Resultats de la cerca

Dates històriques 409-411 Entrada dels primers pobles bàrbars federats amb els romans que es reparteixen la Península Ibèrica 415 Un petit grup de visigots s’installa a la Tarraconense 426 Comencen els atacs vàndals a les Balears 441 Revoltes bagaudiques a la Tarraconense en defensa dels camperols i en contra de la imposició tributària de l’Imperi Romà 441-457 Els sueus saquegen la Tarraconense 466 El rei visigot Eurico amplia les fronteres del regne, incorporant-hi la Tarraconense 531-548 Teudis, rei dels visigots, abandona Narbona per establir-se a Barcelona o a Toledo 532 Els francs entren…

Situació Restes del camí medieval que travessava la vall de Vallfogona de Ripollès, des de les Tenes fins al coll de Canes Se n’endevina algun fragment al llarg de la vall, sovint al riberal, al costat de la riera de Vallfogona Vista del riberal de Vallfogona, des d’aquesta població Pel pont que veiem al fons de la vall passava el camí que anava de la Garrotxa a Ripoll J Bolòs Història El segle X ja surt documentada una “estrada” —una via important— que recorria d’un cap a l’altre aquesta vall de Vallfogona, des del coll de Canes, que fa de partió amb la vall de Ridaura, a la…

Situació Una vista de les ruïnes, mig excavades, de l’església, on es pot veure, desenterrat, el mur circular de l’absis F Junyent-A Mazcuñan Les ruïnes de l’església són situades dalt uns altiplans conreats, a frec del camí que porta al mas Alzina, a la banda nord-oriental del terme Hom hi va per Navàs, on cal emprendre la carretera que mena a Serrateix Després d’haver passat el quilòmetre 3, cal deixar-la per seguir el camí que condueix a Sant Cugat Després d’un breu recorregut, s’ha d’agafar un altre camí, situat a la dreta i degudament senyalitzat, el qual, enfilant-se costa amunt, porta…

S’inicià al Club Patí Voltregà, amb el qual debutà en la màxima categoria la temporada 1970-71, i guanyà dues Copes d’Europa 1975, 1976, dues Lligues 1974, 1976 i dues Copes d’Espanya 1974, 1977 La temporada 1978 fitxà pel Club Patí Vic i després inicià un recorregut per clubs de categories inferiors, com el Club Patí Taradell, el Club Patí Roda, el Club Patí Ripoll, el Club Patí Folgueroles i el Club Patí Masies de Voltregà, del qual fou un dels fundadors i més tard president També entrenà la majoria d’equips en què jugà Es retirà a quaranta anys

Es creà amb la finalitat de curar malalts a domicili ampliada tot seguit amb la cura d’hospitals i residències d’asilats Les seves constitucions foren aprovades el 1896 Té la casa mare i el noviciat a Vic i n'hi ha 18 cases, totes elles a Catalunya, excepte una de Burgos Tenen dos hospitals propis a Vic i a Prats de Lluçanès i regeixen els de Ripoll, Martorell, Moià, Olesa de Montserrat i Balsareny, i residències d’ancians i centres sanitaris a Barcelona, Arenys de Munt, Manresa, Premià de Mar, Vilassar de Mar, Santpedor i Vilanova i la Geltrú

Explotà una important xarxa de ferrocarrils, formada tant per les seves línies Segòvia-Medina del Campo, Villalba-Segòvia, Osca-Jaca i per les construïdes per la Comisión de Ferrocarriles Transpirenaicos del Estado Ripoll-Puigcerdà, Lleida-Balaguer, Jaca-Canfranc, com per les línies de les companyies que absorbí Ferrocarrils de Saragossa a Pamplona i Barcelona, Ferrocarril de Lleida a Reus i Tarragona, Ferrocarril i Mines de Sant Joan de les Abadesses, Ferrocarril Silla-Cullera, Ferrocarril de l’Est d’Espanya, Ferrocarril de Tudela a Bilbao i Ferrocarrils d’Astúries, Galícia i…

Consta el 1004, juntament amb el seu pare Oriol, com un dels pròcers del comtat de Besalú Es casà amb Adelaida, filla d’Oliba Cabreta i germana dels comtes Guifré II de Cerdanya, Bernat I Tallaferro i Oliba, bisbe i abat El 1020 assistí a Ripoll a l’enterrament del seu cunyat Bernat I Tallaferro, que el féu marmessor del seu testament El 1024 féu consagrar per Oliba l’església de Sant Martí d’Ogassa, que ell havia fet reedificar Fou pare d’Arnau Joan i Berenguer Arnau, senyors d’Ogassa i Sales de Llierca, i tronc del llinatge dels Sales

Situació i presentació El municipi de Sant Quirze del Vallès, d’una extensió de 14,04 km 2 , confronta a llevant amb Sabadell, a migdia amb Cerdanyola, Sant Cugat i Rubí i per ponent i tramuntana amb Terrassa El seu territori és més aviat muntanyós, ja que en bona part és ocupat per la serra de Galliners turó de Can Camps, 296 m d’altitud i turó de Mojal, 312 m El nucli de les Fonts, al límit de ponent, és a 160 m, i la part més baixa del terme, a la confluència de la riera de Sant Quirze amb el riu Sec, és a 125 m La part de ponent del terme pertany a la conca del Llobregat les aigües, a…

Situació i presentació El municipi de les Llosses és el més extens de la comarca del Ripollès, amb 114,02 km 2 , a partir de l’agregació de Palmerola, que va ser aprovada pel decret 57/91 el procés d’agregació s’inicià arran de la consulta municipal del 1989 prèvia a la nova organització comarcal, i culminà amb l’aprovació, el 17 de novembre de 1990 La nova extensió municipal limita al N amb la Pobla de Lillet, Sant Jaume de Frontanyà, Gombrèn i Campdevànol a l’E amb Ripoll, Santa Maria de Besora i Montesquiu al S amb Sora, Alpens i Borredà i al NW amb Castell de l’Areny El terme s’estén des…

Fill d’Antoni Sanz, barber i cirurgià vigatà provinent d’una família de pagesos de Tordera, obtingué el grau de doctor en dret i es casà amb Magdalena Martínez, natural de la vila de Ripoll És autor d’una Relació breu dels successos, segones intencions y locuras que han succehit y se són fetes en la ciutat de Vich, des de l’any 1634 fins al 1641 inclusive , crònica vigatana que té especial interès per la detallada relació que fa dels diversos motins i avalots que patí la capital d’Osona des del maig del 1640 fins a la primavera de l’any següent És un relat ple de vivesa, ja que l…