Resultats de la cerca

Situació Vista de l’església des del sud-est, edifici molt modificat entre els segles XIV i XVI ECSA - A Roura L’església parroquial de Sant Martí és situada vers l’extrem de migdia del poble de Forques Mapa IGN-2449 Situació Lat 42° 34’ 54,6” N - Long 2° 46’ 46,2” E Per a arribar a Forques es poden prendre diferents itineraris, ja consignats en la monografia precedent PP Història Tot i que el lloc de Forques és documentat des de l’any 844, la referència més antiga sobre la seva església parroquial és del 994 L’any 1074, en la venda d’un alou situat al comtat de Vallespir, en els territoris…

Existia el 968, i la vila de Rupit en depengué religiosament fins el 1878, que esdevingué filial de Rupit L’església té una nau amb tres absis de disposició trevolada i els secundaris formen com un creuer i un cimbori amb llanternó modern L’absis major havia estat mutilat per a fer un presbiteri més ample El conjunt és de la fi del segle XI o principi del XII, però la porta de migdia és més tardana Dos arcs torals restaurats responen segurament a un reforçament, a causa dels terratrèmols del del 1427 Vers el 1770 s’abarrocà l’interior i es bastí el petit campanar, però totes les mutilacions…

Des del punt de vista morfològic, al llarg de l’evolució de la construcció d’arcs ha sofert enormes variacions tant en la forma com en el pes, fet que ha influït notablement en l’equilibri de l’arc fins a la seva fixació, pràcticament definitiva, per part de F Tourte al final del segle XVIII Des del punt de vista de la praxis instrumental, se sol considerar la part dèbil de l’arc, en contrast amb la forta, el taló, amb les conseqüències evidents per a l’articulació musical i la diferenciació dinàmica i tímbrica Els termes italians punta o alla punta prescriuen en una partitura l’…

És una plataforma quadrangular que presenta una superfície anterior, el palmell, i una superfície posterior, el dors d’aquesta plataforma surten els dits El dit gros o polze és dirigit obliquament cap a l’exterior els altres són parallels entre ells i a l’eix de la mà Els músculs de la mà són formats generalment per l’acabament tendinós dels músculs de l’avantbraç, i es divideixen en dos grups els flexors en el palmell i els extensors en el dors hi ha també els músculs específics de la mà, que són quatre del tènar, quatre de l’hipotènar, onze del palmell, quatre de lumbricals, quatre d’…

És constituïda en gran part per calcàries del Cretaci mitjà, i forma un anticlinal orientat ENE-WSW, amb el flanc septentrional bolcat cap al N cavalca sobre les margues burdigalianes, mentre que el flanc meridional és fitat per afloraments del Triàsic El costat de llevant és tallat quasi en sec per una falla transversal i un abaixament brusc de l’eix cara a Cocentaina i Muro Hi neix el Vinalopó, i la serra és abundosa en fonts, gràcies a l’alta pluviositat Tenen fama, recollida per Cabanilles, les seves espècies aromàtiques romaní, sàlvia, “te de Mariola”, timó, etc hi ha pinedes, alzinars o…

Segons la tradició clàssica, Aspendos fou fundada per colons d’Argos liderats per Mopsos entorn de l’any 1000 aC, a l’O del riu Eurimedont actual Köprü i a 16 km del mar Al segle V aC, la ciutat florí gràcies al comerç d’oli, sal i llana i al fet que formava part de la Lliga Dèlica, i era suficientment rica per a encunyar moneda de plata La dominació romana no suposà cap fre a la seva vitalitat comercial, i per això, les seves principals ruïnes corresponen a aquest període arcs monumentals, àgora, basílica, mercat, nimfeus, estadi, etc Les dues restes arqueològiques més ben…

En fou l’origen un campament militar part, alçat contra Selèucia del Tigris Trajà i Antoní Pius la prengueren, i Septimi Sever la incendià el 197 Conquerida per Ardašir 224, s’hi inicià la dinastia sassànida Durant les lluites entre Cosroes i Bizanci la ciutat fou assetjada, però al capdavall foren els àrabs els qui la prengueren i posaren fi a l’imperi sassànida El palau reial, la meitat del qual fou destruïda durant la Primera Guerra Mundial, és un dels monuments arquitectònics sassànides més importants de pla rectangular, es caracteritza per l’enorme iwan o sala de les audiències públiques…

La capella de Sant Pau, avui desafectada, ocupa el costat oest del claustre del cementiri, el qual és situat a la banda de ponent de l’església parroquial de Sant Jaume Una menció documental d’aquesta capella data del 1294, en què el rei Jaume I de Mallorca notificà al veguer, al batlle i al jutge de Vilafranca que la vila havia de pagar una renda anual de 6 sous per tal de fer front a les obres d’engrandiment del cementiri, ja que la construcció de la nova capella n’havia ocupat una gran part L’any 1410, en una escriptura, aquesta església és esmentada com a “capella claustral”…

Situació Aquesta casa és al costat mateix de l’església de Sant Joan del Pla Mapa L38-12295 Situació 31TDG736527 Història Tot i la dificultat d’establir hipòtesis cronològiques, resulta raonable pensar en la contemporaneïtat de les estructures més antigues de la casa amb la propera església de Sant Joan del Pla Casa Aquesta masia presenta unes estructures d’èpoques molt diverses, però destaca la façana sud, construïda amb petits carreus de pedra volcànica unida amb morter de calç i que conserva un conjunt de quatre finestres, amb arcs de mig punt, parcialment paredades i…

Situació Petita església situada al cim d’un serrat amb el sector llevantí totalment en ruïnes Arxiu Centelles Les ruïnes de l’església de Santa Maria de Bellera es troben al caire d’un serrat, a uns 3 km al sud-est de les ruïnes del poble de la Bastida de Bellera, al qual s’arriba per una pista que surt de Sarroca de Bellera JAA Mapa 33-10214 Situació 31TCG292909 Història No s’han localitzat fins a l’actualitat notícies històriques documentals d’aquesta antiga ermita del terme de la Bastida de Bellera MLIR Església És un edifici en estat ruïnós, especialment a la part de llevant, d’una sola…