Resultats de la cerca

Vídua de Berenguer d’Abella 1374, del qual tingué un fill, Nicolau d’Abella, visqué a la cort dels ducs de Girona Joan i Mata, els quals pactaren el seu matrimoni amb Francesc de Perellós 1376 Ambdós foren llargament afavorits pel duc i la nova duquessa Violant de Bar obtingué per compra els alous de Folgueroles, Sant Martí de Riudeperes, Sant Pere de Riudevitlles, Terrassola, Santa Fe, la Granada i rendes a Vic 1381-82, i per raó d’un préstec fet al duc, aquest li vengué el mer i mixt imperi de Banyoles, Crespià, Flaçà, Mollet, Camós, Cartellà, Llorà, Sant Martí de Llémena, Viladasens i…

Fill d’Amintes III i germà de Perdiques III, el qual el nomenà tutor del seu fill Amintes IV Aprofitant la guerra social de Grècia 357-355 aC, estengué la dominació macedònia fins a la mar Egea presa d’Amfípolis, Pidna i Portidea i el 356 aC s’apoderà de les mines d’or tràcies del Pangeu Aquell mateix any 356 aC fou proclamat rei D’altra banda, la guerra contra els foceus 356-346 aC votada pel consell amfictiònic li permeté d’intervenir d’una manera directa en els afers grecs, i, bé que durament combatut per Demòstenes, aconseguí un gran èxit en prendre Olint, aliada d’Atenes, la qual signà…

Fill de camperols, enrolat en l’exèrcit tsarista el 1915, el 1918 passà a l’exèrcit roig i l’any següent ingressà en el partit bolxevic Fou observador soviètic en la Guerra Civil Espanyola Lluità a Manxúria contra el Japó 1939 General el 1940, cap de l’estat major, viceministre de defensa i membre suplent del comitè central 1941, fou comandant en cap del front de l’W durant la Segona Guerra Mundial, i participà en la defensa de Moscou El 1942 passà a formar part del quarter general de Stalin, de qui fou conseller militar Fou enviat a Stalingrad, i més tard a Leningrad Mariscal de l’URSS 1943…

Fill de Ramon III de Montcada i de Teresa, casat de primer amb Beatriu de Ventimiglia i després poc abans del 1303 amb Teresa d’Ayerbe, cosina segona seva Fou senescal de Catalunya 1300 a la mort del seu parent Pere II de Montcada El 1295 era governador de Mallorca, que en compliment de la pau d’Anagni lliurà a Jaume II de Mallorca El 1292 lliurà Tortosa als templers, però el 1293 cedí a Jaume II de Catalunya-Aragó el terç que hi posseïa, i rebé en canvi els castells de Saidí i Vallobar, i el 1310, Almedíxer El 1311, a la cort de Saragossa, fou rebutjat pels aragonesos com a baró d’Aragó pel…

De família d’exesclaus nord-americans emigrats a Libèria, estudià als Estats Units, i retornà al seu país poc després del cop d’estat de Samuel Doe 1980, en el govern del qual ocupà diversos càrrecs Acusat per Doe d’apropiar-se de fons públics, fugí als Estats Units, on fou detingut per ser extradit, però escapà Des del 1989 encapçalà una rebellió a Libèria que, al llarg d’un període caòtic en què Doe fou assassinat 1991 i se signà un acord de pau 1995, acabà amb unes eleccions que li donaren la presidència el 1997 Donà suport als insurrectes de la veïna Sierra Leone en el conflicte de 1991-…

Durant la dècada de 1970 fou membre de grups d’extrema esquerra i participà en accions contra el sistema establert El 1980 s’uní al partit ecologista Die Grünen, pel qual fou elegit diputat al Bundestag 1980-83 En 1985-87 fou ministre de medi ambient del land de Hesse, càrrec que el convertí en el primer polític ecologista en un govern regional europeu en coalició amb el SPD El 1990 encapçalà la iniciativa reformista del partit, que l’enfrontà al sector radical, bé que els excellents resultats electorals del 1994 el confirmaren en el liderat Principal impulsor de la coalició de govern…

Germà de l’enginyer i publicista Jaume Raventós  El 1885 interrompé la carrera de ciències per la mort del seu pare, es posà al capdavant de la finca familiar de can Codorniu i fundà l’empresa Raventós i Codorniu Durant la plaga de la filloxera que es detectà a Sant Sadurní el 1887, orientà la replantació dels ceps, fundà la revista Resumen de Agricultura 1889, amb Marc Mir, i edità Agenda Agrícola 1893, defensant els interessos dels agricultors També fundà i dirigí els setmanaris populars de Sant Sadurní d’Anoia L’Àpat  1904-18 i Bon Seny  1919-21, continuador del primer, que es presentaren…

Fou governador de Tudela 1114-26 en nom de Rotró i del rei aragonès El 1129 l’arquebisbe Oleguer li cedí la ciutat i el Camp de Tarragona , llevat de les esglésies amb els béns i les persones que en depenien, perquè els repoblés i reorganitzés, i li donà el títol de príncep de Tarragona El 1133 anà a Fraga a ajudar Alfons I d’Aragó i, potser, féu un viatge a Roma i un altre a Normandia per reclutar gent per a repoblar Tarragona Tingué quatre fills de la seva muller, Agnès o Sibilla, morta el 1170 Guillem, Robert, Ricard i Berenguer El 1149, sota l’episcopat de Bernat de Tort, atorgà carta de…

Tot i que el lloc de Bràfim és documentat des del segle X, l’indret no es repoblà i organitzà fins a mitjan segle XII, com fa suposar el fet que Guillem de Torroja, bisbe de Barcelona i senyor del lloc, el 10 de setembre de l’any 1159 atorgués una carta de poblament als habitants de “ illas meas villas de Abrafim in ipsas marchas de Gaiano ” El primer esment de l’església d’ Abrafim es troba en la butlla del papa Celestí III de l’any 1194 adreçada a l’església de Tarragona En el seu origen tingué consideració de parròquia, però més endavant esdevingué sufragània de Sant Pere de Vilabella,…

Fill de Jaume Febrer de Manacor, el 1476 signà un contracte d’aprenentatge amb Joan Ximenes Garcés, orguener aragonès establert a Saragossa Posteriorment, de tornada a Mallorca, fabricà, entre altres, els orgues de Sant Domingo de Palma 1494, de Muro 1495, de la seu, del palau de l’Almudaina 1498 i 1506 i el primer orgue de Sóller 1499 Alguns anys més tard es desplaçà a Barcelona, on construí l’orgue del convent de Santa Caterina 1510 L’instrument de la seu mallorquina fou el model, durant els segles següents, de l’orgue mallorquí La seva façana d’estil gòtic aragonès, amb alguns retocs,…