Gonzalo Fernández de Oviedo ha estat considerat el primer historiador del Nou Món, tot i que el seu contemporani Bartolomé de las Casas (1474-1566), el frare dominicà defensor dels indis, hagi dit de les seves obres que contenien tantes falsedats com planes, un judici aplicable, tanmateix, a la major part de les descripcions naturalistes i relats de viatges d’aquella època. El passatge seleccionat expressa la idea que les lleis de la natura són uniformes al planeta sencer, fins i tot en aquelles regions de faunes i flores tan sorprenents com les americanes (fins al punt que l’autor anomena significativament “tigres” els jaguars).
“És ben veritat que, conforme a les meravelles del món i als detalls que les criatures tenen, més en unes bandes que en altres, segons les diversitats de les províncies i constel·lacions on es crien, veiem prou que les plantes que són nocives en uns llocs, són sanes i profitoses en uns altres, i els ocells que en una província tenen bon gust, en altres bandes no en fan cap cas ni se’ls mengen; els humans, que en un lloc són negres, en altres províncies són blanquíssims, i uns i altres són humans; i bé podria ser que així mateix els tigres fossin lleugers en uns llocs, tal com s’escriu, i que a l’Índia de Sa Majestat, de la qual es parla aquí, fossin maldestres i pesats. Animosos són els homes i de molt atreviment en alguns regnes, i tímids i covards de natural en altres. Totes aquestes coses, i moltes altres que se’n podrien dir, són fàcils de provar i molt dignes de crèdit per a tots aquells que han llegit o que han voltat pel món, als quals la pròpia vista ja haurà ensenyat l’experiència del que s’ha dit. És notori que a l’illa Espanyola, tot i que en fan pa, ningú no gosa menjar-se la iuca com a fruita i que maten amb el suc que té; però a Terra Ferma no té aquesta propietat: perquè jo n’he menjat sovint, i és una fruita molt bona. Les ratapinyades, a Espanya, encara que piquin, no maten ni són verinoses, però a Terra Ferma molts homes han mort de picades seves, com es dirà en el seu lloc. I així, en aquest sentit, podrien dir-se’n tantes coses que no tindríem prou temps per a llegir-les.”
“Sumario de la natural historia de las Indias" (‘Resum de la història natural de les Índies’), cap. 11 (1526). Biblioteca de Autores Españoles, vol. 22
Traducció: Xavier Pàmies