Resultats de la cerca
Es mostren 1519 resultats
falset
Música
Tècnica de cant destinada a obtenir una veu masculina de registre entre contralt i soprano, d’una sonoritat molt pura i potent.
L’emissió de la veu és natural, i el cantant utilitza el cap com a ressonador Es difongué a partir del segle XVI arran de la prohibició papal que privava les dones de prendre part en els cors de l’església Hom el practicà fins al segle XVIII, tot i que ben aviat la major flexibilitat i aptitud de les veus dels castrats relegaren aquesta tècnica a un segon pla No obstant això, a Anglaterra fou molt més freqüent, i compositors com Purcell i Händel en feren un ús extensiu També ha estat en aquest país on, al segle XX, hom ha recuperat el falset contratenor per a interpretar amb…
Bryn Terfel
Música
Baix baríton gal·lès.
Estudià a la prestigiosa Guildhall School de Londres, on es graduà el 1989 i començà una meteòrica trajectòria internacional Ha guanyat els premis vocals més prestigiosos de la Gran Bretanya i el 1993 fou nomenat artista revelació dels Premis Internacionals de la Música Clàssica Debutà a l’Òpera Nacional de Galles el 1990 amb Così fan tutte Mozart i aquell mateix any cantà Samson et Dalila Saint-Saëns, al costat de Josep Carreras, al Festival de Peralada El 1991 féu el seu debut americà amb Le nozze di Figaro Mozart a l’òpera de Santa Fe i el 1992 cantà, per primera vegada, a…
Tusquets Editores
Editorial
Editorial fundada el 1969 a Barcelona per Òscar Tusquets i Beatriz de Moura, que n’ha estat la directora literària des de la fundació.
D’ençà de la fundació l’editorial ha seguit com a criteri la reivindicació de les avantguardes, la promoció del debat intellectual i la presentació de noves veus de la literatura en castellà i internacionals Ha publicat autors com Milan Kundera, John Updike, Washington Irving, Thomas Pynchon, Jorge Luis Borges, Adolfo Bioy Casares, Jorge Semprún, Almudena Grandes o Haruki Murakami El 1977 patí una crisi que superà transformant-se en societat anònima i amb l’entrada d’Antonio López Lamadrid com a director comercial Amb filials a Mèxic i a l’Argentina, entre el 1995 i el 2000 es…
Arnaldur Indriðason
Literatura
Escriptor islandès.
Fill del també escriptor Indriði G Þorsteinsson, es graduà en història el 1996 i es dedicà al periodisme Autor de novella negra, els seus llibres protagonitzats pel detectiu Erlendur han assolit una difusió internacional Hom pot esmentar-ne Synir duftsins ‘Els fills de la pols’, 1997, Mýrin ‘Aiguamolls’, 2000, GrafarÞögn ‘El silenci de la tomba’, 2001, Röddin ‘Veus’, 2003, Vetrarborgin ‘Castell d’hivern’, 2005, Myrká ‘Foscor’, 2008, Furðustrandir ‘Ribes estranyes’, 2010 i Reykjavíkurnætur ‘Nits de Reykjavík’, 2012, entre d’altres, a més de Napóleonsskjölin ‘Operació Napoleó’, 1999 i…
Bruce Mather
Música
Compositor canadenc.
Estudià piano amb Alberto Guerrero i composició amb Oskar Morawetz a la Universitat de Toronto, on es graduà el 1959 Els dos anys següents estudià composició amb D Milhaud i anàlisi amb O Messiaen a París, a més de direcció amb Pierre Boulez El 1964 realitzà un màster a la Universitat de Stanford i el 1967 es doctorà a Toronto Ensenyà composició i anàlisi a la McGill University de Mont-real 1966-2001 Amb clares preferències pels conjunts petits, se sentí a més atret per la veu i la poesia francesa, cosa que es palesà en la seva obra 5 Madrigaux , per a una i dues veus més conjunt…
Joan Verdalet
Música
Organista i compositor català.
La primera notícia coneguda de l’activitat musical de Joan Verdalet correspon a la seva activitat com a organista de la parròquia de Sant Esteve d’Olot, datada el 1650 el 26 d’agost de 1652 fou nomenat organista de la seu de Girona, on succeí Joan Molina en el càrrec Demanà la jubilació el 27 de febrer de 1683, la qual cosa li fou concedida, i fou succeït pel seu fill Joan, tot i que, el 17 de juliol de l’esmentat any, Joan Verdalet pare exercia encara com a organista de la seu gironina Es conserva una interessant composició nadalenca de Verdalet titulada Quid vidistis, heu, pastores , a set…
Joan Baseia
Música
Organista i compositor català.
La dada més antiga sobre la seva vida és del 1679, any en què apareix com a organista i mestre de capella de la catedral de Vic El mateix any formà part del tribunal per a la plaça d’organista de Santa Maria del Mar de Barcelona, que guanyà Gabriel Manald El 1680, en desdoblar-se els càrrecs d’organista i de mestre de capella a la catedral de Vic, Baseia optà pel primer, i el segon fou per a Francesc Soler La darrera notícia sobre la seva vida data del setembre del 1687, en ocasió de la candidatura que presentà al càrrec d’organista de Santa Maria del Mar, empresa en la qual no…
Alessandro Melani
Música
Compositor italià germà d’Atto i de Jacopo.
Fou cantor a la catedral de Pistoia 1650-60 Esdevingué mestre de capella a Orvieto, Ferrara, Pistoia i a l’església romana de Santa Maria Maggiore Gaudí de la protecció del duc de Toscana Ferran II i de Francesc II d’Este, el darrer dels quals li encarregà la composició de l’oratori Lo scisma nel sacerdozio 1691, que no s’ha conservat Com a compositor de música sacra, és un important precursor d’A Scarlatti Compongué concerts espirituals, motets i misses per a vuit, nou i deu veus Juntament amb A Scarlatti i B Pasquini, formà el grup de compositors d’òpera més rellevants de la…
Ugolino da Orvieto
Música
Compositor i teòric italià.
Fou canonge i després arxidiaca a la catedral de Santa Croce a Forlì, càrrec que abandonà quan el 1430 fugí a Ferrara en accedir al poder el bàndol dels gibellins Romangué a Ferrara la resta de la seva vida, i en fou arxiprest de la catedral des de vers el 1435 fins al 1440 És autor de la Declaratio musice discipline , dividida en cinc llibres, que és un dels darrers tractats especulatius de la música en les disciplines del Quadrivium La Declaratio fou també coneguda pels teòrics musicals del segle XV, i serví de punt de referència a Bartolomé Ramos de Pareja i a Franchino Gaffurius Diversos…
Pete Treybenreif
Música
Compositor i humanista austríac.
Estudià a la Universitat de Viena l’any 1486 i a la d’Ingolstadt a partir del 1497 Es dedicà a l’ensenyament a l’escola catedralícia de Brixen L’any 1502 es doctorà a la Universitat de Pàdua A Ingolstadt conegué l’humanista Conradus Celtis i, sota la seva influència, escriví algunes composicions a quatre veus en estil sillàbic sobre textos d’Horaci en què s’observa molta cura en el metre i la quantificació sillàbica clàssiques Melopoiae sive Harmoniae Augsburg, 1507 Convidat per Celtis, es traslladà a Viena i ensenyà a la seva universitat fins el 1508, any de la mort del seu mentor…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- 54
- 55
- 56
- 57
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina