Resultats de la cerca
Es mostren 614 resultats
rellotge
Rellotge de caixa alta policromada (Arenys de Munt)
© Fototeca.cat
Tecnologia
Instrument destinat a mesurar el pas del temps i a indicar el compte de les hores i d’altres unitats de temps.
El fraccionament del dia i de la nit recolzà originàriament en el moviment aparent del Sol i dels estels per la volta celeste, i els primers rellotges aprofitaren aquest moviment, conseqüència de la rotació de la Terra, per a indicar el transcurs de les hores Instruments astronòmics com el rellotge de sol, l’ astrolabi i el nocturlabi sorgiren per a poder efectuar, indirectament o directament, la lectura de l’hora indicada pel rellotge celeste mitjançant l’observació de la posició dels astres respecte de l’horitzó local Per disposar de l’hora actualitzada en qualsevol moment, independentment…
-oni
Química
Sufix que, afegit a l’arrel del nom d’un element, indica que aquest es troba en forma catiònica, aconseguida mitjançant la unió amb més protons o grups positius que els necessaris per a donar una unitat neutra, dins una molècula qualsevol.
plasmalogen
Bioquímica
Substància que forma part dels fosfoglicèrids i que es caracteritza pel fet que dels dos grups hidroxil del glicerol integrant de llur molècula, l’un és esterificat per un àcid gras i l’altre forma un èter α, β-insaturat de cadena llarga.
Per hidròlisi total els plasmalògens donen, doncs, un àcid gras, un aldehid gras palmític o esteàric, glicerol, àcid fosfòric i un alcohol etanolamina, colina, serina, inositol, glicerol, etc
bis-
Química
Prefix que en la nomenclatura sistemàtica indica la presència, en una molècula, de dos radicals o de dos lligands iguals de nom més o menys complicat i que ha d’ésser emprat en lloc del prefix di- quan aquest pot induir a error.
El nom del radical o lligand que segueix el prefix bis- ha d’ésser collocat entre parèntesis Per exemple 5,5-bis 1,1 dimetilpropil-2-metildecà, bistiosulfat-argent de sodi
configuració cis- trans-
Química
Tipus d’isometria geomètrica per la qual un mateix compost presenta la forma cis-
, amb dos grups de la molècula del compost en un mateix costat, o la forma trans-,
amb tots dos grups en costats oposats d’un determinat pla molecular.
Per exemple, l’àcid butendioic presenta la forma cis- àcid maleic quan els dos grups carboxílics són al mateix costat del doble enllaç, i la forma trans- àcid fumàric quan són en costats oposats La configuració cis- trans- és representativa dels composts olefínics i dels sistemes alicíclics i és atribuïda sempre a la restricció total de rotació lliure entorn del doble enllaç, en els primers composts, i a la rigidesa dels enllaços que formen l’anell, en els segons
anhídrid d’àcid
Química
Denominació genèrica dels composts orgànics que contenen el grup —CO—O—CO— i deriven formalment dels àcids dicarboxílics o de dues molècules d’àcid monocarboxílic per eliminació d’una molècula d’aigua (amb formació, en el primer cas, d’una estructura heterocíclica).
Quan les dues molècules d’àcid monocarboxílic són diferents, hom obté anhídrids mixts Els anhídrids són preparats per deshidratació dels àcids o per reacció d’una sal de l’àcid amb el corresponent clorur Per hidròlisi regeneren l’àcid o els àcids primitius Són anomenats com l’àcid del qual provenen canviant el mot àcid per anhídrid Exemples anhídrid acètic CH₃CO₂O, anhídrid benzoico-propiònic C₆H₅CO—O—COCH₂CH₃ Són emprats com a agents acilants i donen èsters o amides per reacció amb alcohols o amines, respectivament Presenten absorció típica en l’infraroig i donen…
control de retroacció
Biologia
Regulació de la resposta dins un sistema (molècula, cèl·lula, organisme o població) que influeix damunt l’activitat o la productivitat del sistema, el qual és constituït per elements interactuants, cadascun dels quals pot presentar molts estats diferents, en funció dels estats dels altres.
En essència, és el control d’una reacció biològica pels productes finals de la reacció Segons el tipus de regulació de la resposta, cal distingir la retroacció negativa de la positiva Tant l’una com l’altra es componen sovint d’un sistema regulador i d’un de regulat, acoblats cíclicament Les pertorbacions que atenyen el sistema regulat són transmeses al regulador, el qual, en veure's afectat, contribueix a neutralitzar els efectes de les pertorbacions, com és el cas dels sistemes del creixement d’una població de depredadors i una de preses, en què cadascuna és funció de l’altra La retroacció…
Paràmetres ecològics més importants i factors de conversió
Es pot imaginar la biosfera com un flux en el temps d’estructures discretes, amb unes característiques mida, organització, relacions espacials i temporals, durada en el temps, selectivitat en les respostes a diferents entrades d’informació que fan que llur acció sobre els fluxos de matèria i energia que les mantenen sigui de natura espectral, és a dir, distinta segons rangs o escales És interessant tenir en compte aquest tipus de funcionament dels sistemes biològics, ja que en l’estudi dels ecosistemes es descriuen processos i fenòmens afectats per aquesta selectivitat d’acció Es donen…
N
Química
Símbol que, en el nom de certs compostos, serveix per a indicar que un substituent d’una molècula (anomenat immediatament després del símbol) resta unit a un àtom de nitrogen d’aquesta, com per exemple en el cas de la N, N-dimetil formamida.
Hom acostuma a posar aquest símbol en cursiva
cetè
Principals reaccions dels cetens
Química
Cadascun dels composts que tenen en la seva molècula el grup funcional >C=C=O; són substàncies inestables que no es donen en la natura, obtingudes per formació d’un doble enllaç sobre l’àtom de carboni d’un grup carbonil mitjançant la reacció general
.
Els cetens posseeixen una reactivitat extraordinària i donen una gran varietat de reaccions d’addició de molècules polars i no polars