Resultats de la cerca
Es mostren 3450 resultats
Poesia catalana del segle XX
Literatura catalana
Antologia poètica de Josep M. Castellet i Joaquim Molas, publicada l’any 1963.
Considerada com el manifest programàtic del realisme històric, la seva influència ha estat important i notable i esdevé un llibre de referència obligada i necessària per a comprendre i conèixer els paràmetres històrics i estètics del realisme en la poesia catalana dels anys seixanta La configuració de l’antologia, dividida en dues extenses parts, dona mesura de les característiques del llibre, atès que la primera meitat, la part teòrica —dues-centes pàgines—, és un veritable assaig d’interpretació històrica i estètica de l’evolució de la poesia europea i catalana al llarg del…
prosopografia
Història
Biografia col·lectiva d’un grup d’individus a partir de característiques observables, com el nivell educatiu o l’ofici, entre d’altres.
Els grups analitzats són triats per l’historiador, que cerca tant els elements comuns com les disparitats dins de cada grup El seu mètode barreja elements de sociologia històrica i de genealogia i fou introduït primerament pels estudiosos de l’imperi Romà al final del segle XIX amb l’objectiu d’identificar les elits imperials Louis Namier la utilitzà per a escriure The Structure of Politicals at the Accession of George III el 1909, i des d’aleshores s’usa per a l’estudi de la història de l’estat a partir de les persones que, en un nivell o un altre, l’han governat o administrat
Castell d’Empordà

Vista de Castell d’Empordà (la Bisbal d’Empordà)
© C.I.C - Moià
Poble
Poble del municipi de la Bisbal d’Empordà (Baix Empordà), a la dreta del Daró.
La parròquia Sant Martí és esmentada el 1101 L’actual església és de mitjan segle XVI Situat al comtat d’Empúries, a la frontera històrica amb el de Girona, el comte Ponç V hi bastí 1300 una força, coneguda amb els noms de Castellempordà i de casal del Margarit , oposada al castell veí de la Bisbal 2 km al sud, de la mitra gironina En féu donació a Guillem de Vilagut, els descendents del qual el mantingueren durant el segle XIV El 1413 passà als Santfeliu i, per matrimoni 1421, als Margarit, que en foren senyors fins al segle XIX Fou municipi fins el 1975
Josep Soler i Vidal
Historiografia catalana
Polític, periodista i historiador.
Es formà a l’Ateneu Enciclopèdic Popular Milità al Partit Comunista Català 1928, al BOC 1931 i al PSUC 1936 Estudià als Estudis Universitaris Catalans i es distingí pel seu marxisme catalanista Exiliat el 1939, participà en la revista Pont Blau i impulsà el Partit Socialista Català 1942 Retornat el 1965, s’incorporà a l’editorial Muntaner i Simón fins a la seva jubilació 1977 Entre les seves obres de temàtica històrica destaquen Pere Fages, descobridor, cronista i governador de la Nova Califòrnia 1953 Pels camins d’utopia 1958 L’expansió dels cultius gavarrencs i la rompuda de…
Josep Gibrat
Literatura catalana
Poeta i erudit.
Fou professor al seminari de Prada i capellà de Prats de Molló És autor dels reculls Coses de casa 1919 i La vall de Prats 1925, alguns poemes dels quals foren inclosos a les antologies Fabulistes rossellonesos 1973 i Poesia rossellonesa del segle XX 1976 de Pere Verdaguer La seva poesia entronca amb la tradició d’una poesia religiosa de to lenitiu i alterna himnes, descripcions i faules Entre la sèrie d’estudis d’erudició històrica que escriví destaquen Aperçu sur l’abbaye d’Arles-sur-Tech 1912, Notice historique sur Saint-Feliu-d’Avall 1917 i Notes de géographie historique sur…
Henryk Jarecki
Música
Compositor, director i pedagog polonès.
Tingué com a mestre S Moniuszko, que influí en el desenvolupament del seu estil Estudià direcció, orgue i piano, i començà la seva carrera com a contrabaixista al teatre Wielki de Varsòvia Destacà per la tasca que desenvolupà com a director al teatre de L’viv, fins a convertir la seva companyia en la més important del país Programà òperes de compositors polonesos i inicià el gran repertori romàntic europeu La companyia feu gires per diverses ciutats de Polònia Les seves composicions estigueren dedicades bàsicament al repertori per a l’escena òperes de temàtica històrica La major…
Lluïsa Giró Marsal
Basquetbol
Jugadora de basquetbol.
S’inicià en la pràctica del basquetbol i l’atletisme a partir del 1935 a l’Institut Escola de la Generalitat de Catalunya L’any 1939, per les dificultats per a continuar practicant l’atletisme davant l’actitud del règim franquista, passà a dedicar-se al basquetbol i ingressà a la Unió Gimnàstica i Esportiva de Badalona Participà en diversos enfrontaments entre Catalunya i Madrid amb la selecció catalana Amb el seu equip participà en les competicions d’Educación y Descanso, però amb la denominació de l’empresa Ezequiel Giró Al principi de la dècada dels cinquanta es retirà El 1996 fou nomenada…
Núria Armengol Reig

Núria Armengol Reig (a la dreta)
Fundació del Bàsquet Català
Basquetbol
Jugadora, entrenadora i directiva de basquetbol.
Formada al Futbol Club Barcelona, jugà a les files del Club Deportiu Hispano-Francès entre el 1966 i el 1980, club amb el qual disputà diversos torneigs de la Lliga estatal femenina En fou també entrenadora i directiva fins a la seva desaparició 2000 Posteriorment fou una de les fundadores del club Hispano Basket Presidí la primera Associació de Clubs de Basquetbol Femení creada durant els anys vuitanta i fou directiva de la Federació Espanyola de Bàsquet entre el 1984 i el 1990 Rebé la medalla d’or de la Federació Espanyola i la distinció Històrica del Bàsquet Català de la…
Manifestació a Lleida contra la simbologia franquista
Amb la recreació d’un judici popular a l’alcalde Ramon Areny, que va governar Lleida en 1939-41, s’inicia la manifestació per a reclamar l’eliminació dels noms i la simbologia franquistes a la ciutat Sota el lema "Justícia, memòria i dignitat", unes 500 persones presencien l’arrencada de la placa de l’avinguda de l’Alcalde Areny La Plataforma Lleida Lliure de Franquisme, organitzadora de l’acte, acusa l’alcalde, Àngel Ros, d’obstaculitzar la iniciativa La manifestació també té el suport de la Comissió de la Dignitat, l’Associació per a la Recuperació de la Memòria Històrica i l’…
La Presó Model tanca definitivament
Després de 113 anys en funcionament, tanca definitivament la Model de Barcelona, una de les institucions més simbòliques de la història del segle xx a Catalunya El tancament i trasllat de la Model, que des de fa molts anys és una installació obsoleta, ha estat una reivindicació veïnal El 2001, es va signar el primer acord per al tancament de la presó, fixat per al 2006, i el darrer, del 2014, l’ajorna fins el 2017 Es preveu que part de l’edifici sigui conservat i dedicat a la memòria històrica La resta de l’espai, un cop enderrocada la presó, serà per a habitatges i equipaments
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- 54
- 55
- 56
- 57
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina