Resultats de la cerca
Es mostren 3879 resultats
Sebastiano Serlio
Arquitectura
Arquitecte i tractadista de l’art italià.
Destacà per l’enorme contribució d’idees arran del seu Trattato di architettura en set llibres 1537-1575 el llibre sisè restà manuscrit fins el 1966, i un vuitè sobre arquitectura militar, recentment descobert, encara no ha estat publicat, més que no pas per les escasses construccions que realitzà castell d’Ancy-le-Franc, 1543-45 Inicialment escenògraf i després enginyer i ebenista, el 1515 anà a Roma, on fou deixeble de Baldassarre Peruzzi, part dels materials teòrics i gràfics del qual aprofità per a compondre el seu tractat Cridat per Francesc I de França a Fontainebleau 1537, amb el títol…
Josep Verdaguer i Coma

Josep Verdaguer
© Fototeca.cat
Pintura
Pintor.
Estudià a l'Escola Superior de Belles Arts Sant Jordi de Barcelona i a Madrid, on admirà Ribera, Zurbarán i Zuloaga Amplià estudis a París Exposà figures i paisatges a Barcelona 1973 Inicialment se centrà sovint en temes de barraques, els encants, etc, amb un estil d’arrel expressionista Posteriorment exposà paisatges d’Europa i de Barcelona, més estructurats i amb una certa influència de Van Gogh en la pinzellada Exposà també a Mataró, París, Estocolm, Chicago, Sabadell, Tel Aviv, Alacant, Sant Feliu de Guíxols, Reus, Madrid, Viena, Andorra, Vic, Olot, Sitges, etc Té diversos…
Henri de Turenne
Història
Nom amb què és conegut el mariscal de França Henri de La Tour d’Auvergne.
Es distingí com a eminent estratega en la guerra dels Trenta Anys, durant la qual combaté al Rin, a Flandes i a Itàlia Alineat inicialment al costat des prínceps durant la Fronda, acabà per comandar l’exèrcit reialista i derrotà Condé 1652 Fou encarregat de continuar la guerra contra la monarquia hispànica sobre la qual aconseguí les victòries que dugueren a signar el tractat dels Pirineus 1659 i que li valgueren el nomenament de mariscal general Durant la guerra de Devolució combaté brillantment a Flandes i també ho féu, més tard, a Holanda 1673, al Franc Comtat, al Palatinat…
Arnau Amalric
Cristianisme
Abat de Poblet (1196-98); fou també abat general del Cister.
L’any 1204 Innocenci III el nomenà legat pontifici per reprimir l’heretgia albigesa Inicialment la seva preocupació pastoral el portà a cridar monjos del Cister per predicar entre els heretges, però després, convertit en cap suprem de la host croada, fou molt dur en la repressió, i a la seva gestió hom deu en part que Simó de Montfort fos nomenat cap militar de la croada Creat arquebisbe de Narbona 1212, ell mateix s’erigí en duc de la ciutat i s’enfrontà amb les tropes de Montfort, el qual ell havia excomunicat Prengué part a la batalla de Las Navas de Tolosa 1212 juntament amb…
Mark Zuckerberg

Mark Zuckerberg
© Brian Solis
Economia
Electrònica i informàtica
Empresari informàtic nord-americà.
Quan era adolescent dissenyà diversos programes, entre els quals un que permetia la comunicació entre els ordinadors de casa seva i els del consultori dental del seu pare, i un altre que seleccionava les preferències musicals dels usuaris El 2002 ingressà a la Universitat de Harvard, on començà estudis de programació Amb diversos condeixebles, el 4 de febrer de 2004 creà la xarxa social Facebook Circumscrita inicialment a la universitat que abandonà un any després per desenvolupar facebook, en poc temps esdevingué un fenomen de masses i un dels primers negocis d’internet…
castell de Besora

Restes de l’antic castell de Besora
© Òscar Fernández i Marín
Castell
Antic castell, molt enrunat, situat dins el terme de Santa Maria de Besora (Osona), aturonat a 1.092 m d’altitud, a ponent del poble.
De l’església, romànica segona meitat del segle XI, resta una bona part del campanar quadrangular, de tres plantes i de la façana, i un porxo, del segle XII El 898 les dues parròquies que es repartien el terme del castell, Santa Maria de Besora i Sant Quirze de Besora, foren donades pel bisbe Gotmar de Vic al monestir de Sant Joan de les Abadesses Inicialment del comtat d’Osona, el castell passà abans del 1018 als comtes de Besalú, com a part del dot de la comtessa Ermessenda, muller de Ramon Borrell 992-1018 Restaurada el 1580, l’església del castell fou parroquial de Santa Maria de Besora…
qarakànida
Història
Membre de la dinastia turca (anomenada també ilkan) que regnà a l’Àsia Central des de mitjan segle X fins al començament del XIII.
D’origen obscur i dividits en diversos clans, foren islamitzats al segle X per influència dels samànides Formaren dos kanats, reconeixent inicialment el califa abbàssida, i amb capital a Qäshqär i a Samarcanda, respectivament El kanat de Qäshqär esdevingué aviat un important focus d’islamització vers les fronteres de la Xina i de Mongòlia L’occidental, que comprenia la Transoxiana i l’W de Fargana, sofrí repetits embats dels seljúcides, fins que, al final del segle XI, n’hagué d’acceptar la sobirania El darrer kan, ‘Uṯmān ibn Ibrāhīm, restà reduït al territori dels voltants de…
176 persones moren en estavellar-se un avió prop de Teheran
Els 176 ocupants que viatjaven cap a Kiev en l’avió de la companyia ucraïnesa UIA moren quan aquest s’estavella prop de Teheran Inicialment es creu que el sinistre es deu a problemes tècnics, atès que el model, un Boeing 737, és molt qüestionat per motius de seguretat El dia 10 algunes fonts apunten que l’aparell hauria estat blanc d’un míssil i l'endemà les autoritats iranianes admeten que ha estat abatut per error, dins de l’escalada de represàlies per la mort del màxim cap militar iranià el dia 3 pels Estats Units L’anunci desencadena retrets dels governs ucraïnès i canadenc,…
deformació
Tecnologia
Variació de la forma i àdhuc de l’estructura cristal·lina d’un cos produïda quan en canvien les forces internes.
La causa d’aquest canvi en la distribució dels esforços interns pot ésser l’augment o la disminució de la temperatura del medi o l’aplicació de forces exteriors La deformació, si és petita, creix proporcionalment a l’esforç L’interval de tensions en el qual l’afirmació anterior és vàlida és anomenat zona de comportament elàstic del material Ultrapassada aquesta zona, la deformació esdevé permanent en cessar l’esforç que l’ha originada, les propietats físiques del material són distintes de les que tenia inicialment En aquest cas hom diu que el material es comporta plàsticament Si…
liminaritat
Antropologia
Transformació d’un individu durant un ritual de pas consistent a perdre la seva identitat anterior per a adquirir-ne una de nova que li confereix un nou estatus.
Aquest concepte fou desenvolupat per Victor Turner el 1960 per a explicar els trets fonamentals dels ritus de pas de les societats En aquests ritus es produeix una fase de liminaritat en la qual un o diversos individus transformen la seva identitat dins del grup En aquest moment els papers socials s’inverteixen, es neguen les normes i les jerarquies socials i s’emfatitzen els llaços de comunitat que fan possible la societat En les cerimònies d’iniciació, un tipus específic de ritu de pas, els individus deixen inicialment el seu grup i en aquesta reclusió o fase liminar prenen…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- 54
- 55
- 56
- 57
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina