Resultats de la cerca

Beneficiat a la catedral, doctor en teologia i catedràtic de retòrica i de poètica de l’Estudi General de Girona Pronuncià una Oración fúnebre a Catalina Antonia de Cardona impresa a Girona el 1698 Se’n conserven, copiats per un deixeble, un tractat de retòrica en llatí i un altre de mètrica catalana, Parnàs català , primer exemple conegut de l’ensenyament de literatura catalana a la universitat Publicà també unes Cobles en alabança dels sants quatre màrtirs Germà, Just, Paulí i Cicí Girona 1698 Bibliografia Rossich, A ed 1979 Una poètica del barroc Girona, Collegi Universitari…

De mare valenciana, anà a residir a València a setze anys, on es doctorà en medicina i filosofia El 1735 publicà Medicina vetus et nova , obra que el donà a conèixer Aviat esdevingué metge de la noblesa valenciana i es relacionà amb intellectuals com Josep Nebot i Sanç, a través del qual conegué Gregori Maians esdevingué metge de capçalera de la seva família, el qual l’influí profundament des del punt de vista de la metodologia científica i de l’afecció als clàssics, i l’ajudà decisivament a obtenir la càtedra d’anatomia de la Universitat de València 1742-51 El 1745 publicà la Física moderna…

Doctor en filosofia i lletres per la Universitat de València, i catedràtic de literatura espanyola a l’Escola Universitària de la Universitat Jaume I La seva tesi doctoral, dirigida per Emili Giralt, tractà de la Demografía sanitaria a Castellón de la Plana 1973 Ha publicat diversos articles sobre aquest tema, entre els quals “Francisco Gavaldà y su memoria sobre la peste” Butlletí de la Societat Castellonenca de Cultura , 1971, “La demografía sanitaria de Castellón en el decenio 1843-1852” Actas del III Congreso Nacional de Medicina , 1971, “Terminología médica” Primer…

Fou doctor en teologia i estudiós de la geografia i l’astronomia Beneficiat de la seu de Mallorca, fou catedràtic del seminari de Palma 1835, de l’Institut Balear 1836-40, de la restaurada Universitat Literària 1840-42 i de nou de l’Institut El 1852 aconseguí una canongia a Sogorb Publicà diversos discursos acadèmics, un interessant Compendio del arte de hablar y componer en prosa y verso y tratado del romanticismo 1837, que inclou un resum de literatura catalana, i Noticias del país relativas a la nueva Universidad Literaria Balear 1841 Publicà la peça escolar de teatre musical…

Doctor en filosofia i lletres Fou mestre de català i collaborador assidu de la premsa valenciana El 1930 entrà a la directiva d’Acció Cultural Valenciana i, posteriorment, esdevingué vicepresident de l’Assemblea de l’Associació de Mestres Valencians Com a novellista publicà Juan Lorenzo 1953, premi València de literatura 1952, i Delers de jovença Tragèdies fernandines premi Joan Senent 1961 També conreà l’assaig cultural a Històries del País Valencià 1938, Història de Lo Rat Penat 1959 i València i els valencians 1967 És autor de la conferència La llengua materna 1957 i de…

Travessà el Pirineu amb la seva mare el 1938 i s’establiren a Pesillà de la Ribera Catedràtic d’institut de castellà, doctor de tercer cicle, feu la seva carrera a Thonon-les-Bains Alta Savoia Diplomat de català, de retorn a la Catalunya del Nord feu classes de català per a adults a Alenyà, el seu poble d’adopció És autor de les novelles Jocs de vida i de mort 1985, L’ombra del llac 1992, Vendaval sobre el mas Negre 1999 i La croada dels llops 2002 També escriví un relat, La cova encantada 1990 El 2005 publicà un volum bilingüe sobre Pau Berga, presentació i antologia

El 1638 era organista a la catedral de Dublín A partir del 1641 fou cantant i organista a la capella de Saint George, a Windsor El 1664 fou nomenat Informator choristarum al Magdalen College d’Oxford, càrrec que exercí durant més de vint anys El 1669 obtingué el grau de doctor en música per la Universitat d’Oxford La música instrumental de Rogers fou molt ben rebuda per la reialesa, malgrat que es considera una forma una mica degradada de les fantasies angleses més primerenques La seva música sacra, d’estil homofònic i caràcter sobri, comprèn principalment anthems i services , un…

El 1662 fou nomenat organista de la catedral d’Ely, càrrec que exercí fins a la seva mort malgrat la ceguesa que li sobrevingué el 1677 La família Ferrabosco gaudia de protecció reial i ho prova el fet que John aconseguís el títol de doctor en música per la Cambridge University el 1671, per disposició expressa de Carles II Les obres vocals de John Ferrabosco, quasi totes arribades fragmentàriament, són religioses i es conserven, en manuscrits de l’època, a la mateixa catedral d’Ely El corpus encara existent consta de dotze anthems , alguns fragments de serveis litúrgics i també…

Pioner dels gimnasos catalans, fou fundat l’any 1860 per Joaquim Ramis Taix Oferia la possibilitat de practicar-hi exercicis higiènics i ortopèdics a homes i dones Disposava d’una sala de gimnàstica, i en un lloc destacat del local hi havia un cartell amb el reglament i un altre amb l’ordre dels exercicis del dia Inicialment, s’installà al soterrani del passatge d’en Colom, més endavant s’ubicà a la plaça Reial i al principi del segle XX al carrer de Provença Actualment desaparegut, quatre pintures que decoraven el gimnàs estan exposades al Museu i Centre d’Estudis de l’Esport Doctor…

Filla del doctor Josep Trueta , passà la infantesa a l’exili d’Itàlia i Anglaterra Interrompé els estudis de biologia a la Universitat d’Oxford en establir-se a Barcelona amb Ramon Trias i Fargas , amb qui es casà el 1954 El naixement d’un fill amb la síndrome de Down portà el matrimoni a crear la Fundació Catalana Síndrome de Down 1984, organització pionera a Catalunya en el seu gènere i de la qual fou presidenta Rebé la Creu de Sant Jordi 1992, la Medalla d’Honor del Parlament de Catalunya 2004 i la Creu d’Or de l’orde civil de la Solidaritat Social 2008