Resultats de la cerca

Arxiduquessa d’Àustria, fou filla de l’arxiduc Carles, duc d’Estíria, fill de l’emperador Ferran I Fou casada —per procuració 1598 a Ferrara, davant el papa Climent VIII, i en persona 1599 a València— amb el rei Felip III de Castella Es dedicà a obres religioses i fundà nous convents i el collegi de jesuïtes de Salamanca

Doctorat a Roma en filosofia i teologia, fou professor a Blaj Ordenat el 1794, es dedicà a ensenyar gramàtica a nois camperols i obrers Féu investigacions d’història eclesiàstica i de filologia romaneses —afirmà l’origen llatí del romanès— i publicà Istoria pentru inceputul românilor în Dachiia ‘Història dels orígens dels romanesos a Dàcia’, 1812, entre altres

Primerament es dedicà a la literatura infantil L’obra posterior reflecteix cruament la realitat del seu poble S'hi destaquen la tetralogia novellística Noce i dnie ‘Les nits i els dies’, 1932-34, el recull de narracions Znaki życia ‘Els signes de la vida’, 1938 i la novella històrica Stanisłav i Bogumił 1945, sobre la Polònia del s XVII

El 1913 es dedicà a organitzar una escola privada, en la qual hi havia infants mutilats Bakule fundà amb ells una veritable escola activa, estructurada com una societat en petit i basada en el conreu de l’art i del treball com a mitjà de desenvolupament Presentà els seus treballs al congrés internacional de l’Educació Nova Heidelberg 1925

Inicialment féu recerques en acústica i instruments musicals 1883, però després es dedicà a diverses aplicacions de l’electricitat ideà un calidòfon 1827, un telègraf 1837, un estereoscopi 1838, un sincronitzador de rellotges 1840, un criptògraf, diversos telègrafs, etc En l’actualitat és conegut especialment pel seu pont per a mesurar resistències, i que porta el seu nom

Estudiós de la liquenologia del Marroc i, en general, de la regió mediterrània, els darrers anys de la seva vida es dedicà a l’estudi dels líquens del sud-est de la península Ibèrica, en collaboració amb Xavier Llimona, i en morir donà el seu herbari, que conté nombrosos tipus, a l’Institut Botànic de Barcelona

Anà a Peterburg el 1861 hi dirigí l’orquestra particular del príncep Iussupov i, des del 1869, la de l’Òpera Imperial, on succeí Liadov Hi dirigí més de 4 000 representacions i les principals estrenes d’òperes russes Escriví òperes, quatre simfonies, música de programa, etc Čajkovskij li dedicà la seva òpera La donzella d’Orleans 1881

Estudià a Milà Es dedicà sobretot a l’òpera, gènere en el qual fou influït per Boito, més que no pas pels autors veristes més pròxims a ell Assolí èxits amb Hellera 1909 i La nave 1918, però sobretot amb L’amore dei tre re 1913, basada en el drama homònim de Sem Benelli, estrenada a Barcelona el 1930

Quint Fulvi Flac s III aC defensà Roma contra Anníbal, ocupà Càpua i defensà la concessió del dret civil als itàlics Marc Fulvi Nobilior s II aC fou pretor de la Hispània Ulterior i prengué Etòlia fou protector d’Enni, que li dedicà un poema laudatori De la mateixa família fou Fúlvia s I aC, muller de Marc Antoni

Es dedicà, especialment, a l’estudi de la llengua i la història d’Eivissa Publicà algunes obres de Macabich, organitzà cursets d’ensenyament de la llengua i, del 1921 al 1924, edità la revista Ebusus Des del 1930 passà a la Casa de Cultura d’Eivissa, dependent de la Caixa de Pensions, fins a la seva extinció el 1936