Resultats de la cerca
Es mostren 4915 resultats
Torre de Solanelles (els Prats de Rei)
Art romànic
Malauradament, hom conserva poques dades històriques d’aquesta torre La primera referència que en tenim és de l’any 1022, però no torna a aparèixer documentada fins al segle XII, en deixar Segui, senyor del castell de Castellar, la torre de Solanelles a la seva filla Gerberga El 1138 una dona anomenada Manasses, juntament amb els seus fills, fa donació de l’alou de Solanelles al monestir de Sant Pere de la Portella L’any 1267 Blanca, abadessa del monestir de Valldaura d’Olvan, adquirí el castell de Solanelles per al seu monestir Les notícies posteriors són ja del segle XIV El mes…
Convent de la Mercè (Montblanc)
Art romànic
El convent de la Mercè, conegut també com a santuari del Miracle, és situat al nord de la vila de Montblanc, fora del nucli murat, a l’esquerra del Francolí i a tocar de la carretera que va a Poblet L’any 1288 el consell de la vila va cedir a l’orde de redempció de captius, dit aleshores de Santa Eulàlia, l’església ja existent de Santa Maria del Miracle, donació que va confirmar el mateix any el rei Alfons II Durant el segle XIV, el seu superior o comanador regia també l’església i comunitat de Santa Maria dels Prats Tenia inicialment dos religiosos i uns pocs servents Va…
Convent de Sant Domènec (Perpinyà)
Art romànic
L’orde dominicà es va establir a Perpinyà l’any 1245 en un terreny que els fou cedit pel rei Jaume I al peu del puig de Sant Jaume o dels Leprosos Al final del segle XIII es va començar a construir una gran església i convent que són els que encara subsisteixen en gran part, en un indret dominant a l’est del barri de la catedral És un magnífic conjunt gòtic, edificat en la seva major part al segle XIV, que fou ocupat pels frares predicadors fins al final del segle XVIII Després fou ocupat per l’exèrcit, fins que fa pocs anys una part va passar a domini del consell de la ciutat,…
Sant Mateu (Vallirana)
Art romànic
La capella de Sant Mateu de la Quadra de Vallirana, del terme del castell de Cervelló, pertanyia a la parròquia de Sant Esteve de Cervelló, segons consta en l’acta de consagració d’aquesta, del 1231 Posteriorment la Quadra de Vallirana depengué de l’hospital d’Olesa de Bonesvalls, fundat pels Cervelló el 1262 El 1508 s’esmenta com a capella eremítica i solitària El 1630 l’església era sufragània de la de Cervelló El 1804 els veïns de la Quadra de Vallirana, havent edificat una nova església, demanaren permís per a traslladar-hi el Santíssim El 1805 l’ajuntament de la Quadra de Vallirana…
José Zapiola Cortés
Música
Compositor i director xilè.
D’origen humil i formació autodidàctica, és considerat un dels pares de la música xilena Inicià la seva carrera compositiva en el moment en què Xile començava a autoafirmar-se com a nació Zapiola, juntament amb M Robles, fou dels pocs músics nadius importants de l’època al seu país, ja que la gran majoria dels que hi eren actius provenien d’altres estats sud-americans o bé d’Europa A només vint-i-quatre anys dirigí l’orquestra del Teatro Nacional de la capital Dirigí també la capella de música de la catedral de Santiago, on deixà nombroses composicions religioses El 1842 fundà…
Josep Jurch i Rivas
Música
Compositor català.
Abans de complir deu anys ingressà com a músic menor d’edat de la banda d’un batalló d’artilleria destacat a Barcelona Estudià solfeig, flautí, clarinet i fagot A partir del 1829 tocà amb diferents cobles, per a les quals compongué peces ballables -sobretot contradanses i valsos-, obres que eren molt del gust del moment El 1835 fou nomenat músic major d’un dels batallons de la Milícia Nacional a Barcelona i pocs anys després ingressà a l’orquestra del Gran Teatre del Liceu El 1852 ocupà la plaça de músic major del regiment d’infanteria de Navarra, on romangué fins el 1856 Aquest…
Joseph Franz Karl Lanner
Música
Compositor i violinista austríac.
Procedent d’una família amb pocs recursos econòmics, aprengué a tocar el violí de manera autodidàctica Quan només tenia dotze anys ingressà en una orquestra de ball dirigida per Michael Pamer, on coincidí amb Johann Strauss, que hi tocava el mateix instrument Quan Lanner deixà la formació, creà un trio de corda, al qual aviat s’afegí J Strauss Aquest trio es feu molt popular i anà creixent fins a convertir-se en una veritable orquestra, que tocava en cafès, tavernes i altres llocs públics Arribà a ser tan sollicitada, que Strauss i Lanner es veieren obligats a a dividir-la i…
Johann Georg Schürer
Música
Compositor bohemi.
L’any 1746 debutà com a operista a Dresden amb Astrea placata -estrenada a Varsòvia pocs mesos abans-, que fou seguida d’altres èxits, com La Galatea 1746, Calandro 1748 i el singspiel Doris 1747 Totes aquestes obres el convertiren en el competidor de JA Hasse als escenaris de la ciutat El 1748 fou nomenat compositor de música religiosa de la cort, en el lloc de JD Zelenka, fet que suposà el total abandonament de la composició d’obres per a l’escena En aquest càrrec comptà, des del 1764, amb la collaboració de JG Naumann, nomenat segon compositor de música religiosa Reconegut pel…
Giraut de Bornelh
Música
Trobador provençal.
Diu la seva Vida que, malgrat els seus orígens modestos, rebé una bona educació, i que fou apreciat per la perfecció dels seus poemes També es diu que durant l’hivern es dedicava a l’ensenyament i a l’estiu viatjava per les corts del sud de França i el nord d’Espanya, en companyia de dos cantors que interpretaven les seves cançons És possible que participés en la tercera croada Anomenat pels seus contemporanis "mestre de trobadors", és citat per Dant al seu De vulgari eloquentia Se li atribueixen vuitanta-un poemes, dels quals tan sols quatre es conserven amb música El més conegut és la…
El que cal saber del comportament del nadó
El nadó sol dormir unes 20 hores al dia, però molts nens totalment sans dormen molt menys És freqüent que el seu ritme de son no coincideixi encara amb el dels adults, però al cap de pocs dies ja sol dormir més hores de nit que no de dia És recomanable fer jeure el nadó boca avall o de costat, del cantó dret D’aquesta manera s’evita que, en cas de vòmit, l’aliment passi a les vies respiratòries El motiu principal que fa plorar el nen durant els primers dies de vida és la gana Sotmetre el nen a un horari rígid d’àpats no aconseguirà d’evitar-ho, perquè el seu organisme encara no…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- 54
- 55
- 56
- 57
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina