Resultats de la cerca

Especialitzat en les proves de fons, s’inicià al Reus Esportiu i posteriorment nedà pel CN Reus Ploms 1986-92, el CN Metropole Canàries 1992-94, el CN Sabadell 1994-98, el CN Terrassa 1998-99 i, ja en categoria màster, novament al CN Sabadell, des del 2003 Els seus principals entrenadors foren els holandesos Bas Stam i Paulus Wildeboer, i Joan Fortuny Entrenà a la residència Blume i al CAR de Sant Cugat En l’àmbit internacional, els seus millors èxits foren les medalles de bronze de 1 500 m lliure al Campionat d’Europa júnior 1991, la de plata a la Copa del Món en 25 km 1997 i l’…

Especialitzat en la modalitat d’espasa, s’inicià al club CS Tractorul Braşov i fou internacional amb la selecció romanesa L’any 2000 arribà a Catalunya de la mà de la Federació Catalana d’Esgrima FCE, on exercí com a mestre al Centre de Tecnificació d’Esplugues de Llobregat i als clubs Sala d’Armes Montjuïc i Club Gimnàs Llenas Des del 2007 és director tècnic de la federació catalana i membre del comité tècnic i de competicions de la federació espanyola També és àrbitre internacional categoria B d’espasa i floret, i autonòmic de sabre, i des del 2016, membre de la comissió d'arbitratge de la…

S’inicià jugant en l’EPIC Casino del Comerç de Terrassa l’any 1990, i posteriorment fou jugador dels clubs Sant Vicenç dels Horts 1997, Olesa de Montserrat 1998-2002, SCR Ciervo de Sabadell 2002, Defense La Palma Canàries 2003-06, Club Falcons de Sabadell 2007-10, CER L'Escala 2012-15 i Vilagarcía de Arousa Galícia 2011 i des del 2016, on encara competeix Debutà amb 13 anys a la divisió d’honor, màxima categoria nacional Fou campió d’Espanya juvenil per equips 1997, 1998 i en dobles 1999, i campió sub-21 en dobles 2002 i de Catalunya en dobles infantils 1995, per equips en categoria absoluta…

L’església de Sant Cebrià devia formar part dels antics dominis del monestir de Sant Salvador de la Vedella situada en un lloc no localitzat, probablement prop de la colònia minera de Sant Corneli, fou una església dependent del bisbat d’Urgell La primera notícia de l’església de Sant Cebrià és de l’any 1040, que surt esmentada com una església parroquial dependent del monestir de Sant Sadurní de Tavèrnoles en la seva acta de consagració, amb els seus delmes, primícies, oblacions, cementiri i viles Deinde ipsa parrochia de Sancto Cipriano cum decimis primiciis, oblationibus atque ciminteriis…

L’església de Sant Vicenç d’Espinalbet no conserva avui cap testimoni de la seva obra romànica imaginem, però, que el primer edifici romànic desaparegué en ésser construïda l’actual església del segle XVIII La parròquia d’Espinalbet surt esmentada a l’acta de consagració de la Seu d’Urgell, document del segle X o del començament de l’XI Espinalbet fou propietat de la família vescomtal del Berguedà el segle XII el lloc és mencionat sovint com a propietat del trobador Guillem de Berguedà, fill primogènit del vescomte Guillem de Berguedà el lloc d’Espinalbet Espinalbeto i el castell et kastrum…

Aquesta església es trobava dins de l’antic terme del castell de Miralles Des de molt aviat tingué funcions parroquials que encara manté en l’actualitat El lloc i l’església es documenten per primera vegada l’any 1063 en el testament sagramental de Miró, el qual deixà el vi de Miralles i un auri a Sant Salvador Encara que es fa difícil assegurar amb tota certesa que es tracta de l’església que s’estudia aquí, és molt probable que així sigui Més segura és l’aparició del terme del castell de Miralles l’any 1069, data en què Ramon Guadall de Calders i la seva muller Arsenda donaren a la canònica…

G Vasari parla de tres moments estilístics en l’obra de Giorgione un autodidactisme de joventut, un aprenentatge amb G Bellini i una admiració darrera per Leonardo Del seu curt catàleg sobresurten obres com la Mare de Déu de Castelfranco 1504, on s’aparta decididament de les composicions dels seus antecessors venecians en donar una gran importància al paisatge Assolí un grau més gran de perfecció dins el paisatge d’atmosfera en La tempesta Galleria dell’Accademia, Venècia i en el Concert campestre Musée du Louvre, una de les obres mestres per a estudiar l’aspecte, el color i el concepte…

Estigué associat al govern ja en vida del seu pare, car pel desembre del 1172 signà com a testimoni amb el títol de comte de Pallars la donació del castell i comtat de Melgor feta per Bertran I de Melgor a Alfons I de Catalunya-Aragó Heretà el comtat fent cas omís al testament patern que deixava el Pallars Jussà a l’orde de l’Hospital Pel gener del 1174 signà amb Artau IV de Pallars Sobirà un conveni d’ajuda mútua contra tots els homes, excepte contra el rei de Catalunya-Aragó i els seus fidels Pactà un pariatge amb Arnau de Preixens, bisbe d’Urgell, en virtut del qual la vila de…

Bloc de pedra conservat a la paret de l’hort d’una casa, abans d’entrar a Sant Llorenç de Morunys, venint de Berga L Prat Arribant a Sant Llorenç de Morunys per la carretera de Berga, uns 100 m abans de trobar la capella gòtica de la Mare de Déu de la Pietat, hi ha una darrera casa a mà dreta i al peu de la carretera, dita cal Ros Al jardí d’aquesta casa hi ha una paret de contenció de terres, feta de pedra portada de diversos llocs Una de les pedres d’aquesta paret té per a nosaltres un interès especial, car mostra esculpida una figura d’home dret i emmarcat enmig d’un…

Pont Una vista de conjunt del pont, erigit damunt el riu Cardener L Prat El pont de Vall-llonga, sobre les aigües del riu Cardener, és situat a 750 m d’altitud sobre el nivell del mar Aquest pont, construït probablement a la darreria del segle XI o a l’inici del XII, servia per a travessar el Cardener quan hom seguia el vell camí de bast de la Seu d’Urgell a Cardona, i es trobava uns 300 m abans d’arribar a la casa de Vall-llonga, baixant d’Aigüesjuntes És un bon exemplar de pont romànic, d’un sol arc de mig punt i d’1 1,30 m de llum té 28 m de llarg i 3 m d’ample És de superfície gairebé…