Resultats de la cerca

De la documentació antiga es desprèn que al nucli de Vilobí del Penedès hi havia una capella que devia formar part de la fortalesa Més tard, aquesta església passà sota l’advocació de la Mare de Déu del Àngels La trobem per primer cop esmentada al segle XIII, concretament en un document del 1290 en el qual hi ha un llegat de tres quarteres i mitja de forment, censal fet per Bernat de Castellbisbal a la capella de Santa Maria de Vilabino Al 1328 consta que hi havia fundat un benefici que posseïa Berenguer Vendrell, prevere Aquesta capella estava subjecta…

Deixeble de Jacint Boada a l’Escolania de Montserrat 1818-22, fou mestre de capella de l’església parroquial d’Igualada 1823 i primer fagot del Teatre Principal de Barcelona 1828-29 Del 1829 al 1832 actuà a la capella de la catedral de Toledo com a baix i a la capella reial de Madrid com a fagot El 1836 fou nomenat organista de la catedral de Barcelona Fou el primer mestre no monjo de l’Escolania de Montserrat 1854-57 actuà com a mestre de capella i organista de les esglésies parroquials de Terrassa i de Sabadell Autor de l’oratori El manto…

L’any 1319 és esmentada l’església de Sant Jaume de Vallgornera, la qual ignorem si era capella del castell d’aquest lloc o bé una església sufragània, al poblat Segons altres notícies, molt imprecises, en època baix-medieval el castell de Vallgornera tenia una capella dedicada a sant Francesc Hom desconeix l’emplaçament d’aquesta o aquestes esglésies, si bé cal assenyalar, en el pati d’aquest castell, els murs on es devia trobar la capella, en un sector sense vestigis clars d’un temple

Capella unida a la torre de Cartellà, antiga força o casa forta del terme de Maçanet La torre és documentada des del segle XII i fou la residència dels Maçanet, entroncats vers el 1213 amb els Cartellà Del 1330 hi ha esment de la “ capella Sancti Jacobi ”, dins la parròquia de Maçanet, que tenia capellà propi l’any 1371 El seu origen cal, per tant, cercar-lo dins els segles XII o XIII, o potser abans L’edifici actual va renovar-se als segles XVI o XVII

L’origen d’aquesta església parroquial es troba, segons J Fuguet, en la capella que bastiren els templers en la seva sotscomanda del Raurell El 1180 l’arquebisbe de Tarragona autoritzà la construcció d’una capella a la Masó per a servir els frares que s’hi establissin Aquesta capella és citada en els documents dels segles XII i XIII L’església de la Masó fou sufragània de Santa Maria d’Alcover L’edifici actual fou beneït solemnement el dia 22 de juliol de l’any 1890

Ocupà el càrrec de mestre de capella d’Alfaro i de Santo Domingo de la Calzada els anys 1605 i 1607, respectivament El 1609 obtingué el magisteri de capella de la catedral de Burgos, on restà fins al moment de la seva mort Durant aquesta etapa, rebutjà ofertes d’altres destins com Saragossa o la mateixa capella reial de Madrid Bona part de la seva producció és de caràcter policoral S’han conservat, entre altres obres, una missa de difunts, un magníficat i alguns villancicos

Situació Aspecte de les ruïnes d’aquesta capella, amb la capçalera i el mur nord de la nau, l’únic conservat ECSA - MÀ Font Les ruïnes d’aquesta capella són al capdamunt del serrat de les Fogueres, que separa el barranc de Sirès del d’Espollà És un punt enlairat amb una vasta panoràmica vers els quatre punts cardinals Mapa 32-10213 Situació 31TCG107980 S’accedeix a la capella a peu des de Sirès Un corriol en fort pendent en direcció a ponent, que surt de les proximitats de l’església de Sant Cristòfol, remunta tot el serrat fins a l’església…

La història de Santa Maria de Sales està estretament vinculada a la del castell de Sales, del qual fou capella Tanmateix, mentre que del castell hi ha una documentació abundant, especialment a partir de la segona meitat del segle XIII, de la capella únicament hi ha dades aïllades, pinzellades de la seva història, totes elles dels darrers anys de l’edat mitjana o del primer moment de l’època moderna Els orígens de la capella de Santa Maria de Sales, amb gairebé tota certesa, cal cercar-los en la construcció del Castell de Sales, el qual no és documentat…

Format amb Botticelli i el seu pare Filippo Lippi A Florència completà els frescs de la capella Brancacci, a l’església del Carmine, que Masaccio deixà inacabats 1481-83, i decorà la capella Strozzi, a Santa Maria Novella 1488-1503 El seu estil es caracteritza alhora per una interpretació versàtil de la tradició i per la influència del naturalisme flamenc Aparició de la Mare de Déu a sant Bernat 1483-88 a la Badia florentina El 1488 decorà, a Roma, la capella Caraffa, a Santa Maria sopra Minerva

Situada dins l’antic terme del castell de Lluçà, del qual s’independitzà aviat, quedant dins el terme de Sant Boi de Lluçanès, fou una capella rural vinculada a la parròquia de Sant Boi Les primeres notícies de l’existència de la capella es troben a partir de l’any 1077 El 1358 es confirma la seva vinculació a la parròquia de Sant Boi, però després aviat desapareix de la documentació De la capella no queda cap rastre, si bé al seu emplaçament hi ha ara el mas Santponç, que conserva encara el nom antic