Resultats de la cerca
Es mostren 1948 resultats
Francesc Monsalvatje i Fossas
Francesc Monsalvatje i Fossas
© Fototeca.cat
Economia
Política
Historiografia catalana
Historiador, polític i banquer.
De família acabalada, en la joventut es dedicà al comerç a Osuna Andalusia, on la seva família tenia un establiment dedicat a la fabricació i la venda de teixits i altres gèneres De nou a Olot, milità en el partit conservador i formà part del Centre Catalanista Dirigí El Olotense 1881-83 i El Eco de la Montaña 1892-98 Fou delegat per la Unió Catalanista d’Olot a l’assemblea de Manresa del 1892 L’any 1896 es traslladà a Girona, on regentà una sucursal de casa de banca familiar, constituïda tres anys abans sota el nom de Fills de Jordi Monsalvatje a Olot Fou regidor i alcalde de Girona per la…
,
Dalmau Moner
Cristianisme
Eremita.
Féu estudis a Girona i a Montpeller Entrà al convent dominicà de Girona, d’on fou lector de lògica, però renuncià el càrrec i es retirà a fer penitència i vida eremítica a la cova de Marsella reclamat al convent a causa de la manca de salut, es retirà de nou en una cova propera a Girona, on es lliurà a grans mortificacions fins a la mort, després de la qual fou venerat com a sant i beatificat per Innocenci XIII La seva festa se celebra el 25 de setembre
Miró II de Besalú
Història
Comte de Besalú (965-984) sota la superior autoritat del seu germà, el comte de Cerdanya Oliba Cabreta, i bisbe de Girona (970/71-984).
Fill de Miró II de Cerdanya , succeí al seu germà Sunifred Fou home bondadós i de força cultura que escriví en prosa i en vers, en un llatí rebuscat i ple de mots grecs se’n conserven una desena d’escrits, entre els quals hi ha les actes de consagració de Cuixà 974 i de Ripoll 977 Destinat a l’Església des de jove, ja el 941 és qualificat de levita El 977 fundà una canonja a la capella del palau comtal de Besalú i dotà de bell nou el monestir de Sant Pere de Besalú els donà, ambdós, com a alou a Sant Pere de Roma El 979 obtingué, a Roma, una butlla del papa Benet VII per al monestir de Sant…
Leopold Rodés i Castañé

Leopold Rodés i Castañé
© Institut Químic de Sarrià
Entitats culturals i cíviques
Empresari, financer i mecenes.
Llicenciat en Dret per la Universitat de Barcelona, entre el 1964 i el 1974 formà part dels consells d’administració del Banc Central a Catalunya, del Banco Vitalicio d’Espanya i de Ferrocarrils de Catalunya Del 1975 al 1978 fou vicepresident del Banco de Progreso i, des del 1988 fins al 2004, vicepresident del Banco Urquijo Fins l’any 2013 fou membre del consell d’administració de "La Caixa" El 1978 creà l’empresa familiar Media Planning Group MPG, que es convertí en líder del sector de publicitat i mitjans de comunicació a l’Estat espanyol L’any 1999 s’integrà a la multinacional francesa…
Bonaventura Ansón i Pérez

Bonaventura Ansón i Pérez
Pintura
Escultura
Escultor i pintor.
Després d’unes primeres exposicions collectives, el 1968 guanyà el Premi Especial de la Direcció General de Belles Arts dins del Premi Internacional de Tossa El 1970 feu les primeres exposicions individuals a Tossa i a Girona i, els anys següents, exposà també a Barcelona i a Madrid Quatre anys després guanyà el primer premi i la Medalla d’Or de la Diputació de Girona Després d’una estada al centre Les Fusains de París 1977-79, s’inicià en l’escultura en marbre a Carrara Itàlia, i el 1977 inicià el tema Corcs , que tindria una gran importància en la seva trajectòria L’any 1983 feu la primera…
Dolors Viladrich i Pascual
Música
Compositora de sardanes.
Tot i que filla de músics, no fou fins l’any 1994 que, a causa d’una prejubilació, aprofundí en els seus coneixements musicals, cursant estudis a l’escola Esclat de Manresa Des del 2000, assessorada per Manel Artiaga, de la cobla Montgrins, començà a compondre sardanes, de les quals n'hi ha registrades una trentena, i l’any 2001 estrenà la primera, Un sentiment Cal destacar-ne Anna Maria i Per a tu Joan , finalistes al concurs La Sardana de L’Any del 2005 i del 2009, respectivament La seva darrera sardana, El garbí de Palamós , fou estrenada el juliol del 2010 L’any 2008 publicà el disc de…
Xavier Bulbena i Moreu
Art
Disseny i arts gràfiques
Artista plàstic, escenògraf i dissenyador.
Format a l’ Escola Eina de Barcelona, promogué diverses iniciatives en el camp de l’art d’avantguarda, entre els quals el Taller Am Terrisseries, L’Au Calligràfica, la cooperativa de ceramistes Coure i el premi de dibuix Joan Miró Autor d’escenografies per a grups teatrals Els Joglars , Zootrop Teatre, Laboratori, amb Xavier Mariscal dissenyà la de la cerimònia inaugural dels Jocs Olímpics de Barcelona 1992 Establert a la Garrotxa a mitjan anys setanta, hi impulsà i participà en nombroses iniciatives artístiques i culturals de la comarca, entre els quals el Museu Comarcal de la…
Antoni Hostench i Figueres
Economia
Empresari.
Estudià peritatge mercantil de professió i començà treballant a l’empresa familiar Pastes Hostench, que posteriorment dirigí fins a la jubilació El 1962 fundà l’empresa de transports TISA, del consell d’administració de la qual fou president Fou també gerent d’Aigües de Banyoles SA El 1975 fou elegit membre del ple de la Cambra de Comerç de Girona, de la qual fou vicepresident del 1976 al 1991 Aquest any en fou elegit president, càrrec que renovà per tres mandats consecutius fins el 2006, any en què es retirà Com a màxim representant de l’entitat, creà el Girona Convention Bureau 1992 i donà…
Feliu Matamala i Teixidor
Política
Activista cultural.
Començà a treballar als catorze anys en una foneria i taller de màquines de Girona Soci de la Federació de Joves Cristians de Catalunya, el 1938 fugí a França dels incontrolats de la FAI, però poc després fou enviat novament a l’Estat espanyol, on s’uní al Terç de la Mare de Déu de Montserrat, i participà en les batalles d’Extremadura i de l’Ebre Després de la Guerra Civil, el 1941 acabà els estudis de disseny i construcció de màquines i el 1943 fundà l’empresa STEIN, dedicada al grafisme industrial que, un cop retirat, passà a ser dirigida per un dels seus fills El 1963 fundà la llibreria…
Joan Fausto Martí i Casadellà
Economia
Empresari.
El 1955 es feu càrrec de la petita empresa constructora familiar començada el 1832 pel seu besavi, i constituí el Grup Fausto, amb seu a Torroella de Montgrí, que inclou una trentena d’empreses de la construcció i promoció, industrials, turístiques i de serveis A banda, destacà la seva participació en diferents organitzacions empresarials fou president 2005, reelegit el 2007 de la Federació d’Organitzacions Empresarials de Girona FOEG, vicepresident de la Cambra de Comerç de Girona 2006, vicepresident del gremi Unió d’Empresaris de la Construcció UEC, vicepresident de la patronal Federació de…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 50
- 51
- 52
- 53
- 54
- 55
- 56
- 57
- 58
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina