Resultats de la cerca

Fill d’un violinista de la New York Philharmonic Orchestra, estudià teoria, flauta i trompa L’any 1943 s’inicià professionalment com a intèrpret de trompa a l’American Ballet Theatre i la Cincinnati Symphony Orchestra Dos anys més tard ingressà a la Metropolitan Opera House de Nova York, on restà fins el 1959 Inicià les seves activitats en el jazz tocant la trompa en els enregistraments fets en 1949-50 amb Miles Davis Al final dels anys cinquanta inicià la seva activitat compositiva en un estil que denominà third stream , que combinava elements de música clàssica i jazz Així se…

Encara infant, emigrà amb la seva família a València, on, de jove, es matriculà al conservatori i fou alumne de V Asensio Debutà al Teatre Serrano de València el 1943 Quan tenia vint anys interpretà el Concierto de Aranjuez de J Rodrigo, sota la direcció d’A Argenta, a Madrid El 1948 actuà per primera vegada a l’estranger, en un concert molt reeixit fet a Ginebra Aquell mateix any fixà la seva residència a París La consolidació de la seva fama internacional li arribà el 1952, amb l’estrena de la pellícula Jeux Interdits , de R Clement, de la qual compongué la banda sonora El film fou…

Estudià piano, direcció d’orquestra i composició al conservatori de la seva ciutat natal Posteriorment amplià la seva formació a la Hochschule de Berlín, d’on sortí el 1961 per estudiar a Siena amb S Celibidache 1961-1963 El 1964 debutà a Milà amb Don Giovanni , de Mozart A partir d’aleshores, començà a treballar per a diferents teatres d’Itàlia i el 1967 ho feu com a assistent de Victor De Sabata, amb la filla del qual es casà El mateix any debutà a la Scala milanesa i el 1969 guanyà el primer premi del Concurs de Direcció de la RAI Un any més tard, i després de la seva presentació a Chicago…

Aparegué ja al començament del segle XVIII, i amb la Revolució Francesa en fou ampliat el repertori, que passà més tard als escenaris frívols de París i d’altres ciutats europees Influït pel cafè concert de l’època, fou conreat a la Península Ibèrica, on es desenvolupà des de la darreria del segle XIX fins als anys vint del segle següent, en la triple modalitat antillana, francesa i andalusa Les intèrprets més notables foren La Bella Chelito , Consuelo Vello anomenada La Fornarina , Pastora Imperio i Raquel Meller Durant els primers decennis del segle XX, als Països Catalans foren molt…

En un moment en què el país estava completament destruït, Schmidt-Isserstedt tingué el coratge de cercar joves músics que volguessin integrar-se en una nova orquestra simfònica, que esdevingué l’Orquestra de la Norddentscher Rundfunk L’alt nivell que assolí la convertí ràpidament en una de les orquestres de referència en la vida musical alemanya de la postguerra Des dels seus inicis es dedicà al repertori clàssic i romàntic, però s’ha distingit també per la seva labor en pro de la música contemporània, amb l’estrena de nombroses obres de compositors del segle XX, entre altres S Bussotti, HW…

Inicialment era una orquestra de cambra -Orquestra de Cambra Gulbenkian- composta per dotze instrumentistes corda i baix continu Progressivament ampliada, el 1971 adoptà la denominació d’Orquestra Gulbenkian Té seixanta-sis membres, nombre ampliable segons les necessitats del programa Aquest tipus de formació, a mig camí entre l’orquestra de cambra i la simfònica, els permet presentar les obres del període clàssic en versions més properes a les originals No obstant això, el seu repertori inclou també la música romàntica i molta música del segle XX Especialitzada en la interpretació d’obres…

La seva primera seu fou l’Augusteu, un impressionant teatre edificat sobre el mausoleu d’August Posteriorment l’orquestra passà pel Teatre Adrià i el Teatre Argentina, fins que el 1958 s’installà definitivament a l’Auditori de Via della Conciliazione Bernardino Molinari 1912-43, Franco Ferrara 1944-45, Fernando Previtali 1959-73, Igor Markevitch 1973-75, Thomas Schippers 1977, Giuseppe Sinopoli 1983-85, Uto Ughi 1987-92 i Daniele Gatti 1992-97, n’han estat els principals directors, càrrec que des del 1997 deté Myung-Whun Chung i que al llarg de la història de l’orquestra han ocupat altres…

Autodidacte, el 1949 començà la carrera musical a Memphis, on treballà com a discjòquei i enregistrant per a diverses empreses discogràfiques, i esdevingué gradualment un intèrpret destacat de blues Evolucionà des d’un estil introspectiu vers un altre de més ràpid i enèrgic, que donà origen al rhythm-and-blues , del qual és un dels representants més destacats Com a guitarrista, estigué influït per T-Bone Walker i Charlie Christian i introduí una tècnica de vibrato que després d’ells adoptaren molts altres instrumentistes Les seves actuacions esdevingueren cada cop més orquestrals i…

Estudià cant amb E Scampini, M Valls i C Bracons de Colomer, abans de seguir cursos de perfeccionament amb G Becchi Debutà el 1966 al Gran Teatre del Liceu amb un paper secundari de l’òpera Carmen , i des d’aleshores intervingué assíduament en les temporades del teatre barceloní El 1969 obtingué el primer premi d’interpretació en un concurs de Radio Nacional de España, i es presentà amb èxit en diversos teatres d’arreu de l’Estat espanyol El 1972 interpretà Caterina Cornaro al Royal Festival Hall de Londres al costat de M Caballé i J Carreras, amb qui poc després actuà en Maria Stuarda a…

Inicià els estudis de música a cinc anys, i posteriorment participà com a clarinetista i saxofonista en nombrosos gires amb diferents formacions Inquiet i inclassificable, compositor particular i personal, combina la cançó d’autor catalana i europea amb bagatge anglosaxó Ha esdevingut un dels cantautors de referència de Catalunya amb els enregistraments Les flors del somni 1997, Casafont 1999, Les flors en el camí de les serps i els llangardaixos blaus fluorescents cap a la casa de vidre de la Senyora dels Guants Vermells 2001, dp 2002, Mística domèstica 2005, premis Altaveu i…