Resultats de la cerca
Es mostren 1386 resultats
Santa Margarida de Cabagès (Vidrà)
Art romànic
Situació Vista exterior de l’església de Santa Margarida de Cabagès des del costat de llevant M Anglada L’antiga parròquia de Santa Margarida de Cabagès, actualment capella de Santa Margarida del Pujol, es troba situada al cim d’un petit turó, a 150 m del mas Pujol, a 1 275 m d’altitud i vora l’indret del naixement del riu Ges Mapa 294M781 Situació 31TDG438672 L’itinerari més curt és el que, partint de Vidrà, agafant la pista d’anar a Siuret, es pren al trencall que hi ha havent passat la casa de les Escanes, a mà esquerra, tot seguint el torrent de les Fonts, que arriba a la collada de la…
Sant Iscle i Santa Victòria de Bages (Sant Fruitós de Bages)
Art romànic
Situació Aspecte exterior de l’església des de l’angle sudoriental, amb el campanar i la capçalera F Junyent-A Mazcuñan L’església, enfilada sobre una margera i adossada a l’antic mas Sant Iscle, és situada darrera la urbanització de Pineda de Bages, poc després de l’Agulla, vers tramuntana Long 1°51’19” - Lat 41°45’00” L’accés a la capella es fa per la carretera de Manresa a Santpedor Poc després del quilòmetre 3 i abans d’arribar a una gasolinera, hi ha, a mà dreta, una pista asfaltada que condueix directament al mas Sant Iscle, a tocar del qual hi ha la capella Cal demanar la clau a aquest…
Santa Maria de Plandogau (Oliola)
Art romànic
Situació Interior de l'església, on és visible la volta de canó de la nau i l'obertura de l'absis ECSA - JA Adell L’església parroquial de Santa Maria és al nucli urbà del poble de Plandogau, situat prop de la carretera de Ponts a Cervera JAA Mapa 34-13329 Situació 31TCG515368 Història No s’han localitzat fins ara notícies històriques documentals del passat medieval d’aquest indret ni de la seva església parroquial tanmateix, sabem que en època moderna, al segle XVII, el lloc de Plandogau restava inclòs dins la vegueria d’Agramunt i era del comte de Santa Coloma MLIR Església És un edifici…
Sant Amanç de Pedrós (Santa Maria de Merlès)
Art romànic
Situació Vista exterior, des del costat sud-oriental de l’edifici, una construcció molt refeta, la qual planteja molts interrogants F Junyent-A Mazcuñan L’església, propera al mas Pedrós, es dreça al fons d’una vall emboscada que constitueix un apèndix que es desprèn del sector meridional del terme de Santa Maria de Merlès bo i endinsant-se en territori bagenc Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 331-M781 x 14,5 — y 45,8 31 TDG 145458 Hom hi va des de Navars emprenent la carretera que mena a Prats…
Forn de ceràmica de les Ribes (Guixers)
Art romànic
Situació La troballa, l’any 1948, d’un forn medieval de ceràmica a la masia de les Ribes, i el recull, en una sèrie de prospeccions, de nombrosos fragments dispersos d’olles petites, permeteren comprovar l’autenticitat del topònim Ollers aplicat a la zona des de temps antic Un taller de ceràmica grisa, centrat entorn de la citada masia de les Ribes, ocupà el segle XI tota la superfície de les construccions actuals i arribà fins als camps de l’entorn de l’ermita de Santa Creu, entre els 950 i els 925 m d’altitud, a 1 km de distància, en línia recta, de la vila de Sant Llorenç de Morunys en…
El País Valencià
Historiografia catalana
Obra de Felip Mateu i Llopis publicada a València l’any 1933 i convertida en un manual d’ús per als qui s’iniciaven en el valencianisme polític.
Els grups nacionalistes valencians de la Segona República eren molt entusiastes, però no tenien els coneixements elementals de la història i la geografia del seu territori Mateu i Llopis, aleshores un jove doctor en història de trenta-dos anys, confegí una petita obra destinada a examinar «allò que fon, i allò que és el PaísValencià», i posà les bases preliminars per a un posterior estudi en profunditat de la història valenciana, estroncat, com tantes altres iniciatives, per la dictadura de Franco L’obra consta d’una breu introducció, deu capítols i un curt epíleg…
casa de Saxònia
Nom de llinatge emprat pels membres de les distintes dinasties que regnaren sobre el ducat, l’electorat, el gran ducat i el regne de Saxònia i que han fornit dinasties imperials al Sacre Imperi i reials a Anglaterra, Bèlgica, Polònia, Portugal i Bulgària.
La primera dinastia que regnà sobre el ducat de Saxònia fou la dinastia dels liudolfins ~850-961, que comprèn el duc Liudolf I de Saxònia mort el 866, descendent del duc saxó Widukind, el seu fill el duc Ot I de Saxònia , dit l’Illustre mort el 912 —que obtingué el ducat de Turíngia el 908—, el fill d’aquest, el duc Enric I de Saxònia , dit l’Ocellaire o el Saxó mort el 936, que esdevingué rei Enric I de Germània o dels francs orientals i fou pare del duc Otó II de Saxònia , dit el Gran mort el 973, que esdevingué emperador Otó I i cedí el ducat 961 al seu vassall saxó Hermann Billung, que…
Sant Julià de Bestracà (Beget)
Art romànic
Situació Un aspecte de les ruïnes de l’església, amb l’interior de la nau i la capçalera al fons J M Melció Les ruïnes de l’església de Sant Julià de Bestracà es troben al costat dels murs enderrocats de l’antic castell, al cim del puig del Bestracà, a 1044 m d’altitud, el qual culmina l’encinglerada serra de Bestracà, que separa les conques dels rius de Beget i d’Oix fins a la seva confluència És un lloc des del qual hom domina una impressionant panoràmica sobre el cantó ponentí de la Garrotxa Aquest indret pertanyia a l’antic municipi garrotxí de Beget, el qual l’any 1969 fou incorporat al…
Emili Gómez i Nadal
Literatura
Escriptor i historiador.
Vida i obra Estudià filosofia i lletres a la Universitat de València entre el 1924 i el 1928 i feu el doctorat a Madrid El 1930 fou nomenat professor auxiliar de la Universitat de València, on exercí d’ajudant del catedràtic Lluís Pericot , amb el qual havia collaborat en algunes excavacions en el marc del Servei de Prehistòria de la Diputació de València Pertanyent a la generació d’universitaris valencianistes dels anys trenta, exiliat el 1939, desenvolupà una important tasca divulgativa sobre qüestions culturals i nacionals relacionades amb el País Valencià Com a historiador, inicià una…
, ,
Commemoracions de Pere Albert
Historiografia catalana
Tractat de dret feudal europeu escrit vers el 1250 pel jurista i eclesiàstic català Pere Albert.
Desenvolupament enciclopèdic Reconeguda com a font de dret 1470, l’obra fou incorporada a les compilacions de les Constitucions i altres drets de Catalunya El seu autor, Pere Albert 1233-1261, canonge de la seu de Barcelona, es formà en l’estudi del dret a Bolonya La seva activitat com a jutge fou molt intensa i ben apreciada per Jaume I i Ramon de Penyafort De fet, el monarca li confià casos difícils de dret feudal, tasca que li atorgà una notable experiència Fruit d’aquest esforç, Albert redactà el Tractactus de constuetudinibus Cathaloniae inter dominos et vassallos , que posteriorment fou…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- 54
- 55
- 56
- 57
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina