Resultats de la cerca
Es mostren 1624 resultats
Púbol
Un carrer de Púbol
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de la Pera (Baix Empordà), al SE del cap del municipi.
El lloc és esmentat ja el 1017 i el castell de Púbol el 1065, quan Gaufred Bastons en cedí la potestat, juntament amb el de Cervià, als comtes de Barcelona A mitjan segle XIV l’adquiriren els Llers continuà en la família Cervià i al segle XIV passà als Campllong Esdevingué centre de la baronia de Púbol Al segle XV, quan estava en mans dels Corbera, tingué una època de gran esplendor el 1437 Bernat de Corbera contractà per a l’església de Sant Pere l’església del castell, gòtica, que esdevingué parroquial el notable retaule de Sant Pere de Bernat Martorell , única peça…
Santa Margarida de Pampe (Castellar de la Ribera)
Art romànic
Al capbreu de censos i drets pertanyents a Santa Maria d’Urgell, redactat tres dies després de l’acta de dedicació de l’església, tot i que ha arribat mitjançant una còpia feta probablement el segle XI, consta l’església de Pampe Les primeres notícies sobre l’església de Pampe consten en tres documents datats els anys 1037, 1069 i 1090 Es tracta de documents de vendes i donacions de terres i vinyes que limiten amb Santa Margarida, que a la vegada obté una vinya donada per Ermessén en el seu testament del 22 d’agost de 1094 El 19 de juliol de 1097 el comte d’Urgell Ermengol donà, a més dels…
la Ciutadella de Barcelona

Maqueta de la fortalesa de la Ciutadella de Barcelona
© Fototeca.cat
Fortalesa
Fortalesa feta construir per Felip V al barri de la Ribera de Barcelona al s. XVIII.
Ocupada la ciutat el 1714, hom projectà la construcció d’una fortalesa militar per tal de castigar-la i d’evitar-ne un possible alçament Les obres començaren el 1716 segons els plans de l’enginyer militar Prosper Verboom, i acabaren pràcticament el 1719 totalment el 1750 Calgué destruir el barri de la Ribera que s’havia distingit especialment en la defensa de la ciutat 1 200 edificis, amb els convents de Sant Agustí i de Santa Clara, sense indemnització Per a l’enderroc i la construcció es féu una impressionant mobilització forçosa, sota la vigilància de l’exèrcit Només se'n conservà la torre…
Jordi Cerdà i Geberès
Cinematografia
Artista i cineasta amateur.
Vida A partir del 1968 estudià disseny i interiorisme, antropologia i història de l’art, estètica i composició, pintura i gravat Professor d’arts plàstiques, es dedicà a la pintura, la fotografia, el fotomuntatge, la manipulació de suports plàstics, el ready-made , la performance , el trompe-l’oeil , etc , i ha exposat des del 1971 sense interrupció Com a cineasta amateur rodà des del 1968 una vintena de cintes breus o "accions filmades" en formats de pas estret, sol o amb la collaboració de Guillem Baiget, Ricard Solà i Joan Mostaza, un collectiu que estigué actiu fins el 1983…
Gremi Provincial d’Empresaris de Cinema de Barcelona
Cinematografia
Entitat professional destinada a defensar els interessos del seus associats davant d’organismes, institucions oficials, empreses nacionals o estrangeres i qualsevol altre interlocutor.
A Catalunya, el primer intent corporatiu del collectiu vinculat a l’exhibició es produí el 1912, quan es constituí el Sindicat d’Empreses Cinematogràfiques de Catalunya, la primera junta del qual fou presidida per Manuel Belio El 1914 aparegué la Mútua de Defensa Cinematogràfica Espanyola, presidida per Josep Vidal Gomis, que es veié desbordada per l’embranzida del negoci, cosa que el 1925 propicià la creació de la Societat d’Empresaris d’Espectacles Públics de Catalunya, dirigida per Josep Maria Bosch Durant la dècada del 1930 funcionà amb el nom d’Associació d’Empresaris d’Espectacles…
Club Tennis Tarragona
Pàdel
Tennis
Club de tennis i pàdel de Tarragona.
Tennistes del Club Tennis Tarragona Club Tennis Tarragona Fundat el 1915, nasqué com a secció del Club Gimnàstic de Tarragona amb la denominació de Lawn Tennis Club Tarragona Fou impulsat pel directiu Lluís Bonet, que cedí uns terrenys al Camí de l’Àngel, on es construïren dues pistes de tennis El 1955, arran d’una crisi al Club Gimnàstic, els socis de la secció de tennis es constituïren com a societat independent i prengueren el nom actual El 1960 aprovà els nous estatuts i el 1962 adquirí els terrenys de Cala Romana, on es traslladà dos anys més tard El 1966 es creà l’escola de…
Club Natació Kallípolis

