Resultats de la cerca
Es mostren 2880 resultats
Bufali
Municipi
Municipi de la Vall d’Albaida, a la dreta del riu Clariana, prop de la seva confluència amb el riu d’Albaida, que travessa el terme pel sud i rep aigües del barranc de Iunda, límit meridional del terme.
Predomina l’agricultura de secà, amb conreus de cereals, garrofers, vinya i oliveres, sobre la de regadiu hortalisses, blat, que aprofita les aigües de la font del Palomar Les terres de conreu són explotades pels propietaris Hi ha bestiar porcí i cabrum El poble 202 h agl 2006, bufalitans 239 m alt, sobre un turó prop del riu d’Albaida i del barranc de Iunda, formà part del marquesat d’Albaida Lloc de moriscs, era habitat per 96 famílies el 1609 Des del 1535 fou rectoria de moriscs, amb Colata, dependent de Montaverner i parròquia independent des del 1574, dedicada a la Mare de Déu de Loreto…
Benafer

Municipi
Municipi de l’Alt Palància, a la zona de llengua castellana del País Valencià, al vessant nord de la vall de Palància, a l’esquerra del riu, del qual és una mica apartat.
El territori, que al nord esdevé muntanyós, és en gran part inculte i ocupat per brolles, les quals permeten pasturatges permanents El regadiu 110 ha produeix cereals blat, blat de moro, llegums i tubercles El secà és ocupat principalment per cereals, oliveres i vinya La ramaderia és important, sobretot el bestiar oví, cabrum i porcí La població ha sofert una minva constant des del segle XIX el corrent emigratori s’ha dirigit principalment cap a Barcelona i València El poble 146 h agl 2006 587 m alt fou adquirit i poblat de cristians pel bisbe de Sogorb a la fi del s XIV L’…
Fórnols de Matarranya
Municipi
Municipi del Matarranya, a la zona muntanyosa que separa les valls del Guadalop i del Matarranya (941 m d’altitud màxima, a l’extrem meridional del terme), que forma la capçalera del barranc de les Canals, afluent del Matarranya per l’esquerra.
Una gran part del terme és ocupat per bosc de pins i matollar L’agricultura, al fons de les valls, és predominantment de secà i és dedicada sobretot a les oliveres Hom hi conrea també vinya, ametllers i cereals Hi ha molins d’oli La vila 164 h agl 1981 706 m alt és al cim d’un serrat A llevant hi ha la barriada de Soldevila i a migdia la de Cantonet L’església parroquial és dedicada a santa Maria Prop seu hi ha el santuari de la Mare de Déu de Montserrat de Fórnols El 1971 fou agregat al municipi de la Freixneda, però el 1982 hom l’ha tornat a segregar
el Fondó dels Frares
Municipi
Municipi del Vinalopó Mitjà, al corredor longitudinal subbètic; el terme fou segregat el 1926 del Fondó de les Neus, la depressió del qual enllaça amb els plans de Fortuna i Favanella i amb el seu modelat àrid sobre rocam tendre al peu de les serres d’Albatera i dels Frares.
Les pinedes i les brolles de coscoll i de romaní, en retrocés, hi ocupen 56 ha la resta és ocupada pel conreu, quasi totalment de secà 460 ha de vinya i 212 d’ametllers, hi ha 291 ha de regadiu peres i vinyes La població és constituïda per un 43% de treballadors agrícoles, un 17% d’industrials, un 8% que es dedica a la construcció i un 32% al sector terciari El poble 515 h agl 2006, fondoners 415 m alt s’allarga pel camí de Favanella i conserva algunes coves L’església parroquial és dedicada a la Mare de Déu de la Salut El terme comprèn, a més, la caseria de les Cases de Galiana
Casas Altas
Municipi
Municipi del Racó, a la zona de llengua castellana del País Valencià, estès a banda i banda del Túria.
