La balena del nord (Balaenoptera borealis, a l’esquerra) i el Rorqual d’aleta blanca (Balaenoptera acutorostrata, a la dreta) es distingeixen fàcilment per la silueta: la primera es caracteritza per la seva aleta dorsal gran i els seus plecs ventrals, que acaben molt abans d’arribar al melic; la segona, per la forma del seu cap, estret i acabat en punxa, i per la cresta rostral i l’aleta dorsal ben desenvolupades. La balena del nord viu en aigües de temperatures inferiors a 18°C, per la qual cosa la seva presència és molt estranya a les nostres costes; tanmateix, hi ha alguns exemplars erràtics provinents de l’estret de Gibraltar que poden arribar-hi.
Eduardo Saiz.
Aquest és el més petit de tots els rorquals. La seva pigmentació és d’un gris fosc al dors i es va aclarint cap als costats fins al ventre, on ja és totalment blanca. Aquesta espècie té com a característica una banda ampla transversal de color blanc al dors de l’aleta pectoral.
Té una distribució universal i és un cetaci força comú a les aigües atlàntiques. No és massa freqüent a la Mediterrània, fora de les costes d’Itàlia. A les nostres aigües, aquesta espècie ha estat citada en alguna ocasió —un embarrancament que es produí a Barcelona l’any 1939— però no és abundant. És de costums pelàgics, encara que pot acostar-se considerablement a la costa si li és necessari per tal d’aconseguir l’aliment, el qual és format per peixos, cefalòpodes i crustacis petits. Acostuma a nedar sol, però no és estrany que formi grups de tres a cinc exemplars.
Els apariaments es produeixen, en el major nombre de casos, al febrer, i la gestació dura deu mesos, després dels quals hi ha un període —que no arriba als sis mesos— de lactància. El deslletament es produeix en arribar la cria a uns 5 m i l’interval entre gestacions és d’un any o un any i mig.