Resultats de la cerca
Es mostren 1525 resultats
Memorial de Claudi M. Broch
Literatura catalana
Novel·la de Robert Saladrigas, publicada el 1986.
Desenvolupament enciclopèdic Narra la vida inquieta de↑ Claudi M Broch , que s’inicia amb l’evocació de la seva infantesa i l’adolescència, en una família benestant de Barcelona, a la qual segueix una joventut cosmopolita, errant i insatisfeta, marcada per les relacions amorosesi l’atracció per la literatura finalment, al Japò, ja madur, troba l’estabilitat personal i accepta la seva obra, que fins ara havia rebutjat Nascut en una família de l’alta burgesia barcelonina, la infantesa de Claudi transcorre en una torre magnífica, de la qual destaca un jardí de grans dimensions Claudi és un nen…
Un lloc entre els morts
Literatura catalana
Novel·la de Maria Aurèlia Capmany, publicada el 1967.
Desenvolupament enciclopèdic La novella, presentada com una biografia, narra la identitat paradoxal d’un individu que, escindit entre els s XVIII i XIX, pateix la tensió de no trobar-se emplaçat en el temps que li toca viure i això farà que només pugui recuperar la seva identitat escindida mitjançant la memòria i el record La novella s’inicia amb un pròleg —que forma part de la ficció novellesca—, que respon a la finalitat d’esdevenir una mena de síntesi de l’obra i, alhora, ser-ne clau de lectura Els capítols següents reconstrueixen la vida del protagonista biografiat, el poeta Jeroni…
Gonzalo Fernández de Oviedo: la unitat del món
Gonzalo Fernández de Oviedo ha estat considerat el primer historiador del Nou Món, tot i que el seu contemporani Bartolomé de las Casas 1474-1566, el frare dominicà defensor dels indis, hagi dit de les seves obres que contenien tantes falsedats com planes, un judici aplicable, tanmateix, a la major part de les descripcions naturalistes i relats de viatges d’aquella època El passatge seleccionat expressa la idea que les lleis de la natura són uniformes al planeta sencer, fins i tot en aquelles regions de faunes i flores tan sorprenents com les americanes fins al punt que l’autor anomena…
maribo
Maribo
Alimentació
Formatge fet amb llet de vaca, de pasta premsada semidura, madurat durant un període de tres a cinc setmanes i amb gust fort, originari de la ciutat danesa de Maribo.
bergkäse
Bergkäse
Alimentació
Formatge fet amb llet de vaca, de pasta dura cuita, madurat durant un període de tres a nou mesos, de textura elàstica, gust fort i aroma intensa, originari dels Alps.
poeta
Persona que, sense escriure poesies, té el gust i el sentiment de la bellesa i que, a més d’estar dotada de fantasia, oblida fàcilment la realitat per l’ideal.
moscatell
Viticultura
Varietat de raïm, els grans grossos i ovalats del qual, d’un color que va del groc pàl·lid al blau negrós, tenen un perfum i un gust dolç, lleugerament moscat.
Hom el conrea especialment a Itàlia, al sud de França, a Grècia, a Tunísia, a l’Alsàcia, al Tirol i a Hongria
casimiroa
Botànica
Arbre alt, de la família de les rutàcies, d’escorça grisenca, fulles digitades i fruits drupacis subglobosos, d’un groc verdós, amb una polpa groga, mengívola, però de gust amargós.
Indígena dels altiplans mexicans, s’ha estès pel litoral antillà
tiosulfat de sodi
Química
Cristalls monoclínics incolors, de gust refrescant, solubles en l’aigua i insolubles en alcohol, que hom obté en forma pentahidratada per tractament amb sofre de solucions aquoses de sulfit sòdic.
És emprat en fotografia com a fixador, i, gràcies a les seves propietats reductores, en l’eliminació de clor en processos de blanqueig troba també aplicació com a mordent, com a reactiu analític i com a agent segrestant
dinàmica
Música
Juntament amb el fraseig, l’articulació i l’accentuació, un dels factors expressius més importants de la interpretació musical, relatiu als diferents graus d’intensitat sonora.
Els compositors no han indicat sempre amb la mateixa precisió els canvis d’intensitat del so Fins al segle XVII es deixava a criteri de l’intèrpret, el qual s’ajustava als corrents de l’època o al seu gust personal Al segle XVII, els compositors italians començaren a incloure en les seves partitures termes de matís i reguladors per a indicar el crescendo i el decrescendo sembla que F Geminiani fou el primer a usar els reguladors angles que s’obren o es tanquen per simbolitzar el crescendo i el decrescendo , respectivament S’atribueix als compositors de l’Escola de Mannheim segle…