Resultats de la cerca

És un concepte que pertany a la cultura burgesa alemanya del segle XIX, i es refereix a la importantíssima activitat musical que tingué lloc en aquell temps en les cases de la burgesia culta, en la qual participaven petits grups formats per la família i els amics íntims El repertori propi de la hausmusik estava format per peces pianístiques per a solista, però més aviat per a dues veus, molt especialment per a piano a quatre mans, els lieder per a un o més cantants amb acompanyament de piano, obres per a petits grups de cambra i nombrosos arranjaments de les òperes i…

El compositor i teòric DG Türk, s’hi refereix en el seu Clavierschule 1789, amb el nom de furie , concepte amb el qual, però, no hi ha connexió etimològica Sí que hi ha, en canvi, relació entre el significat del terme txec que designa la dansa, furiant 'home salvatge’ o ’precipitat', i la representació altiva que el dansaire fa del festeig de la seva dama B Smetana la introduí en L’esposa venuda i en la segona sèrie de Danses bohèmies per a piano A Dvorák compongué furiantes per a piano i, com altres compositors de l’escola nacional txeca, la introduí a la música simfònica i de cambra en…

Es formà al Conservatori de París, on fou deixeble de Lucette Descaves El 1962 fou distingit amb el primer premi de piano, i un any més tard, amb el de música de cambra, especialitat a la qual ha dedicat una notable atenció Amplià la seva formació amb Marguerite Long i rebé consells de Samson François El 1965 obtingué el primer premi en el Concurs Long-Thibaud de violí i piano i l’any següent fou premiat en el Concurs Internacional PI Cajkovskij de Moscou La seva carrera s’ha desenvolupat arreu del món en recitals tant en solitari com interpretant música de cambra…

Ingressà a l’orde caputxí, i el 1908 fou ordenat de sacerdot Estudià a Sant Sebastià, Barcelona amb Adrià Esquerrà i París, on fou influït per Ravel Residí a Barcelona 1943-53, on fou un dels fundadors de l’Instituto Español de Musicología Fou membre de l’Acadèmia de la Llengua Basca Per a piano escriví Preludios vascos 1912-23, Infantiles a quatre mans, Vora'l Ter 1936 i Tiento y canción 1946 per a cant i piano, Pom de cançons per a nens 1945 text d’Apelles Mestres, Quatre melodies catalanes 1915, Gure Herria 1928 i Mendi-Lore 1948 i també música vocal Suite vasca…

Estudià a Lima, on fou deixeble de R Holzmann i A Sas Més tard amplià la seva formació a la Universitat de Xile amb F Focke i D Santa Cruz Les seves primeres obres mostren una influència provinent de les avantguardes europees, visible, per exemple, en Sinfonía en tres movimientos 1960 A partir dels anys setanta, cercà inspiració en el folklore del seu país natal Així, en obres com Pequeña suite peruana 1979, per a piano, o Danzas populares andinas 1980, per a violí i piano, usà elements melòdics i rítmics de la música popular peruana A la meitat dels anys vuitanta el seu llenguatge tornà a…

A vuit anys ingressà a l’Escola Municipal de Música de Barcelona, on fou deixebla de JB Pellicer i de Joan Lamote de Grignon L’any 1911 es desplaçà pensionada a Brusselles, on amplià estudis amb Wouters, i on aconseguí el primer premi de piano del conservatori Després de debutar a la capital belga, el 1914 tornà a Barcelona, ciutat on dugué a terme una important carrera concertística que la menà a actuar amb l’Orquestra Simfònica de Barcelona i en els cicles de l’Associació de Música de Cambra Des del 1925 oferí programes de divulgació musical a Ràdio Barcelona L’any 1925 creà la seva pròpia…

Actualment s’entén per música de cambra només la música instrumental per a petits conjunts, generalment d’entre dos i nou instruments, bé que s’hi poden incloure obres per a conjunts una mica més nombrosos Pel seu sentit de conjunt, les peces per a un sol instrument se’n consideren excloses La música de cambra pressuposa l’emancipació instrumental de la música vocal, i recolza sobre una triple base la música concertant, el triomf de la melodia acompanyada i el perfeccionament de la violeria Es caracteritza perquè totes les parts en joc tenen una importància semblant, la qual cosa…

A partir del 1765 cursà lleis a Praga, mentre seguia els estudis musicals amb el seu cosí, Jan Antonín, i amb FX Dušek Davant de l’èxit obtingut per un ballet seu, es decidí a emprendre el camí de la música A Viena es perfeccionà al costat de JG Albrechtsberger, i el 1778 ja havia encetat una carrera de pianista virtuós L’any 1784 fundà el Musikalisches Magazin, la seva pròpia casa editora de música El 1792 fou nomenat mestre de capella i compositor de la cort vienesa Músic brillant i festiu, preferí seguir les passes de WA Mozart i J Haydn, tot i l’impuls puixant dels elements romàntics,…

Forma part, com AS Arenskij i A Glazunov, de la generació de compositors situada entre els fundadors de l’escola nacional russa i la de S Prokof’ev i I Stravinsky Era fill d’un músic que dirigí durant anys l’orquestra del Teatre Mariinskij de Sant Petersburg i del qual rebé la primera formació musical Entrà al conservatori de la seva ciutat natal el 1870 per estudiar piano i violí, i el 1872 s’incorporà a les classes de composició de N Rimskij-Korsakov La seva indolència en el treball i les constants faltes d’assistència motivaren que fos expulsat del centre el 1876 Tanmateix, fou readmès el…

Vida Format a l’Escola de Música de Barcelona, fou deixeble dels mestres Alfonso, Poch, Pich, Gibert, Zamacois i Massià Més tard estudià instrumentació i composició amb Manuel Oltra, direcció amb Joan Pich i Santasusana i pedagodia amb Maria Cateura Professor de solfeig i teoria a l’Escola de Música de Barcelona, el 1980 hi obtingué la càtedra d’harmonia Ha compost una obra àmplia que inclou música per a instrument solista, per a conjunts instrumentals i també per a orquestra La música per a cobla ocupa un lloc destacat en el seu catàleg compositiu Obra Solo Dotze preludis per a piano…