mines de Vetera , de ferro, dites també els meners de les Índies
Vix

Detall del crater de Vix (trobat al mont Lassois, França)
© Fototeca.cat-Corel
Localitat
Localitat del departament de Costa d’Or, a la Borgonya, França, al mont Lassois, prop de Châtillon-sur-Seine.
Antic oppidum celta de l’edat del ferro, el 1953 hi fou descoberta una sepultura del començament del s V aC que contenia un esquelet femení amb una diadema d’or d’uns 480 g, així com un gran crater de bronze esculpit d’1,64 m d’alçada i d’uns 200 kg de pes
reacció de Haber-Weiss
Química
Reacció consistent en el següent cicle de dues reaccions: H2O2 + OH· → H2O + O2- + H+ i H2O2 + O2- → O2 + OH- + OH·.
La segona reacció ha aconseguit notorietat com a possible font de radicals hidroxil Tanmateix, té un constant de reacció negligible Es creu que complexos de l’ió ferro III poden catalitzar aquesta reacció de la següent manera primer, el FeIII es reduït per l’anió superòxid, i després, el FeII és oxidat pel peròxid d’hidrogen reacció de Fenton
autooxidació
Alimentació
Alteració no enzimàtica oxidativa dels greixos insaturats amb la formació de composts carbonílics, àcids i polímers, els quals alteren les propietats sensorials físiques (viscositat, consistència, etc) dels aliments.
El mecanisme de l’autooxidació afecta els radicals, amb formació de peròxids hi intervenen l’oxigen i les radiacions, i les reaccions són catalitzades per metalls coure, ferro Suposa una de les causes més comunes de l’enranciment dels greixos Es pot controlar i impedir mitjançant additius antioxidants i reactius segrestants, desaireació o protegint els aliments de la claror
Revista de Poesia
Publicacions periòdiques
Publicació literària noucentista, publicada a Barcelona (1925-27) i dirigida per Marià Manent.
N'aparegueren onze números Entre els redactors hi havia Garcés, Saltor, Millàs-Raurell, Llates, Fages de Climent, etc Hi collaboraren també Riba, Foix, Bofill i Ferro, Lleonart i Josep Carner, entre d’altres Publicava versos originals i estrangers i donava relleu a la crítica i a la teoria sobre la poesia Dedicà un número a Salvat-Papasseit
Reginald Cotterell Butler
Escultura
Escultor anglès.
Després d’haver treballat com a arquitecte, es dedicà 1947 a l’escultura La seva obra es caracteritza, en una primera època, per l’aspecte lineal i pel tractament dels volums i les estructures de ferro El seu projecte Monument al presoner polític desconegut construït al Berlín Occidental vers el 1960 és l’obra seva més coneguda
Alessandro Blasetti
Cinematografia
Realitzador cinematogràfic italià.
Fou el cineasta més important de la Itàlia feixista Amb Quattro passi fra le nuvole 1942, que alguns consideren precedent del neorealisme, inicià la sèrie costumista que, amb inflexions poètiques o satíriques, desenvolupà en la seva filmografia de postguerra En són films remarcables Vecchia Guardia 1935, La Corona di ferro 1941 i Io, io e gli altri 1964
Pietro Consagra
Escultura
Escultor italià.
A Roma creà el grup Forma 1947 La seva obra revela les influències avantguardistes del cubisme i del futurisme i una tendència a la no-figuració, tot mantenint el contacte amb la realitat circumdant per tal d’expressar plàsticament, amb materials com la fusta, el ferro i el bronze, la problemàtica humana Escriví assaigs sobre plàstica escultòrica
Friedrich Wöhler
Friedrich Wöhler
© Fototeca.cat
Química
Químic alemany.
Fou ajudant de Berzelius a Estocolm Investigà en tots els camps de la química El 1827 descobrí l’alumini i el berilli, i obtingué també el bor Treballà també amb Liebig, amb qui féu diversos descobriments Estudià també el metabolisme, la narcotina, la quinona, la cocaïna, la urea, etc Construí, a més, un tipus d’element galvànic amb ferro
Miskolc
Ciutat
Capital del megye de Borsod-Abaúj-Zemplén, Hongria.
Ampli districte urbà 224 km 2 212000 h est 1984, és la segona ciutat del país És situada vora el Sajó, afluent del Tisza, al vessant NW del massís del Bükk, on s’exploten jaciments de lignit i ferro S’ha convertit en un gran nucli industrial siderúrgia, construccions mecàniques, indústria química, alimentària, etc i centre cultural
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- 54
- 55
- 56
- 57
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina