Resultats de la cerca

Afiliat al partit moderat, fou governador civil de la província de València 1865 i impulsà des d’aquest càrrec l’enderrocament de les muralles que encerclaven la ciutat Diputat a corts en diverses ocasions per Llíria 1867 i per Xàtiva 1881 Distingit partidari de la Restauració, formà part de la junta de notables que redactà, de fet, la constitució del 1876 Fou diverses vegades degà del collegi d’advocats de València, i presidí la societat cultural Lo Rat-Penat 1886

Li conferí aquest títol el sobirà de Pèrsia Fatḥ ‘Alī Shāh Fou governador de la província de Kermān, però en fracassar un complot que havia organitzat per apoderar-se del tron 1840, hagué d’emigrar a Bombai amb els seus seguidors La seva activitat a favor dels britànics feu que aquests el confirmessin en el seu títol 1866 i li assignessin una pensió quantiosa A la seva mort fou succeït pel seu fill ‘Alī Shāh Agakan II — 1885, que continuà la seva política

Fou professor de l’Escola de Pèrits Agrícoles que funcionà als Vivers de València a la fi del segle XIX i dirigí l’Estació d’Ampelografia Americana de la ciutat Organitzà i dirigí el Servei Vitícola 1906-18 de la província de València, creat per combatre la filloxera, i impulsà l’Estació Enològica de Requena Fou inspector general del cos d’agrònoms de l’estat i enginyer de la casa i el patrimoni reial 1906-31 Publicà articles i monografies sobre temes agrícoles

La capital és Calamata A l’antiguitat fou poblada per tribus d’estirp arcàdica en estret contacte amb les civilitzacions de l’Adriàtica meridional Les guerres messèniques ocasionaren la submissió de la regió a Esparta A partir d’aquest fet, els messènics intentaren de fundar algunes colònies Naupacte, Pilos per fugir, sense èxit, del jou espartà Després de la batalla de Leuctra 371, la regió assolí una plena autonomia fins a l’edat romana, època en la qual fou incorporada a la província de l’Acaia

El diputat José Manuel Peñalosa i el senador Dionisio García Carnero, tots dos del Partit Popular, renuncien els seus respectius escons per poder ser jutjats per un tribunal ordinari i treure càrrega política al cas Zamora Aquesta investigació judicial estudia un possible pagament per part de tres constructors de la província de Zamora a polítics del PP per tal d’obtenir importants adjudicacions d’obres públiques Un dels constructors, Antonio Sangregorio, va implicar en la seva declaració el president del Govern, José María Aznar

Comprèn les terres de pastura i els establiments de les tribus lurs Hi ha agricultura i s’hi practica el nomadisme Antiga província irànica, avui és un ostān de l’Iran 31 383 km 2 1 074 000 est 1984 La capital és Khorramābād 333945 h 2006 Aquesta regió prengué importància arran de les troballes arqueològiques fetes d’ençà del 1929, consistents en diversos estris decoratius i de treball d’un bronze molt ben llavorat, els quals daten del 2 600 aC fins al 800 aC

Fill de Joan VI Cantacuzè, fou destinat a la província de Tràcia sense drets d’heretatge, que havien estat atribuïts als descendents de Joan V Paleòleg, el seu gendre i collega Associat al tron el 1353, no volgué renunciar a l’autoritat imperial en abdicar el seu pare 1355 Capturat pels serbis en la seva temptativa d’apoderar-se de la Macedònia 1357, fou consignat a l’illa de Tènedos, i, a instàncies del seu pare, acceptà el despotat de Mistràs, juntament amb el seu germà Manuel

Titulat el 1940 S'ocupà de la restauració de la seu de Girona 1941 i de la casa de Misericòrdia 1945 Ha construït, a Girona, nombroses obres de caràcter privat, així com l’església de l’hospital de Santa Caterina 1947, el Banco de Bilbao 1949, l’hospital provincial, l’església de Sant Josep 1951-53, la seu de la Caixa de Girona, etc Ha exercit el càrrec d’arquitecte de la província Fou secretari, i posteriorment, president honorari de la Comissió de Monuments

A sis anys, emigrà amb la família a l’Argentina i s’establí a San Nicolás de los Arroyos, província de Buenos Aires Hi cursà estudis de dret a la Universitat del Litoral, on es llicencià Dedicat també al periodisme, fou director del periòdic Libertad Ingressà al Partit Radical Més tard, fou diputat, senador i president de la Cambra de Diputats Formà part del govern argentí, en exercir com a ministre de l’Interior durant la presidència del General Lanusse Morí a conseqüència d’un atemptat

Creat a tot Espanya per Primo de Rivera durant el seu directori, començà a sortir a Barcelona com a suplement del butlletí oficial de la província com a periòdic sortí el 1926, i durant la República tingué també una edició catalana, “Full Oficial del Dilluns de Barcelona” A València s’inicià el 1934, i a Palma Mallorca el 1948 Més endavant passaren a dependre de les Associacions de la Premsa a Barcelona, el 1955 Al febrer del 1983 deixà de publicar-se el de Barcelona