Resultats de la cerca
Es mostren 4662 resultats
Santa Cília de Sorerols (Tavertet)
Art romànic
Situació A l'esquerra, secció transversal de l'església A la dreta, planta, a escala 1200, amb una nau originàriament rematada per un absis, avui desaparegut, bé que encara en són visibles les traces M Anglada La petita església de Santa Cília, o Santa Cecília, es troba a l’antic terme de Sorerols, mirant a la vall de Sau, i té adossat un antic mas de l’any 1685, actualment arruïnat La capella queda situada al límit del terme municipal de Tavertet, a l’extrem de migjorn, vora el municipi de les Masies de Roda Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit…
rei
Jocs
En el joc del botxí o de l’osset, la part més còncava de l’astràgal oposada al botxí, la qual, si queda de cara enlaire, fa guanyar la partida i ordena els càstigs al botxí.
àrea metropolitana de Barcelona
Delimitació geogràfica establerta per una llei de 1968 per tal de facilitar la programació del territori que hom preveia que seria afectat pel futur creixement de Barcelona.
Comprenia les comarques de la regió de Barcelona llevat el Baix Penedès, que depèn administrativament de la província de Tarragona amb un total de 159 municipis, una extensió de 3297 km 2 i un poblament de 3386396 h 1968 Entre el 1964 i el 1966 fou redactat el Pla director de l’àrea metropolitana de Barcelona , que fixà els límits de l’àrea seguint criteris històrics, geogràfics i urbanístics, i que fou aprovat per la llei de 1968 a títol d’ Esquema director, amb vigència fins al 2010 La població representava més del 66% 1966 de la del total del Principat i el 40% 1968 de la dels Països…
Alcàntera
Municipi
Municipi de la Ribera Alta, situat a la dreta del Xúquer, dins la vall de Càrcer o vall Farta.
Gairebé tot el terme és ocupat per conreus de regadiu 316 ha destinats principalment a tarongers 207 ha, hortalisses i planter d’arròs Les aigües provenen de la séquia d’Escalona Al S, envaït per contraforts de la serra Grossa, hi ha el conreu de secà 60 ha d’ametllers i d’oliveres, que retrocedeix davant els tarongers Les terres de conreu, força repartides, són explotades pels mateixos propietaris L’activitat industrial es redueix als magatzems de preparació de taronges El poble 1372 h 2006, alcanterins o alcanterers 38 m alt, formà una senyoria junt amb Beneixida, que pertanyia a la…
ala de delta

Ala de delta Convair F-106 Delta Dart
Transports
Ala que té una forma en planta semblant a un triangle isòsceles.
Amb aquest tipus d’ala hom aconsegueix característiques aerodinàmiques molt semblants a les de l’ala de fletxa, amb la disminució sensible, però, de les variacions de posició de la resultant de les forces aerodinàmiques amb relació a l’ala de fletxa Això fa que l’ala de delta tingui millors característiques d’estabilitat en règim transsònic Quant a la resistència, l’ala de delta té, en tots els nombres de Mach, característiques pitjors que l’ala de fletxa Tampoc el coeficient de sustentació de l’ala de delta no és millor que el de l’ala de fletxa, a igual nombre de Mach i angle d’atac Aquesta…
Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles
Façana de l' Acadèmia de Belles arts de Sant Carles , València
© Fototeca.cat
Institució dedicada a l’ensenyament de les arts, creada a València el 1753, amb el nom d’ Acadèmia de Santa Bàrbara
, gràcies a la iniciativa d’Ignasi i de Josep Vergara i amb l’ajuda d’alguns regidors del municipi.
Aquest cedí algunes sales desocupades de la universitat literària per a la seva installació El 1768 adoptà l’actual denominació per un privilegi del rei Carles III, el qual nomenà els seus professors “acadèmics de mèrit” Durant el s XVIII, als estudis d’escultura i pintura foren afegits l’estudi de flors, ornaments i altres dissenys adequats als teixits 1778 i l’ensenyament de l’arquitectura 1790 Fou reorganitzada el 1849 i el 1857 Consta de 27 membres numeraris Fou la més important de la Península després de l’Academia de Bellas Artes de San Fernando, de Madrid Integrada al començament per…
apuntar
Electrònica i informàtica
Assenyalar amb el cursor, en interfícies gràfiques, una àrea sensible per indicar que es vol fer una determinada operació.
Les àrees sensibles més habituals són les icones, que permeten accedir directament a una aplicació o al contingut d’un document o fitxer i els menús, que en desplegar-se ofereixen a l’usuari un conjunt d’operacions possibles a realitzar Els mapes són un altre tipus d’àrea sensible en què, a diferència de les icones, l’acció que es realitzarà queda determinada pel punt exacte assenyalat dins l’àrea Sovint no n'hi ha prou d’apuntar el cursor sobre una àrea sensible per tal que s’executi l’operació corresponent, i cal fer-hi un o dos clics, segons els casos, per a aconseguir-ho…
Enrique de Hériz
Literatura
Novel·lista en llengua castellana.
Estudià filologia hispànica i, fins l’any 2000, compaginà la dedicació a la narrativa amb feines d’editor Ediciones B i de traductor de l’anglès Des d’aquest any es dedicà exclusivament a la literatura i elaborà una obra de pocs títols, però densa i documentada La seva primera novella, El día menos pensado 1994, relat de la vida d’un sensesostre, fou molt elogiada per la crítica, i continuà la trajectòria amb Historia del desorden 2000, sobre cinc personatges a la recerca de la llibertat Mentira 2004, construïda al voltant del tema de la mort, fou guardonada amb el premi Llibreter i es…
Gerard Horta i Calleja
Literatura
Poeta, antropòleg, escriptor i traductor.
Collaborador habitual dels mitjans de comunicació Com a poeta, ha publicat Queda't a Macau i aprèn-ne 1991, L’erecció de l’instint espiritual o l’amor dels trobadors 1995, Nit a Chiapas 2000 i Balada de l’holandès errant 2005 Vitalista i revolucionària, la seva obra entronca amb la poesia popular i les avantguardes històriques Pel que fa a l’assaig, és autor d’una introducció a l’espiritisme català del segle XIX, De la mística a les barricades Introducció a l’esperitisme català del XIX dins el context ocultista europeu 2001, premi Carles Rahola 2000, i la seva continuació Cos i…
,
Museu Arqueològic de Barcelona
Sala de l’Asclepi del Museu Arqueològic de Barcelona
© Fototeca.cat
Museu
Museu inaugurat a Barcelona el 1934, aprofitant un dels palaus del Parc de Montjuïc, dins el programa de museus de la Generalitat.
Els fons provenien del Museu d’Art de Catalunya i de l’antic Museu de Santa Àgata de Barcelona 1879, fons oficial de l’estat Destaquen les colleccions de prehistòria catalana del Neolític a l’edat del bronze, els fons d’Empúries, que inclou peces com la Venus i l' Asclepi aquest darrer retornat a Empúries el 2008, la collecció ibèrica, la romana —amb nombroses representacions escultòriques i epigràfiques de Bàrcino—, etc Conté també, entre d’altres, les sèries del Paleolític del Manzanares i de la cultura d’El Argar, els fons de les Illes Balears, de la civilització talaiòtica excavacions…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- 54
- 55
- 56
- 57
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina