Resultats de la cerca

Es pot parlar de cacofonia si coincideixen en una paraula o en un fragment de text una sèrie de sons que resulten desplaents a l’oïda, si en un acord hi ha notes dissonants, si en una línia melòdica hi ha dissonàncies melòdiques, o si una agrupació de sons de freqüència indeterminada, fins i tot de sorolls d’animals o màquines, resulta desgradable a l’oïda Cal destacar la relativitat de la qualificació ningú no gosaria qualificar de cacofònic el vers "és quan ric que em veig gepic", malgrat la contundència de les seves consonants, però seria indubtable la cacofonia de la desafortunada…

Pioner del basquetbol a Catalunya, jugà des del 1928 a l’equip de la Societat Gimnàstica de Badalona, amb el qual disputà el torneig de basquetbol celebrat durant l’Exposició de Barcelona 1929 Posteriorment compaginà el bàsquet amb el futbol, esport en què jugà com a professional amb el CF Badalona fins la temporada 1940-41, el Terrassa Futbol Club 1941-43 i el Reial Club Deportiu Espanyol 1943-45 Amb l’Espanyol disputà 16 partits a primera divisió i marcà 1 gol Jugà un partit amb la selecció catalana de futbol A partir del 1939 presidí la Unió Gimnàstica Esportiva de Badalona, i impulsà un…

Davanter, començà a jugar el 1951 amb el Centre d’Esports Piscina de Terrassa, la secció d’hoquei sobre patins del qual fundà el seu pare El 1953 anà al Centre d’Esports Sabadell, a segona divisió, i el 1954 ingressà al Futbol Club Barcelona, on jugà fins que es retirà, el 1967 Guanyà dos Campionats d’Espanya 1958, 1963 i dos de Catalunya 1957, 1960 Amb la selecció espanyola, es proclamà subcampió del món 1960 i d’Europa 1961 i guanyà la Copa de les Nacions de Montreux 1960 Fou membre de la junta directiva de la secció d’hoquei sobre patins del Barça 1977-80 i un dels fundadors del seu equip…

Davanter que es formà a les categories inferiors del Futbol Club Barcelona, on entrà el 1961 Jugà una temporada al Calvo Sotelo de Puertollano 1967-68 i debutà amb el primer equip blaugrana la temporada 1969-70, on actuà fins la 1972-73 Jugà 117 partits, 98 dels quals foren de Lliga, i marcà un total de 27 gols Aconseguí una Copa del Rei 1971 i una Copa de Fires 1971 Posteriorment jugà a l’Elx CF 1973-76 i a la UE Llevant 1976-77 Fou internacional sub-23 i olímpic a Mèxic 1968 Des del 2003 presideix l’Agrupació Barça Jugadors El 2004 creà l’Associació d’Exjugadors Europeus, de la…

El terme és en una gran part sobre un territori de conreu difícil per la manca d’aigua i l’excés de pedra a la superfície Al secà hi ha 2900 ha de vinya, oliveres, cereals i ametllers en expansió constant Les terres de conreu, bastant repartides, són explotades en un 94% pels propietaris La ramaderia s’ha expandit amb noves granges 1100 caps de bestiar oví La població, que el 1900 era de 1811 h, ha anat minvant, fins a restar reduïda a 1150 el 1965 La vila 1057 h agl 2006, benlloquins 325 m alt, situada sobre un pujolet, s’originà després de la conquesta cristiana per l’agrupació…

Procedien de l’arxiconfraria teresiana o congregació de filles de Maria Immaculada i de Santa Teresa Inicialment s’anomenà Agrupació de Professores Catòliques Seglars, però el 1879 es redactaren les seves constitucions religioses i es convertiren en congregació religiosa El 1878 fundaren el primer collegi a Vilallonga del Camp i el 1882 ja eren 40 membres, gairebé totes mestres amb títol oficial Foren aprovades definitivament per Roma el 1908 Es dediquen a l’ensenyament i a les missions, tenen una editorial de texts d’ensenyament i pietosos i la revista de temes escolars Jesús Maestro Té la…

Fill d’Antoni Pelegrí i Nicolau Fou fundador del Centre d’Estudis Interplanetaris 1958 i president de l’Agrupació Astronàutica Espanyola 1966-68 i de la Comissió de Defensa dels Drets Humans del Collegi d’Advocats de Barcelona 1976-80, entre altres institucions Escriví sobre els drets humans Drets humans i constitució espanyola , 1990 i el dret interplanetari L’home i el dret en l’espai còsmic , 1967, temes sobre els quals ha escrit un gran nombre d’articles Durant quinze anys, a la postguerra, se celebraren a casa seva les sessions de l’Institut d’Estudis Catalans Amb el…

Format a l’Escola Superior de Belles Arts de Sant Jordi, on es llicencià el 1948, guanyà una beca de viatge Amigó-Cuyas En tornar exposà a la sala Argos Formà part del grup Betepocs i guanyà la medalla de l’Agrupació d’Aquarellistes de Catalunya 1956 Estudià pintura mural a Itàlia, i, de nou a Catalunya, des del 1958 fou professor a la Llotja , de la qual fou director al final dels anys setanta, i on es jubilà el 1989 Feu diversos frescs a Barcelona Montbau i els del Cambril de la Mare de Déu de Núria, entre d’altres, vitralls a Apure Veneçuela, Miami EUA, Puerto Rico i en…

Actuà amb les cobles la Moderna d’Amer 1946-51, on començà, Els Montgrins 1955-60, la Principal Amerense 1961-63 i la Selvatana 1964-84, de la qual esdevingué director 1984 Autor d’un centenar de sardanes entre les quals destaquen Carme 1949, Somni d’una nina 1951, Ben meva , Lliurança 1954, La planxadora de casa 1956, Els amics d’Horta 1956, De Lloret a Santa Cristina 1957, Anaigada 1975, Cant íntim 1979, Montsevalls 1975, Sardana de l’Any, El parc de la Guineu 1977, Sardana de l’Any, Ariadna 1979, Petit aplec a la Cellera 1980, Castell d’Estela 1980, premi Joaquim Serra, Ofrena a Olot 1982…

Estudià musicologia amb Karl Nef a la Universitat de Basilea, i al conservatori de la mateixa ciutat treballà la direcció d’orquestra amb Felix Weintgartner El 1926 fundà l’Orquestra de Cambra de Basilea, agrupació que ben aviat destacà per la recuperació d’obres antigues Dos anys després creà el cor associat a aquesta orquestra, i el 1933, seguint amb el seu afany per treure de l’oblit el repertori i les pràctiques interpretatives del passat, fundà la Schola Cantorum Basiliensis Tot i la seva dedicació a la música antiga, sempre s’interessà per la creació musical…