La major part del territori és ocupat per brolles espígol hi ha pasturatges d’hivern de propietat municipal El regadiu és a la riba del Túria i és destinat a cereals, hortalisses i arbres fruiters El secà, predominant, produeix també cereals i vinya Hi té una certa importància el bestiar de llana, així com l’avicultura i l’apicultura La població ha sofert un notable descens a partir del 1930 a causa de l’emigració vers Barcelona i Sagunt i, darrerament, vers València El poble 164 h agl 2006 714 m alt, a la dreta del Túria, pertangué fins el 1838 al terme d’Ademús La seva església parroquial…
Matet
Vista general de Matet
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alt Palància, a la zona de llengua castellana del País Valencià, situat als vessants meridionals de la serra d’Espadà (875 m alt.) i drenat per la rambla de Gaibiel, que travessa el terme en direcció NE-SW.
El bosc de pi i alzines i el matollar ocupen el sector més muntanyós El regadiu, a través de séquies que porten l’aigua de la rambla de Gaibiel, és a la vall del riu Els conreus de cereals, vinya i oliveres són els principals de secà Hi ha jaciments de cinabri El poble 121 h 2006, 604 m alt, que agrupa tota la població del municipi, és a l’esquerra de la rambla de Gaibiel L’església parroquial és dedicada a sant Joan Baptista, i depèn de la de Gaibiel D’origen islàmic, fou lloc de moriscs 18 focs el 1602 de la fillola de Sogorb pertangué als ducs de Sessa i posteriorment als…
ditíscids
Entomologia
Família d’insectes coleòpters adèfags.
Es caracteritzen per presentar el cos en forma de barca capgirada, ulls grossos, antenes d’onze artells, èlitres que cobreixen completament l’abdomen i potes amb artells en forma de paletes, la qual cosa, juntament amb la forma del cos, els permet de desplaçar-se molt fàcilment dins l’aigua Són de colors foscs i habiten en rius, basses o llacs d’aigua dolça o salabrosa, rics en vegetació Només surten de l’aigua i volen quan la bassa és seca o les nits de primavera i tardor Són estrictament carnívors i molt voraços La distribució és cosmopolita Entre els principals gèneres cal…
Ramon Foguet i Foraster
Arqueologia
Història
Arqueòleg i erudit.
Fou canonge de Tarragona 1746, amb la dignitat d’ardiaca de Vila-seca, arxiver de la catedral i vicari general en diverses ocasions Dirigí excavacions i recollí un bon nombre de monedes i de medalles, collecció que llegà, juntament amb la seva notable biblioteca de 4 000 volums actualment se'n conserven 518 a la Biblioteca Provincial de Tarragona, al convent de Sant Francesc Deixà manuscrita una Disertación sobre los tiestos y barros antiguos de Tarragona i notes per a un diccionari d’autors catalans, trets, en llur major part, de Nicolás Antonio Té un gran interès la seva…
mestall
Agronomia
Mescla de diferents espècies de cereals, sobretot de blat i sègol o bé de blat i ordi.
La mescla també pot ésser de cereal i llegum, especialment de blat i faves A Catalunya, el mestall es troba documentat abundantment sovint en la forma mordiós , és a dir, mestall de blat i ordi, i msegalós , de blat i sègol El terme era aplicat també a altres mescles, com la de blat i faves En les rotacions triennals del secà era freqüent, a la Catalunya Vella, el restoble de mestall ordiós a les terres dels fondals després de les faves de tardor i abans del cereal sol civada, espelta, ordi de primavera Aquest conreu era tan generalitzat, que hom suposa que el pa…
cabanya

cabanya de pedra a Valls
© Fototeca.cat
Etnografia
Construcció rústega de pedres, fusta, rames, etc, destinada a soplujar-s’hi transitòriament, a tancar-hi bestiar, o a guardar-hi instruments de treball o els productes de la collita, etc; barraca.
Als Països Catalans són característiques la cabanya de carboner , feta de rames i fang, molt estesa a la regió del Montseny i del Montnegre, la cabanya de pescador al delta del Llobregat tenen dues testeres de toves i dos vessants de boga, la cabanya de pastor , generalment de pedra i rama, la cabanya de pagès cabanya de troncs al delta de la Tordera © Fototecacat , sovint rodona, amb pedra seca i falsa cúpula com les borges del cap de Creus, del Penedès, del Baix Ebre, etc, i especialment els ponts o barraques de Menorca, destinades al bestiar, que arriben a sobrepassar els 5 m…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- 54
- 55
- 56
- 57
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina