Resultats de la cerca
Es mostren 2681 resultats
Eric Rohmer
Cinematografia
Pseudònim de Maurice Schérer, director cinematogràfic francès.
Professor de literatura, es dedicà posteriorment a la crítica cinematogràfica, i formà part del grup que donaria lloc a la Nouvelle Vague El 1950 fundà amb Jean-Luc Godard, Jacques Rivette i el crític André Bazin Cahiers du Cinéma , del qual fou redactor en cap de 1957 a 1963 Guionista de tots els seus films, després de rodar alguns curtmetratges, el 1959 estrenà el migmetratge Le signe du lion , el primer film d’una certa importància, tot i que la seva obra no aconseguiria notorietat fins a mitjan anys seixanta Part de la seva producció és organitzada en cicles Els seus films, meticulosos,…
Sant Salvador de Castellfollit (Castellfollit de la Roca)
Art romànic
Al capdamunt de la cinglera de roca basàltica on és situada la vila de Castellfollit de la Roca, hi ha la primitiva església parroquial, la qual havia estat dedicada en temps antics a sant Julià i posteriorment a sant Salvador Poques són les notícies documentals de què disposem ara com ara a l’hora de confegir el perfil històric d’aquesta antiga parròquia Tanmateix, sabem, per un instrument datat l’any 1019, referit a la dotació i constitució de termes de la canònica de la seu de Girona, i expedit pel bisbe Pere de Carcassona entre altres dignitats eclesiàstiques, que el susdit bisbe de la…
Relacions sexuals i anticoncepció durant el puerperi
Durant les primeres setmanes després del part és preferible que la dona eviti el coit vaginal per raons higièniques Durant els primers dies amb el coit vaginal es podrien contaminar les ferides que s’han pogut produir durant el part i podrien accedir fàcilment microorganismes a l’interior de l’úter, ja que el coll uterí encara no s’ha tancat bé del tot A més, els teixits dels òrgans genitals es troben encara molt sensibles, de manera que probablement la penetració seria dolorosa Per aquestes raons, és preferible d’evitar el coit vaginal fins que en la revisió de la quarantena s’hagi comprovat…
Francesc Josep I d’Àustria
Història
Emperador d’Àustria i rei d’Hongria i Bohèmia (1848-1916).
Fill de l’arxiduc Francesc Carles i de Sofia de Baviera Succeí el seu oncle Ferran I, en abdicar aquest a conseqüència dels moviments revolucionaris de Budapest, Praga i Viena Aspirà a fondre en un gran estat multinacional tots els pobles de l’imperi i a governar en un règim autoritari, centralitzat a Viena Promulgà la constitució del 1849, vigent fins el 1851 Amb el canceller Schwarzenberg portà a terme una ambiciosa política exterior A Itàlia es produí, però, el primer fracàs, quan els italians, amb l’ajut de les tropes franceses, el derrotaren a Magenta i Solferino 1859, i per…
cant gal•licà
Música
Cant litúrgic practicat als territoris francs de la Gàl·lia des del principi del segle V fins a l’època carolíngia.
Formà part de la litúrgia gallicana de l’església merovíngia i desaparegué al segle VIII quan el cant gregorià s’imposà durant els regnats de Pipí el Breu i de Carlemany La litúrgia gallicana i el seu cant presenten força elements diferents dels usos romans Així, davant de la sobrietat del ritual romà, s’ha destacat com a element molt característic de la litúrgia gallicana una forta inclinació a la fastuositat, com també la riquesa de les fórmules i un gran desenvolupament del ritual Alguns dels seus elements pervisqueren en la litúrgia romanofranca i en certes fórmules musicals del cant…
Chiang Kai-shek
Chiang Kai-shek
© Fototeca.cat
Militar
Política
Militar i polític xinès.
Féu els estudis militars al Japó 1907-11 S'uní a la lluita revolucionària de Sun Yazen El 1923 fou nomenat director de l’acadèmia militar de Huangpu, a Canton, i el 1925, a la mort de Sun Yat-sen, comandant en cap de l’exèrcit El 1927 ocupà Nanquín i hi establí la capital del Guomindang El mateix any trencà amb els comunistes després d’un període de collaboració en la lluita contra els senyors de la guerra, i ordenà les matances de Canton i Xangai El 1928 ocupà Pequín El 1930 es convertí al cristianisme a instàncies de la seva muller Abans d’enfrontar-se amb el perill del Japó, que envaí…
orquestra
Música
En el teatre grec clàssic, estrada on ballava i cantava el cor, entre els espectadors i l’escenari.
En el teatre modern, part anterior de la platea situada sota l’escena, destinada als músics que cooperen en l’execució d’una òpera o d’un espectacle teatral El mot prové del llatí orchestra , i aquest, del grec orkhestra derivat d’ orkhéo , ’dansar’ Per als romans era el lloc que ocupaven els senadors, la part de la platea més propera a l’escenari Isidor de Sevilla segle VII la defineix com l’escenari mateix Caiguda en desús durant molt de temps, al segle XVII, amb la reivindicació del teatre clàssic que significà el naixement de l’òpera, la paraula es recuperà per a indicar el lloc que…
La serra de Mont-roig i la serra Carbonera
El riu Segre, ben bé sota la seva confluència amb la Noguera Pallaresa, obrint-se un difícil camí entre la serra de Mont-roig i la serra Carbonera Jaume Orta La serra de Mont-roig i la serra Carbonera 219, entre els principals espais naturals dels Pirineus i Prepirineus Aquestes serres constitueixen uns dels relleus més externs dels Prepirineus centrals La seva situació les fa força visibles des de la Depressió Central, especialment en el cas del Mont-roig 951 m aquesta muntanya s’aixeca molt vigorosament pel vessant sud, tot mostrant la llarga cinglera calcària de tonalitats molt rogenques…
Rorqual d’aleta blanca
La balena del nord Balaenoptera borealis , a l’esquerra i el Rorqual d’aleta blanca Balaenoptera acutorostrata , a la dreta es distingeixen fàcilment per la silueta la primera es caracteritza per la seva aleta dorsal gran i els seus plecs ventrals, que acaben molt abans d’arribar al melic la segona, per la forma del seu cap, estret i acabat en punxa, i per la cresta rostral i l’aleta dorsal ben desenvolupades La balena del nord viu en aigües de temperatures inferiors a 18°C, per la qual cosa la seva presència és molt estranya a les nostres costes tanmateix, hi ha alguns exemplars erràtics…
vallfogonisme
Literatura
Nom amb què hom coneix el fenomen d’imitació de les obres humorístiques i sobretot escatològiques de Francesc Vicent Garcia, Rector de Vallfogona, que es produí fins al començament del segle XIX i que es caracteritza en general per la seva quasi total manca de qualitat.
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- 54
- 55
- 56
- 57
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina