Resultats de la cerca

Es formà, probablement, a Girona amb l’arquitecte i escultor Pere Morei Hom li atribueix el sepulcre del bisbe Bertran de Mont-rodon ~1384 de la seu gironina, que mostra un avenç tècnic considerable quant al tractament naturalista del rostre de la figura jacent i a la geometrització de les formes a la manera flamenca, característiques que en les seves obres documentades alternà amb la fórmula idealitzada peculiar del gòtic francès Realitzà la major part de la seva obra coneguda a Barcelona, on consta com a ciutadà en gairebé tots els documents Després de viatjar a Flandes per tal…

La seva figura de fetillera resta vinculada a la llegenda dels argonautes i a Jàson, el qual ajudà donant-li l’ungüent que havia de protegir-lo de les cremades dels toros d’Hefest, quan cercava el velló d’or Un cop l’hagué aconseguit, Medea l’obligà a casar-se amb ella, tal com ell li havia promès, i fugiren al país dels feacis, i més tard a Corint, on Medea, traïda per Jàson, occí els dos fills haguts en el matrimoni Refugiada a Atenes, convisqué amb Egeu fins a l’arribada de Teseu, que l’expulsà de la ciutat Aleshores tornà a la Còlquida i, segons una tradició, fou transportada als Camps…

L’antic poble d’Andaní és a 1 km del nucli vell d’Alfarràs de fet, constitueix avui dia un raval del cap de municipi, ja que les noves construccions d’ambdós nuclis es toquen En origen, Andaní fou una almúnia andalusina, la qual fou conquerida pel comte Ermengol VI d’Urgell en el mateix moment que conquistà Alfarràs i Almenar, és a dir, el 1147 En aquest mateix any els seus habitants, conjuntament amb els d’Alfarràs, reberen del comte de Barcelona, Ramon Berenguer IV, una carta de poblament Com en el cas del veí nucli d’Alfarràs, és molt probable que l’església parroquial de Sant Nicolau fos…

Figura entre els castells que l’alcaid de Lleida empenyorà a Ramon Berenguer III el 1120 Fou dels Cervera de Juneda, i al s XIV passà als Ayerbe i als Cornell El 1168 era parròquia, adscrita a Sant Llorenç de Lleida El 1398 rebé carta de veïnatge de Lleida

Lateral esquerre que jugà vuit temporades amb el Reial Club Deportiu Espanyol 1978-86 Disputà 172 partits i aconseguí 7 gols Figura emblemàtica, fou capità de l’equip i rebé un homenatge en retirar-se el 1986 A Eivissa creà una penya espanyolista, on seguí vinculat al futbol

Fundador d’una família de poetes i cantors, és la figura patriarcal per excellència de la literatura de Salta Poeta delicat i senzill, les seves coplas reflecteixen la saviesa de la contemplació Publicà colleccions de relats El viento blanco 1924, Los casos del zorro 1925 i Relatos lugareños 1930

Documentat a Tortosa Amb el seu sogre, l’argenter valencià Eloi Canyamés, s’encarregà 1626 de la fàbrica d’una custòdia d’argent daurat, en forma de templet acabat amb una cúpula i la figura de Crist, per a la seu tortosina Es dugué a terme el 1638

El gravat representa l’emperador Teodosi i els seus fills asseguts en solis sota un pòrtic i amb vestit de cerimònia a la part baixa hi ha la figura de Ceres Una inscripció en dóna la data 18 de gener del 388 Sembla una obra oriental enviada a Mèrida

Figura destacada de la segona fase del Modernisme, publicà el 1934 un llibre que fou tot un esdeveniment en el món literari Canto da Noite El més essencial de la seva obra poètica és recollit en Mar desconhecido 1942 i Fonte invisível Les seves Poesias completas daten del 1956

Anà a Barcelona, on el 1885 debutà Figurà aviat en les principals companyies teatrals Fontova, Tutau-Mena, Borràs En 1897-1911 fou primera actriu de teatre català al Teatre Romea de Barcelona Donà a conèixer obres catalanes a Tolosa Llenguadoc i a Cuba Fou una excellent intèrpret de Guimerà