Ona Carbonell (a l’esquerra) i Andrea Fuentes (a la dreta), del Club Natació Kallípolis durant el Campionat del Món del 2011
Club Natació Kallípolis / Beppe di Prima
Natació
Club de natació sincronitzada de Barcelona.
Fundat l’any 1968, nasqué gràcies a l’impuls de Cèsar Villegas Sanvicens i l’equip de natació sincronitzada del desaparegut Club Drink Fou constituït amb les sec-cions de natació, natació sincronitzada, waterpolo i salts L’any 1973 se centrà en la natació sincronitzada i suprimí la resta de seccions, tot i que posteriorment creà la de salvament Des del 1968 domina, des de categoria aleví fins a sènior, totes les modalitats de natació sincronitzada solo, duo, combo i equips En categoria sènior, ha guanyat el 80 % de les medalles d’or en joc de les competicions estatals Organitzà diverses…
Niça

Vista general de Niça
jbdodane (CC BY-NC 2.0)
Ciutat
Ciutat de Provença, Occitània, capital del departament dels Alps Marítims, França.
Ciutat principal de la Costa Blava, situada a la petita plana del Paillon, entre la mar i la muntanya, vorejant la badia dels Àngels, entre les costes de Var, a l’W, i els turons de Cimiez, a l’E Al seu clima, temperat, i a la seva situació deu el seu desenvolupament turístic, iniciat a mitjan segle XIX, que n’ha fet una de les estacions turístiques de més anomenada mundial La Promenade des Anglais, vora la mar, és el centre ric i mundà d’esbarjo Hi ha diverses activitats derivades del turisme És també nucli industrial indústria mecànica, tèxtil, química, alimentària i de perfums Universitat…
Nevada
Vista del llac Pyramid, a l’estat de Nevada
© Corel Professional Photos
Divisió administrativa
Estat dels EUA.
La capital és Carson City Travessat per les muntanyes Rocalloses, forma part de la Gran Conca, molt accidentada, amb l’altitud màxima al pic Jefferson 3 599 m, al centre de l’estat Biogeogràficament, la major part del territori és desert El clima és de tipus continental, amb una oscillació tèrmica anual superior als 20°C i escasses precipitacions El riu més important és el Humboldt, al nord, que desguassa al llac del mateix nom Malgrat el fort creixement anterior al 1969, és un dels estats amb menys població 4 h/km 2 est 1990, agrupada sobretot als sectors SW i centre-oest Les dues àrees…
Teulada
Teulada
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Marina Alta, al sector litoral del prebètic intern valencià, al S del promontori de la Nau.
És accidentat per alguns tossals serra de Soldetes, 402 m, i tossal Gros, al N Peratella, a l’W Als terrenys baixos, predominantment margosos, s’encaixen els barrancs dels Passos i Roig, que desemboquen a la mar a la rada de Moraira Entre Soldetes i el tossal Gros el barranc de Teulada , afluent del riu de Gorgos, ha obert un congost la Garganta, aprofitat pel ferrocarril d’Alacant a Dénia i per la carretera De les 1 745 ha de secà, 1 500 són dedicades al conreu de vinyes, 500 de les quals són per a panses A més, cal afegir 61 ha d’ametller El procés demogràfic, que culminà el 1900 amb 3 347…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- 54
- 55
- 56
- 57
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina