Resultats de la cerca
Es mostren 7879 resultats
quelicerats
Aracnologia
Subembrancament d’artròpodes caracteritzats pel fet de tenir el cos format per un cefalotòrax i un abdomen (fusionats en els àcars) i posseir típicament sis parells d’apèndixs articulats (un de quelícers, un de pedipalps i quatre parells de potes locomotores), tots al cefalotòrax.
No presenten antenes ni mandíbules generalment no tenen apèndixs abdominals, i si en tenen no són de tipus locomotor Aquest subembrancament comprèn tres classes merostomats, aràcnids i picnogònids o pantòpodes
tomòpter
Helmintologia
Gènere de poliquets errants de l’ordre dels nereidiformes, de la família dels tomoptèrids, amb el cos transparent, parapodis eixamplats en forma d’aletes i sense quetes, llargues antenes i segmentació interna molt reduïda, la qual cosa determina la presència d’una cavitat general.
L’espècie T&apsteini , d’uns 5-6 cm de llargària, és freqüent en el plàncton marí dels Països Catalans
tita
Zoologia
Metazou del grup dels sipunculoïdeus, de la família dels sipuncúlids, d’uns 30 cm de llargada i quasi 2 cm de diàmetre; tenen el cos nu, amb la superfície llisa i lleugerament marcada de solcs longitudinals i circulars, i són de color groc o rosat.
Habiten als fons arenosos del litoral i hom les aprofita com a esquer Són comunes a les mars dels Països Catalans
bagra
Ictiologia
Peix de l’ordre dels cipriniformes, de petites dimensions (no acostuma a ultrapassar els 20 cm de llargada) amb el cos esvelt, dors marró verdós, flancs argentats i ventre blanc, bastant semblant al barb, però mancat de radis espinosos a les aletes i les barbes.
Els seus costums són semblants als de la resta dels cipriniformes És un peix abundantíssim als rius de la península Ibèrica, a les parts septentrional i meridional de la qual se'n troben dues subespècies diferents És comestible
megapòdids
Ornitologia
Família d’ocells de l’ordre dels fasianiformes, de 50 a 70 cm, que tenen les potes, els dits i les ungles grans i forts i que són els únics ocells que no coven els ous i els polls amb l’escalfor del cos.
Fan la posta a l’interior de piles de matèria vegetal en descomposició o la colguen a la sorra de la platja Els polls poden volar al cap de 24 hores d’haver sortit de l’ou Els gèneres més importants són Alectura, Leipoa i Megapodius Habiten a Indonèsia, la Melanèsia, Austràlia i la Polinèsia
rosa

rosa
Matemàtiques
Corba plana algebraica que és la corba pedal d’una epicicloide respecte del centre, d’equació polar r = k cos (ma), de manera que, si m és un nombre enter senar, hi ha m pètals i, si m és parell, hi ha 2m pètals.
Si m = 3, es parla del trifoli si m = 2, és un quadrifoli, i si m = 1 ⁄ 3, és la corba pedal d’una cardioide
teorema de Nernst
Física
Teorema basat en el teorema de la calor, enunciat per Nernst el 1906 i avalat per l’estadística quàntica (Planck, 1912), que constitueix l’anomenat tercer principi de la termodinàmica: al zero absolut de temperatura, l’entropia d’un cos cristal·lí perfecte és nul·la.
regles de Woodward i Hoffmann
Química
Cos de teoria elaborat per R. B. Woodward i R. Hoffmann l’any 1965, per a predir la possibilitat de realització, tèrmicament o fotoquímicament, d’una reacció mitjançant un mecanisme concertat, atenent a la conservació de la simetria orbital tot al llarg del procés.
Parteix de la teoria simple d’orbitals moleculars, la qual té en compte únicament el signe de la fase dels orbitals moleculars Les reaccions concertades ocorren amb facilitat quan existeix congruència entre les característiques de simetria dels orbitals dels reactius i les dels productes En un sentit general, pel que fa a les reaccions pericícliques tèrmiques, les regles de Woodward i Hoffmann estableixen que aquestes reaccions són permeses per la simetria, en l’estat fonamental, quan el nombre total de components suprafacials en els quals els dos nous enllaços es formen al mateix costat d’un…
astronomia

El sistema solar segons la hipòtesi ptolemaica (detall d’un planisferi celest, 1700)
© Fototeca.cat
Astronomia
Ciència que estudia la posició, els moviments, la natura, l’estructura i l’evolució, individual o col·lectiva, de tots els cossos celestes.
Branques de l’astronomia Són branques seves interrelacionades l’ astrometria , que determina les posicions dels astres la qual cosa permeté la confecció del calendari , la mesura del temps i la navegació astronòmica la mecànica celeste , que descriu i calcula els moviments dels astres, fonamentalment objectes del sistema solar planetes, satèllits, asteroides, cometes, i també els ginys llançats per l’home, satèllits, astronaus i sondes, alhora que confecciona taules astronòmiques , almanac nàutic o efemèrides i l’ astrofísica , successora de l’ astronomia descriptiva , que aplica els mètodes…
Santa Anna de Mont-ral (Gurb)
Situació Planta de l’església, a escala 1200 G Orriols El temple es troba al terme de Gurb de la Plana, adossat pel seu costat de ponent a una casa de masovers del casal veí de Mont-ral Tot aquest conjunt és situat dalt un turó Aquesta església figura situada en el mapa del Servei Geogràfic de l’Exèrcit 150000, full 37-13 332 x 37,6 —y 45,1 31 TDG 376451 Hom hi arriba prenent la carretera N-152 de Barcelona a Puigcerdà un cop sobrepassat el punt quilomètric 70, s’agafa un camí carreter a mà esquerra, el qual després de transcórrer uns 300 m arriba a l’església Per…