Resultats de la cerca

El seu concert de presentació tingué lloc el 1984 El primer director musical fou Edmon Colomer, director titular fins el 1995, any en què fou reemplaçat per Llorenç Caballero, que prengué el càrrec de director artístic Ja en l’etapa de Colomer, l’orquestra inicià la realització de sessions regulars de treball, anomenades trobades , per tot l’Estat, cadascuna de les quals fou dirigida en l’època de Caballero per un mestre convidat diferent Colomer tancà la seva llarga vinculació a la JONDE amb una històrica actuació al Royal Albert Hall de Londres, dins un popular cicle de concerts d’estiu,…

Abans de dedicar-se a la interpretació, fou dibuixant i illustrador en diversos diaris novaiorquesos Debutà en el teatre el 1951, i el 1955 seguí els cursos de l’Actor’s Studio de Lee Strasberg Interpretà nombroses sèries televisives, entre les quals destaquen  Outer Limits 1963 i, sobretot, Mission Impossible 1966-69, que el projectà com un dels actors més populars en aquest mitjà Fou també destacada la seva trajectòria a Broadway Middle of the Night , 1957 Debutà en el cinema el 1959 Pork Chop Hill , de Lewis Milestones i, tot i que protagonitzà pocs films, és un dels actors secundaris…

Filla d’immigrants jueus polonesos de cognom original Bruckner, es graduà en història de l’art Des del 1959 es dedicà a la docència, primer a la Universitat de Reading i posteriorment al Courtauld Institute of Art i a la Universitat de Cambridge Especialitzada en pintura francesa dels segles XVIII-XIX, publicà monografies sobre Jean-Baptiste Greuze, Antoine Watteau i Jacques-Louis David, i assaigs sobre el romanticisme francès The Genius of the Future , 1971 Romanticism and its Discontents , 2000 Es retirà de la carrera docent el 1988 La seva primera novella, A Start in Life , aparegué el…

Es formà com a periodista esportiu a Mundo Deportivo 1927 i posteriorment creà i dirigí la secció d’esports d’ El Correo Catalán 1931-70, en què ja treballava des del 1922 A partir del 1970, passà a ser redactor del diari i fou enviat especial en cites com els Jocs Olímpics de Munic 1972 Collaborà en multitud de mitjans escrits – Día Gráfico , La Noche , Hoja del Lunes , Pueblo , Marca , La Gaceta del Norte , El Correo Español , Ideal Gallego , Levante , Noticiero , Vida Deportiva del qual fou director o El automovilismo en España – i també radiofònics –Radio Nacional de España 1940-45 i…

A divuit anys ja va establir un nou rècord d’Europa júnior 8,05 m i el 1980, amb vint anys, va fer el seu millor salt 8,23 m, un rècord d’Espanya que es mantingué dinou anys Tot i les freqüents lesions, que van limitar la seva llarga trajectòria, guanyà medalles de plata als europeus a l’aire lliure 1982 i als de pista coberta 1981, 1989 Fou 50 vegades internacional amb la selecció espanyola Participà en tres Jocs Olímpics Moscou 1980, Los Angeles 1984 i Seül 1988, on assolí la cinquena posició També competí en els Mundials del 1983, en què aconseguí la setena posició, i del 1987 Fou nou…

Pioner de la pesca submarina i de l’escafandrisme, fou un dels fundadors del Centre de Recuperació i d’Investigacions Submarines CRIS, però a trenta-cinc anys deixà la immersió i es decantà cap a la motonàutica En activitats subaquàtiques, ostentà un Campionat d’Espanya de pesca submarina 1948 i un rècord de profunditat 78 m el 1954 En esquí nàutic, té dos Campionats d’Espanya de curses com a pilot del seu fill Joan Diamant Bertrán 1974, 1975 i dos subcampionats 1973, 1976 Fou patró en la Travessia d’Esquí Nàutic Palma-Barcelona 1974 En motonàutica fou campió d’Espanya offshore…

Fundà, a Barcelona, el Club de Futbol Carmelo, i a Ourense, la Societat Orensana de Futbol, actual Club Deportivo Orense El 1949 entrà al cos de Bombers de Barcelona i collaborà en la creació dels equips de futbol, basquetbol i voleibol Com a entrenador de voleibol, aconseguí tres Campionats d’Espanya 1951, 1955, 1957 i dos Campionats de Catalunya 1951, 1952 amb l’equip dels Bombers També dirigí la selecció de Barcelona, que guanyà quatre Campionats d’Espanya per regions durant els anys cinquanta Posteriorment entrenà el Picadero 1966-73, amb el qual aconseguí dues Lligues i dues Copes…

Practicant de pilota basca, natació i atletisme, fou defensor del moviment olímpic i fundador de la secció de pilota del Club Natació Igualada pala i paleta, on també fou entrenador de waterpolo i de natació 1946-51 i des del 1970 Fundà, i fou president, del Club Natació Delfins de l’Anoia 1952-63 i artífex del frontó municipal del Molí Nou d’Igualada 1975 L’any 1970 fundà el Centre d’Activitats Esportives Igualada CAD Igualada, una entitat per a promoure l’esport que forma part de l’Aliança Cultural, la qual presidí 1971 El 1986 fou president del Club Natació Igualada i, posteriorment, soci…

Estudià música a Sant Petersburg amb M Bernard, i el 1859 s’establí a Moscou on, dos anys més tard, amb l’ajuda de N Rubinstein, creà una editorial amb el seu nom, negoci que posteriorment amplià amb una impremta Amb el temps anà comprant petites editorials, com ara Bernard, adquirida el 1885, o Sokolov, el 1896 Aviat es convertí en l’empresa editora de música més important de Rússia, amb una sucursal a Leipzig Contribuí notablement a la difusió de la música russa de la segona meitat del segle XIX Publicà, entre d’altres, moltes obres de PI Cajkovskij, Rubinstein, M Glinka, N Rimskij-Korsakov…

Estudià a l’Acadèmia de Música de Budapest i musicologia a Heidelberg i a la Sorbona 1924-28 Després de passar quatre anys a París com a intèrpret de fagot, director de societats corals i ajudant d’edició de la "Revue musicale", el 1931 es traslladà als Estats Units Fou professor al Wells College 1931-33 i prosseguí els estudis de musicologia amb Otto Kinkeldey, i a la Cornell University treballà en la seva tesi doctoral, titulada A Literary History of French Opera 1934 Fou professor de musicologia a la Universitat de Columbia 1933-69 El 1934 obtingué la nacionalitat nord-americana Fou un…