Resultats de la cerca
Es mostren 2028 resultats
la Bòria
Raval
Raval de la vila de Sant Quintí de Mediona (Alt Penedès), a l’esquerra de la riera de Mediona, aigua avall de la vila.
L’església de Sant Quintí era la de l’antic monestir de Sant Quintí de Mediona Fins el 1857, fou sufragània de la de Mediona
los d’Amunt
Barri
Barri antic, origen del poble d’Alaró, separat per un torrent de l’àrea de creixement urbà (los d’Avall) iniciada al segle XVI.
També ha estat anomenat Pobla Antiga 1395, Partida d’Amunt o Vila d’Amunt
Domeny
Poble
Poble compartit entre els termes de Girona i de Sant Gregori, situat a l’esquerra del Ter, aigua avall de la riera de Llémena.
L’església parroquial de Sant Feliu de la qual depèn Roureda havia estat possessió de la mitra gironina Hi han estat trobades restes romanes Als segles XII i XIII hi havia molins drapers Formà part de l’antic terme de Sant Gregori
Can Marçal

Vista de Can Marçal
© CIC-Moià
Caseria
Colònia industrial
Caseria i colònia industrial tèxtil del municipi de Puig-reig (Berguedà), situada a la dreta del Llobregat, uns 2 km aigua avall del poble.
Fundada per la família Torra 1890, posteriorment passà a la família Pons i, des de l’any 1929, als Viladomiu La fàbrica, parallela al riu i als habitatges plurifamiliars, és situada en un nivell inferior a la resta del conjunt urbanístic Al peu de la carretera cresqué el barri de Cal Marçal nom de l’antiga masia sobre els terrenys de la qual es construí la fàbrica on, després de la guerra civil de 1936-39, es construí l’església parroquial i nous habitatges
bordes de la Rebuira
Borda
Grup de bordes del municipi d’Alins (Pallars Sobirà), a la dreta de la Noguera de Vallferrera, aigua avall de la coma de Baborte.
creu de la Resurrecció

Creu de la Resurrecció
© Fototeca.cat
Heràldica
Creu llatina amb el pal molt allargat cap avall, que uneix l’asta a una banderola d’argent carregada d’una creu de gules.
Generalment consisteix en l’esmentada banderola l’asta de la qual és creuada d’una creu, generalment patent
Vilallonga de la Safor
Vilallonga de la Safor
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Safor, al SW de la comarca, al límit amb la Marina Alta i amb el Comtat.
Comprèn part de la vall mitjana del riu d’Alcoi la vall de Vilallonga , que s’inicia al congost de l’Orxa i que es continua per tot el sector meridional del terme fins prop de la vila, on comença la plana alluvial Aquest sector, molt muntanyós, és accidentat per la serra d’Ador al NW 680 m alt i les de la Safor 1 011 m i de Gallinera al S i al SE Tres quartes parts del territori són ocupades pel matollar 2 200 ha i les pinedes 800 ha Els conreus ocupen els vessants muntanyosos més baixos i el sector de la vall ampla del riu hi ha 570 ha de secà oliveres, ametllers, garrofers i unes altres 570…
Indus
Riu
Riu de l’Àsia meridional (3180 km de longitud; 960000 km2 de conca).
Neix al mont Kailāsh, a 4 260 m d’altitud, al S del Tibet flueix en direcció NW per una vall compresa entre l’Himàlaia al SW i el Karakoram al NE, travessa Caixmir fins a Skārdu, on gira cap a l’W i travessa la serralada Karamosh per una profunda gorja Després de rebre el Gilgit travessa l’Himàlaia entre estretes valls i encaixades gorges i arriba a la plana d’Attock, on rep el Kābul a partir d’ací disminueix la velocitat i discorre, formant nombrosos meandres, per la fèrtil plana del Panjab, on banya les ciutats de Dera Isma'īl Khān i Dera i Ghāzi Khān i rep el Panjab, que li aporta les…
vall de Querol
Vista aèria de la vall de Querol
© Fototeca.cat
Vall de l’Alta Cerdanya, drenada pel riu d’Aravó
(o riu de Querol
), afluent per la dreta del Segre.
S'obre al curs mitjà del riu, aigua avall de Portè, i talla la solana en direcció NW-SE La seva forma arrodonida es deu a la glacera quaternària que moria prop de Puigcerdà després de travessar durant uns 29 km els materials granítics i paleozoics dipositant a la plana les morenes terminals Als recursos tradicionals del bosc, el bestiar i els conreus prats, patates, farratge, cereals i arbres fruiters, s’hi han afegit les centrals hidroelèctriques i el comerç derivat del trànsit ferrocarril i carretera de Puigcerdà al coll de Pimorent i carretera d’Envalira La població és…
Harry Houdini

Harry Houdini
© Library of Congress US
Arts de l'espectacle (altres)
Nom artístic de l’il·lusionista nord-americà Erik Weisz, considerat la màxima figura de l’escapisme.
Començà a treballar de ben jove com a prestidigitador en espectacles de varietats i adoptà el cognom artístic en honor del gran illusionista francès Jean-Eugène Robert-Houdin Aconsellat per l’empresari Martin Beck, el 1899 es concentrà en l’escapisme, especialitat en què reeixí gràcies a una extraordinària habilitat per a escapolir-se de manilles, cordes, cadenes, cadenats, sacs o baguls, qualitat que sabé combinar amb un gran instint dramàtic, una forta empatia escènica i una calculada mesura del risc Atribuí les seves habilitats tant a les condicions físiques complexió, traça i força com…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 50
- 51
- 52
- 53
- 54
- 55
- 56
- 57
- 58
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina