Resultats de la cerca
Es mostren 8840 resultats
Començament de l’època daurada del cinema barceloní
S’inicia l’època daurada del cinema barceloní Del 1914 al 1918 es constitueixen vint-i-vuit productores cinematogràfiques Es van produir 226 pellícules, documentals inclosos Les productores més importants eren Hispano Films, Royal, Barcinógrafo i Studio Films
meravelles del món
Art
Conjunt de set obres arquitectòniques i escultòriques que, segons els antics, constituïen les creacions capitals de l’home en el terreny artístic.
Eren les piràmides d’Egipte, el mausoleu de Mausol a Halicarnàs, el temple d’Àrtemis a Efes, els jardins de Semíramis a Babilònia, l’estàtua de Zeus a Olímpia, el colós de Rodes i el far d’Alexandria
cercle mural
Astronomia
Instrument usat antigament per a la mesura de la declinació dels estels.
Consistia en una ullera que podia girar al voltant d’un eix horitzontal fixat molt sòlidament en una paret vertical Les rotacions de la ullera eren determinades per la lectura d’un cercle graduat marcat a la paret
fancy
Música
Forma instrumental, anàloga a la fantasia, conreada a Anglaterra durant els segles XVI i XVII.
Les fancies eren escrites en un estil lliure i molt contrapuntístic, i els autors hi introduïen sovint ritmes de dansa i melodies folklòriques Fou conreada per autors britànics com WLawes, OGibbons, WByrd, GFarnaby i HPurcell, entre d’altres
Jove Alemanya
Moviment literari de filiació liberal als membres del qual la dieta federal prohibí de publicar llurs escrits (1835).
Unes característiques comunes, més que un programa, els unien eren individualistes, racionalistes i enemics de la reacció política Rebutjaven els prejudicis morals i socials i preconitzaven l’emancipació de les dones, la llibertat sexual i la unió lliure
adroguer | adroguera
adroguers Xilografia del s XVIII
© Fototeca.cat
Història
Mercader de drogues.
El nom d’adroguer apareix al s XVI als s XIV i XV els adroguers eren anomenats mercaders de drogues A Barcelona tenien unes ordinacions fetes pels consellers, confirmades el 1562 Al s XVII es constituïren en collegi
desfonologització
Fonètica i fonologia
Fenomen de la fonologia diacrònica de moltes llengües pel qual, en esvair-se els trets distintius (o llur caràcter distintiu) entre dos o més fonemes, aquests es redueixen.
Així s’esdevé, per exemple, en català després d’ésser reduïts els trets distintius entre b/ i /v/ bibere > beure, vedere > veure, ambdós béure, que eren diferenciats antigament però que actualment només ho són en algunes zones dialectals
mur
Construcció i obres públiques
Història
Muralla.
Als Països Catalans els murs dels burgs, les viles i les ciutats, entre els s XII i XVI, eren privilegiats i hom hi prohibia les construccions properes a la part exterior, precedent de la moderna zona polèmica de les fortificacions A la banda interior, per consuetud, es toleraven les construccions privades amb atans als murs, mentre fossin fetes amb paret búrcega , o sia paret seca , més ampla a la seva base i que s’anava estrenyent a la part superior les altres menes de parets, calia que se separessin del mur, formant una androna de 10 pams on el mur tenia torres, la construcció…
llibreter
Història
A l’Antic Règim, menestral o artista que comerciava en llibres.
Durant l’edat mitjana, l’ofici consistia en la venda de paper, pergamí i llibres en blanc, i més endavant en la venda de manuscrits i llibres impresos i sobretot en la relligadura i l’enquadernació Als Països Catalans els llibreters eren, en bona part, estrangers, jueus i conversos Des del s XV, es dedicaren amb profit a fer imprimir llibres, i gradualment intentaren d’evitar que els impressors en poguessin vendre Foren objecte d’ordinacions municipals a Barcelona en 1445-46 en general eren considerats artistes més que no pas menestrals, i s’agruparen en collegis a…
Consell Consultiu de la Generalitat
Organisme assessor previst en l’Estatut d’Autonomia de Catalunya del 1979, vigent fins l’any 2009.
Fou creat per llei del Parlament de Catalunya al febrer de 1981 Els seus dictàmens eren requisit previ a interposar recurs d’anticonstitucionalitat tant per part del Parlament com del govern de Catalunya També dictaminava sobre l’adequació a l’Estatut català dels projectes i proposicions de llei sotmesos al Parlament i sobre allò que li era requerit, així com l’adequació d’una eventual reforma estatutària a la Constitució del 1978 Era format per set membres elegits entre juristes de reconeguda competència, cinc dels quals eren designats pel Parlament i dos altres…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- 54
- 55
- 56
- 57
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina