Resultats de la cerca

La geografia El relleu, d’estil juràssic, és format per plegaments amples interferits per alineacions SW-NE i W-E El sinclinal del Montgó 753 m alt s’alça aïllat sobre una plana alluvial i es prolonga per una plataforma càrstica de 200 m alt planes de Xàbia vers el cap de Sant Antoni un contrafort per la banda de ponent és el tossal de Benimàquia 218 m alt A més del riu Girona, eix de la vall d’Alcalà, que desemboca a la punta de l’Almadrava i fa de límit amb el terme de Setla, Mira-rosa i Miraflor, hi ha barrancs, com el de l’Alberca i el de l’Altet El litoral és de transició entre la costa…

Situació i presentació El terme municipal de Godall, d’una extensió de 33,62 km 2 , és situat a la part central de la comarca entre el pla de la Galera i la serra de Godall 400 m a la mola de Godall El terme s’estén suaument al peu de la serra pel costat interior o de ponent Limita al N amb la Galera, al NE amb Masdenverge, a l’E amb Freginals, i al sector meridional i de ponent amb Ulldecona Orogràficament, destaca la serra de Godall 400 m a la mola de Godall, alineació muntanyosa, estesa en direcció SW-NE, parallela a la serra de Montsià, de la qual la separa la vall d’Ulldecona…

Elaboració per al consum Les fulles de tabac poden ésser collides amb tota la planta sencera o arrencant-ne separadament les que són madures, i en aquest darrer cas hom en fa enfilalls traspassant-les amb una agulla enfilada Un cop collides i, eventualment, enfilades, són fetes assecar, bé naturalment, posant-les al sol o penjant-les en locals prou airejats, bé artificialment, en assecadors Després d’una primera selecció, els manats de deu a cinquanta fulles són sotmesos, d’acord amb la qualitat i amb el producte que hom en vol obtenir, a una fermentació més o menys moderada La fermentació…

Situació i presentació El municipi de Vilamòs és situat al sector baix de la comarca, al NW de la vall S’estén en la seva major part als vessants de la dreta de la Garona, entre el pic d’Uishèra 2336 m fins a uns 300 m damunt el riu la part més baixa d’aquest vessant pertany al terme de les Bordes a l’E, el municipi comprèn també un sector alt del vessant de la dreta de la vall de Varradòs amb els boscs de Sacauva, de Sodeveda i de Peguèra i al nord, encara, la capçalera de la vall de Margalida, al vessant meridional del Montlude 2517 m alt, amb els estanys de Vilamòs estany Long i estany…

La geografia Cap de comarca, Elx, motiu pel qual hom anomena també aquesta comarca el Camp d’Elx Ocupa els piemonts del Sistema Subbètic, una part dels seus vessants i les planes deltaiques valencianes meridionals La dilatada plana quaternària estesa al peu de l’anticlinal juràssic de la serra de Crevillent i de les alineacions que acaben a la del Colmenar és coberta d’argiles roges amb còdols i crostes calcàries Cal individualitzar-hi dos glacis esglaonats, coberts de dipòsits detrítics i d’incrustacions zonals el nivell mestre, on s’encaixen uns quinze metres del Vinalopó i d’altres rambles…

Talla Talla de la Mare de Déu de procedència incerta i que avui es conserva al Museu Diocesà de Lleida amb el núm 327 de l’inventari ECSA - M Macià Es tracta d’una curiosa talla treballada en fusta de pi, amb unes dimensions considerablement reduïdes 47 X 15 X 11 cm i que ha perdut gairebé tota la policromia Porta el dors totalment buidat, la qual cosa indica que originàriament devia anar adossada a algun tipus de mobiliari litúrgic Es conserva al Museu Diocesà de Lleida núm 327 i hom ha cregut que hi ingressà l’any 1897 procedent de l’església de Sant Gil de Pinyana o de Santa Maria d’…

Situació Vista general de l’edifici des del sector nord-oest ECSA - F Junyent i A Mazcuñán L’església de Sant Pere és encimbellada dalt d’un serrat situat entre el torrent del Cementiri i la riera de Masquefa, a uns 500 m del poble vers el nord Mapa 35-15391 Situació 31TDF007964 Venint d’Igualada, poc abans d’arribar a Masquefa, al quilòmetre 15,7, a mà esquerra hi ha el trencall que mena al cementiri nou, des d’on, després de salvar un sifó molt pronunciat, hom arriba al cim del turó on s’aixeca la capella, acompanyada del vell fossar, a l’altra banda del torrent Cal demanar la clau de l’…

Piques d'aigua d'una casa de Trepucó, Maó, ~1220-200 aC JMV Aspectes com ara la planificació del territori, la diferenciació i l'emplaçament de les distintes construccions d'acord amb la seva funció o l'existència de construccions diverses d'ús comunitari, la construcció de les quals exigia l'esforç combinat de tota la població, indiquen que la cultura talaiòtica es va anar trobant a poc a poc immersa en un estadi cultural urbà D'una població més o menys dispersa durant el període pretalaiòtic, en la qual la unitat bàsica d'habitació era la naveta o bé les construccions poc sòlides a Menorca…

Boraginàcies 1 Lappula squarrosa a aspecte de la planta x 0,5 b fruit començant a madurar x 3 c aqueni madur x 6 d detall d’un pèl del fruit x 30 2 Viperina Echium vulgare a fragment d’una branca eriçada de pèls rígids, amb les flors de corolla zigomorfa, ben oberta x 0,5 b flor amb els estams ben exserts x 2 3 Myosotis ramosissima a aspecte de la planta, amb els extrems de les tiges corbats helicoidalment x 0,5 b calze seccionat, amb els sèpals coberts de pèls ganxuts i el fruit format per quatre aquenis de paret llisa x 5 4 Heliotropium europaeum a fragment d’una tija amb les flors girades…

Caplletra “P” del foli 223, molt guarnida, a base d’entrellaços, motius vegetals i caps i amb una utilització de les tintes tradicionals negra, vermella i taronja G Llop Conservat al Museu Episcopal de Vic Ms 26, el còdex consta de 302 folis de 55 X 38 cm, escrits en lletra carolina, conté la majoria dels Comentaris al Llibre de Job de sant Gregori, amb un breu text sobre la divisió de l’Espanya visigòtica en diòcesis eclesiàstiques * Els trets paleogràfics i l’ornamentació porten a creure en un origen català Gudiol ho creu així * , la qual cosa és abonada també per Junyent, que el considera…