Resultats de la cerca
Es mostren 1977 resultats
Onofre Pou
Gramàtica
Lingüística i sociolingüística
Llatinista i lexicògraf.
Format en lletres humanístiques a Girona i doctorat en arts a València on fou deixeble de J Lorenzo Palmireno, fou prevere, rector de Sant Jaume de Canet de Rosselló 1573 i catedràtic d’arts a la Universitat de Perpinyà 1578 És autor del vocabulari català-llatí, Thesaurus puerilis València 1575 redacció definitiva Barcelona 1580, Perpinyà 1591, Barcelona 1600, amb diversos tiratges, important i variadíssim repertori lèxic per a l’ensenyament del llatí, destinat a catalans i valencians, on el lèxic és distribuït segons un ordre conceptual Fou traduït al castellà per Bernabé Soler Tesoro de…
,
Dag Norberg
Lingüística i sociolingüística
Filòleg suec.
Fou professor a la Universitat d’Uppsala i, successivament, catedràtic de llengua i literatura llatines 1948, degà 1960 i rector 1966 a la d’Estocolm Publicà llibres sobre llatí tardà Syntaktische Forschungen ‘Estudis sintàctics’, 1943 i Beiträge zur spätlateinischen Syntax ‘Aportacions a la sintaxi del llatí tardà’, 1944, que donaren pas al seu camp més important d’estudi La poésie latine rythmique du haut moyen âge 1954 i Introduction à l’étude de la versification médiévale 1958 El 1968 publicà el seu Manuel pratique du latin médiéval , fonamental per a la formació de les noves generacions…
Ante Gotovina
Militar
Militar croat.
Fill d’una família de pescadors, amb setze anys s’enrolà com a mariner en una companyia de transports internacional Ha estat en la Legió Estrangera Francesa 1973-79, en una empresa de seguretat i ha estat instructor en diverses formacions paramilitars d’Amèrica Llatina Fou condemnat a cinc anys de presó en complí un per atracament a un banc amb robatori de joies Amb l’esclat de la guerra de Croàcia 1991 s’allistà a la Guàrdia Nacional Croata, que a l’any següent es convertí en l’exèrcit croat L’any 1994 fou ascendit a general i posteriorment a cap de l’exèrcit El 2000 passà a la…
José Remesal Rodríguez
Arqueologia
Arqueòleg i historiador de l’antiguitat andalús.
Doctorat a la Universidad Complutense de Madrid 1977, és catedràtic d’història antiga de la Universitat de Barcelona des de l’any 1988, on ha desenvolupat una línia de recerca sobre la producció i el comerç d’aliments en l’antiguitat Ha dirigit diverses excavacions arqueològiques, entre les quals les del Monte Testaccio a Roma Dirigeix també el projecte sobre epigrafia amfòrica a Baden-Württemberg, el projecte Amphoren aus Xanten i la secció d’epigrafia llatina del projecte Corpus International des Timbres Amphoriques de la Union Académique Internationale Entre les seves…
Manu Chao
Música
Cantant i compositor francès de nom real Oscar Tramor.
Fill de pare gallec i mare basca, és un personatge clau per a entendre la irrupció al principi dels anys noranta de l’anomenada música mestissa L’antecedent de la seva carrera en solitari es troba en el grup de rock mestís Mano Negra, que es convertí en un referent per a introduir les arrels llatines en música d’ascendència anglosaxona, motiu pel qual se l’anomena The Clash llatins Entre el 1989 i el 1994 Mano Negra publicà cinc treballs que establiren el que el grup anomenava patchanka música enèrgica, festiva, multicultural i multilingüística, i carregada de referents procedents de la…
comanda de Miravet
Història
Preceptoria i comanda de l’orde dels templers, centrada en el castell de Miravet
(Ribera d’Ebre).
Els templers s’hi establiren immediatament després de la conquesta 1153 Comprenia els castells i termes de Gandesa, Corbera, Algars, Batea, el Pinell de Brai i Rasquera En depenien les comandes d’Horta i d’Ascó El primer comanador fou Guillem Berard Miravet fou el punt de partida dels templers per a organitzar la zona circumdant i per a la repoblació de la comarca El 1317, en passar els béns dels templers als hospitalers, el castellà d’Amposta es reservà els béns de la comanda o batllia de Miravet com a dotació personal i rebé per això també el nom de castellania d’Amposta Aleshores…
Joachim du Bellay
Literatura francesa
Poeta i assagista francès.
A París treballà amb un equip d’aristòcrates que es dedicaven a les lletres gregues, llatines i italianes i que formaren entorn de Ronsard el grup de La Brigade, anomenat després de La Pléiade El 1549 publicà el manifest del grup Défense et illustration de la langue française contra els qui la creien inferior a la llatina El mateix any publicà L’Olive , recull de sonets amorosos imitats de Petrarca, Vers lyriques i Recueil de poésie El 1552 publicà les Inventions , d’inspiració cristiana, una traducció del quart cant de l' Eneida i la Complainte du désespéré , confessió…
Joan Bastardas i Parera
Lingüística i sociolingüística
Llatinista i romanista.
Fill de l’advocat i polític Albert Bastardas i Sampere Catedràtic de filologia llatina medieval de la Universitat de Barcelona, centrà els seus treballs en l’estudi del llatí medieval hispànic Fou cap de redacció del Glossarium Mediae Latinitatis Cataloniae 1960-85, collaborador de l’ Enciclopedia Lingüística Hispánica i autor de Particularidades sintácticas del latín medieval 1953 Edità els Usatges de Barcelona 1984 Membre de l’IEC 1972, del qual fou vicepresident en 1983-86, i de l’Acadèmia de Bones Lletres 1977, fou també autor de La llengua catalana mil anys enrere 1995,…
,
José María Velasco Maidana
Música
Compositor i director bolivià.
Estudià a Buenos Aires, al Conservatorio Fontova, amb José María Vásquez i Domingo García Silva Posteriorment fou professor d’història de la música al Conservatorio Nacional de Música de La Paz Bolívia El 1937 dirigí algunes de les seves composicions a Buenos Aires, i l’any següent presentà a Berlín el ballet Amerindia , basat en la història precolombina Al llarg del 1943 dugué a terme una gira per l’Amèrica llatina Fundà l’Orquestra Nacional Simfònica de Bolívia, formació que dirigí en diverses etapes De la seva producció destaquen l’obra orquestral Cory Wara 1941, l’obertura…
Pau Xuclà
Música
Mestre orguener català.
Aprengué l’orgueneria al taller del seu pare, Marià -de gran tradició-, i posteriorment fou deixeble de l’innovador Aquilino Amezua Home enginyós, creatiu, pràctic i bon comerciant, aplicà a l’orgue les noves possibilitats que oferia el corrent elèctric església de Betlem de Barcelona, 1911, combinades amb les de la mecànica pneumàtica Inventà l' orgue reclam , instrument de petites dimensions però amb pretensions d’orgue gran, i l’aparell anomenat xuclanola , un automatisme a base de paper perforat com la pianola Cofundador de l’Orfeó Gracienc i amic del mestre Lluís Millet, també fou…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- 54
- 55
- 56
- 57
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina